Vilassar de Mar celebra la Festa Major des d’avui divendres fins al 25 de juny . Vilassar Ràdio emet una programació especial durant tots aquests dies. Hem repassat les activitats que se celebren aquest divendres

Els pastissers catalans calculen unes molt bones previsions de venda de la Coca de Sant Joan per avui. Unes dades que es reforçaran amb tot el que s’hagi venut aquest cap de setmana en pastisseries, per exemple, allunyades de Barcelona. Hem anat a encarregar la nostra coca a Can Falgueres. La Rosa és al darrere del taulell. L’obrador de la pastisseria de casa nostra treu fum. Mai millor dit. I és que, a diferència d’altres cites gastronòmiques relacionades amb festes populars, com, per exemple, els panellets, la coca de Sant Joan no només es manté, sinó que va a més. Una fruita confitada de Can Falgueras que, per cert, es compra a una empresa de Lleida que fa anys i panys que treballa amb aquesta pastisseria de Vilassar de Mar. La Rosa ens ha explicat que es creu que les coques deriven d'un tortell amb ous de forma arrodonida i amb un forat al mig que emulava la forma del sol i que, antigament, es menjava per aquesta data. Es creu que sorgeixen de les masses que sobraven de fer el pa, aplanant-les i ensucrant-les per donar-los una segona vida.

Però, un altre dels clàssics especialment, a Catalunya, per aquestes dates és la ratafia. Hem volgut conèixer aquest licor, dolç, tan nostre. Tant Mediterrani. I tant fàcil i divertit de preparar nosaltres mateixos. Ens hem begut un gotet ara mateix, graduació d’uns 30 graus, amb el xef John Martin, col·laborador del nostre programa mariner, Ran de Mar, que dirigeix el capità de la marina mercant Agustí Martin. En Joan és el protagonista de la secció Ranxo a Bord. Ens ha explicat que la ratafia sembla que té uns orígens incerts que es perden en la nit dels temps. Hi ha qui la situa a Itàlia. En qualsevol cas és un licor tan antic com la civilització. S’hi poden arribar més de 70 herbes aromàtiques diferents i algunes espècies. Tantes ratafies com gustos. Herbes aromàtiques que, segons la tradició, s’han de recollir, s’han d’aplegar als voltants de la nit de Sant Joan. I deixar-les reposar a sol i serena. Avui en dia, les ratafies es fan amb aigua mineral. Tot i que segles enrere es feia amb aigua de pluja. I és que com apunta en Joan Martin, com més o menys aigua posem al nostre beuratge més o menys graduació tindrà. En qualsevol cas, un licor que es pot fer servir. També, la ratafia la podem fer servir per donar, un punt de vida, un punt de gràcia en algunes postres. Per exemple, copa grossa, gelat de torró i tres dits de ratafia. En John Martin, en cas que volguem comprar ratafia i no fer-la nosaltres, ens recomana la de la casa Bosch i la que, darrerament, ha tret l’Espinaler.

O t’encanta o et fa molta por. Difícilment, hi ha terme mig, per als tradicionals, i sempre molt mediterranis, correfocs. El de la nostra Festa Major, t’ho explicàvem a la notícia que acabes d’escoltar, el celebrarem demà, a partir de les 10 de la nit. Quin recorregut? De la plaça Picasso fins a la plaça del Círcol. Baixarà per l’avinguda Montevideo, Sant Joan, Montserrat, Santa Isabel i Sant Ignasi per acabar amb el lluïment del drac Cremavila a la plaça del Círcol. Quatre consells per garantir, sempre, la seguretat. Per començar, i molt important, hem de vestir per al correfoc. I diem vestir-nos, perquè és, pràcticament obligatori. que recordem que, per a participar, en un correfoc sempre és bo que anem de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives, ben cordades, que t'agafin fort els peus. Evita fibres sintètiques ja que, en cas d’accident, s’encenen ràpidament. Si per qualsevol circumstància se t'encén la roba, tira't a terra i rodola per apagar les flames. Sobretot, no corris, perquè les flames s'escamparien i serien més virulentes.