Crònica de Vilassar Ràdio dedicada gairebé íntegrament al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb focus especial en la violència masclista digital i en les dades i recursos locals de suport a les dones de Vilassar de Mar.
L’emissió combina cobertura en directe des de la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD/CIAT), resums d’entrevistes del programa Parlant de Tot fet a peu de carrer, una taula rodona amb professionals del circuit municipal contra la violència vers les dones i l’experiència de Teatre Fòrum amb alumnat de l’Institut Pere Ribot. Al final, s’inclouen el butlletí de previsió meteorològica i el servei de farmàcia de guàrdia.
• Es commemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.
• S’explica que al llarg de tot el mes Vilassar de Mar organitza activitats contra aquesta xacra social, impulsades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassar de Mar.
• Es connecta en directe amb la plaça de l’Ajuntament, on les regidores llegeixen el manifest institucional.
Eixos principals del text institucional:
• Les violències masclistes es defineixen com una vulneració estructural de drets humans, present a tots els àmbits: parella, família, feina i espai públic.
• S’enumeren diferents formes de violència:
• Física
• Psicològica
• Econòmica
• Sexual
• Digital
• Obstètrica
• De segon ordre, institucional i vicària.
• Es destaca la pressió estètica sobre el cos de les dones com a violència masclista que limita drets, danya la salut i redueix la participació plena en la societat.
“Les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans.”
• El manifest remarca la violència en l’àmbit digital, especialment la que afecta les dones joves.
• Es cita la reforma de la Llei 17/2020 (que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista), que reconeix la violència digital com a forma específica de violència.
• Es denuncia que encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital en l’abordatge integral de la violència masclista.
Es descriuen diverses manifestacions de violència masclista digital:
• Ciberassetjament i cibergeixament (cibercontrol, persecució en línia) • Geolocalització i control de moviments • Violació de la privacitat i accés no consentit a: • correus electrònics • fitxers personals • dispositius i comptes de xarxes socials • Captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans. • Insults i atacs en línia a dones amb projecció pública: polítiques, periodistes, opinadores i activistes.
• L’ONU assenyala que més del 73% de les dones al món han estat exposades o han patit algun tipus de violència a internet.
• El 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes sense consentiment són dones.
• Estudis nacionals indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.
• Es descriuen els efectes sobre les víctimes: • Por, culpa, vergonya, aïllament, indefensió. • Dificultat per posar nom a allò que viuen i falta de reconeixement social, cosa que agreuja el patiment. • La normalització i la manca de validació impedeixen demanar ajuda i cronifiquen els efectes.
“Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència.”
• Es denuncia que els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes: • volen minimitzar i invisibilitzar aquesta realitat • utilitzen les xarxes socials per atacar el feminisme • posen en risc els avenços assolits després de dècades de lluita.
• Es reivindica l’obligació de les institucions d’oferir respostes integrals, transformadores i valentes.
• Es parla d’un pacte català contra les violències masclistes i d’un compromís de país per garantir una vida lliure de por, discriminació i violència.
“Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.”
• L’acte finalitza amb un minut de silenci i la imatge simbòlica de: • dos llençols negres penjats del balcó de l’Ajuntament, per visibilitzar les dones assassinades. • una instal·lació de sabates vermelles formant la paraula “PROU”.
• El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAT/CIAD) torna a ser punt de referència per a moltes dones de Vilassar de Mar.
• 142 casos atesos el 2025, dels quals: • 94 relacionats amb violència masclista. • La resta, sobre assessorament personal, laboral o familiar (divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc.).
• A principis de novembre, 86 expedients continuaven actius, fet que evidencia la necessitat d’aquest recurs municipal com a espai segur i de suport.
• Dins dels casos actius de violència masclista: • predomina la violència múltiple (combinació de violència psicològica, econòmica i/o ambiental). • la segueixen la violència física, la violència vicària i la violència sexual.
• La franja d’edat més afectada: dones entre 41 i 50 anys.
• Durant l’any, el CIAT ha tancat 56 casos, ja sigui per finalització de l’assessorament o per derivació a altres serveis.
• Marta Rovira subratlla que la violència masclista és cada cop més visible: • augment de denúncies i de casos atesos. • abans moltes situacions quedaven en silenci dins de casa i no se’n feia cas.
“Cada vegada més ens trobem amb la necessitat d’atendre aquesta realitat perquè és una realitat present, que no s’atura.”
• Esmenta que hi ha molts casos de vigilància per part de la Policia Local de Vilassar de Mar, que: • fa seguiment d’ordres d’allunyament • controla amenaces i situacions de risc.
• Tània Flores concreta dades del CIAT: • El CIAT no atén només violència, sinó també divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc. • De 142 casos totals, el 66% són violència masclista. • L’any anterior es van atendre 215 casos, però només el 44% eren de violència: → menys volum total, però major pes relatiu de la violència masclista enguany.
• Flores explica la idea de violència múltiple: • Un mateix cas pot incloure violència econòmica (per ex., no pagar una pensió d’aliments) i alhora violència psicològica, per l’impacte en l’estat anímic de la dona. • La violència vicària acostuma a ser física o psicològica cap a les criatures amb impacte directe en la mare. • Sovint no hi ha una sola forma de violència, sinó combinacions.
• Montserrat Centelles (Viladona) lamenta que una part de la joventut (adolescents – 25 anys) estigui poc sensibilitzada amb la violència masclista.
• Apunta que l’àmbit digital té un paper clau en aquesta manca de consciència:
Les noves generacions han crescut immerses en el món digital, on es normalitzen conductes de control i violència que costa qüestionar.
• Zenaida Serrano (Assemblea Feminista de Vilassar de Mar) denuncia:
• L’existència de discursos negacionistes sobre la violència contra les dones.
• El tractament inadequat d’alguns mitjans de comunicació escrits, que:
• minimitzen la violència en els titulars.
• Eviten paraules com “assassinada” i parlen de “dona morta”.
• Humanitzen l’agressor (“era un home normal, saludava la gent”) i invisibilitzen la víctima.
“Moltes vegades és ‘la dona mort’ i no ‘la dona ha estat assassinada’. I d’ella no es parla mai.”
• Serrano insisteix que és un problema de mirada social global, on la premsa és una part però no l’única responsable.
• A les 11.05 h s’obre una taula rodona amb:
• Mossos d’Esquadra
• CIAT / Servei d’Informació i Atenció a la Dona
• Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilassar de Mar
(La Policia Local no hi pot assistir.)
• Una agent de Mossos explica l’organització interna davant casos de violència masclista:
• Els agents que estan al carrer són la “primera línia de trinxera”, els que arriben quan es produeix l’esclat de la violència i la víctima pot estar en risc molt elevat.
• Després intervenen unitats encarregades del seguiment dels casos, tinguin o no ordre de protecció.
• Es valora el nivell de risc de patir una agressió física greu i, segons el cas, es desplega protecció policial fins i tot 24 hores al dia.
• La treballadora social Inés exposa la tasca de Serveis Socials d’Atenció Primària:
• Sovint també són primera línia, ja que a les primeres acollides poden aparèixer situacions de violència no detectades inicialment.
• El 2025 han detectat 21 casos nous amb problemàtica de violència.
• La co-localització física del CIAT i Serveis Socials en el mateix edifici facilita molt la coordinació i la derivació ràpida.
Es posa en valor l’existència d’un circuit i una comissió de coordinació per treballar millor els casos i compartir la complexitat de cada situació.
• Sofia, treballadora del CIAT, explica que:
• El CIAT, encara que no sigui sempre la primera porta d’entrada, rep moltes dones que ja han passat per Mossos i Serveis Socials.
• També s’hi presenten dones que no identifiquen la seva situació com a violència; a la primera acollida en surt un relat que permet detectar que hi ha violència no verbalitzada ni denunciada abans.
• A dos quarts de 12 es parla de les sessions de Teatre Fòrum La Corda sobre violència de gènere, realitzades als instituts, i en concret a l’Institut Pere Ribot.
• L’actor Adrià Díaz explica l’argument:
• Monòleg escrit per Clàudia Cedó.
• Protagonista: Marc, un noi que fa hores que no sap on és la seva parella Marta i entra a l’aula amb l’excusa de fer una xerrada.
• A mesura que parla, es revela un comportament de control i gelosia clarament tòxic.
• Després de la representació, s’obre un espai de debat amb l’alumnat.
• En la tertúlia, els i les alumnes expliquen:
• Alguns detecten des del principi que hi ha conductes tòxiques quan el personatge repeteix obsessivament que la parella no li agafa el telèfon.
• Altres primer creuen que la situació és real, i després entenen que és una actuació, però reconeixen que és una situació molt quotidiana.
• Es valora positivament que es facin tallers i obres d’aquest tipus perquè ajuden a identificar relacions tòxiques.
• Algunes aportacions destacades:
• Una alumna explica que la representació la va portar a reflexionar amb una companya sobre la seva pròpia relació, analitzant si hi havia comportaments tòxics normalitzats.
• Es debat sobre fins a quin punt “és normal” verificar o controlar la parella “per si de cas”, i es qüestiona la manca de confiança que hi ha darrere d’aquestes actituds.
L’obra serveix com a mirall perquè els joves revisin les seves pròpies relacions i posin nom a formes de control que sovint es consideren “normals”.
• Es recorda també que el Parlant de Tot va continuar amb més tertúlies amb joves i, posteriorment, una entrevista a Gemma Manyosa, autora del llibre Último Destino Belis.
• Es tanca el bloc del 25N amb una dada global: els Mossos d’Esquadra han registrat 14.455 denúncies per violència masclista a Catalunya entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’aquest any.
• Per a la tarda: • Cel més ennuvolat que al matí. • Núvols mitjans i nubolades al nord de la comarca del Maresme. • A l’àrea del Maresme nord no es descarten ruixats febles i poc destacables. • A la resta de la comarca no s’esperen precipitacions.
• Per a l’endemà: • Dia amb restes de núvols poc importants. • Sense precipitacions previstes. • Vents fluixos (força 2-3) de component variable al matí, girant a sud i sud-est a la tarda.
• Es recorda que la farmàcia de guàrdia a Vilassar de Mar és la Farmàcia de Mar, situada a Ronda Vilassar 2, telèfon 93 750 05 69.
• Es clou la Crònica recordant que gran part del contingut del dia s’ha dedicat a: • les activitats del 25N a Vilassar de Mar • l’edició especial de Parlant de Tot des de la confluència de Montevideo amb Narcís Montoriol.
• Es convida a recuperar tant aquest informatiu com el Parlant de Tot especial 25N al web de Vilassar Ràdio, en format Podcast, i s’anuncia que l’endemà hi haurà nova edició de la Crònica.
Vilassar de Mar diu "no" a les violències masclistes i commemora avui el 25 de novembre (25-N), Dia Internacional contra la violència vers les dones. Durant aquest mes de novembre, el municipi està realitzant diferents activitats per denunciar aquesta xacra social, organitzades de forma conjunta per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i l'Assemblea Feminista de Vilassar de Mar.