• 17.000 € recaptats al concurs solidari de percussió “Les de Ràpiques”, organitzat a Vilassar de Mar amb els Estrèpids, destinats al programa Invulnerables de Sor Lucía Caram.
• Entrevista a Carles Durant (entrenador vilassarenc), que repassa la seva experiència a Turquia (Darussafaka), comparteix reflexions sobre el model europeu de bàsquet, valora rumors ACB (Saragossa, Barça) i anuncia que aquest estiu ajudarà a tecnificar nens i nenes del CB Vilassar de Mar.
• El concurs solidari de batucades “Les de Ràpiques” (24 de maig) aconsegueix una xifra rècord: 17.000 €.
• Els fons es destinen a Invulnerables (Convent de Santa Clara), per igualar oportunitats d’infants: salut, educació, lleure i beques per a colònies i vacances.
“Aquest inè ens ajudarà a fer que repiqui l’esperança d’aquests nens (…) i que puguin tenir unes vacances i unes oportunitats, com els altres nens.”
• Caram atén la ràdio des d’una carretera ucraïnesa en el seu 36è viatge al país.
• Descriu un escenari de cansament social, destrucció i atacs constants també sobre població civil: “no hi ha línia de front ni línies vermelles”.
• La seva acció: ambulàncies, hospital de campanya, ajuda humanitària i evacuació de més de 4.000 persones (ferits i malalts oncològics entre d’altres).
“El pitjor que pot passar és la indiferència i el sentir que la gent s’ha oblidat d’ells.”
• Caram diu que no té por dins del país, però sí tristesa pel patiment i per haver de marxar mentre els locals es queden.
• Reivindica la pau de quilòmetre zero: resoldre conflictes quotidians i reconciliar-nos a prop nostre.
“Persistirem; espero que els que fan la guerra es cansin abans que nosaltres: ells de fer el mal i nosaltres de fer el bé.”
• Donacions a través de la web de la Fundació Invulnerables i canal per finançar ambulàncies.
• Defensa la transparència absoluta: lliurament personal de l’ajuda i acompanyament als ferits evacuatats.
• Decideix no executar el segon any de contracte: temporada bona esportivament, però amb soledat i gran xoc cultural.
“Hi havia moments d’arribar a l’apartament i dir: ‘Ostres, què faig aquí?’”
• Valora la lliga com a molt potent (Fenerbahçe campió d’Eurolliga, Efes i Galatasaray altes cotes europees), amb molts americans i gran nivell econòmic.
• Aficions passionals, però pavellons no sempre plens a lliga domèstica; l’Eurolliga concentra l’interès.
• Topa amb una cultura centrada en guanyar/perdre; defensa el procés, la millora i el detall.
• Aprenentatge clau: no agafar equips a mitja temporada ni projectes no pensats per ell; cal planificar i construir.
• Sense res lligat: obert a un projecte que el deixi construir i pensar.
• Rumors amb el Casademont Saragossa: “ara no hi ha molt més que opinió d’aficionat”.
• Sobre el Barça: “És un club top al qual no se li pot dir que no”, tot i reconèixer la dificultat d’una temporada amb moltes lesions i la pressió de guanyar sempre.
• Joventut de Badalona: ara per ara ho veu impossible, però no ho descarta en un futur.
• Defensa l’Eurolliga i les lligues nacionals (ACB) com a models sòlids; veu un error posar-les en risc.
• Clau econòmica: si els diners són al Golf (Qatar), els clubs hauran de buscar finançament allà, però sense perdre el model europeu.
• El jugador “entrena poc, juga molt i descansa poc”.
• A Turquia es reprogramen partits domèstics quan hi ha competició europea; a l’ACB, sovint es juga cada 48 hores.
• Durant l’estiu, farà sessions de tecnificació per a 12 nens/es per categoria al CB Vilassar.
“M’agrada ajudar al meu poble; sempre que pugui, ajudaré el bàsquet Vilassar.”
• Farmàcia de guàrdia: Roca 1904 (c/ Montserrat; tel. 93 759 09 39).
• Violència masclista: 900 900 120 (24 h, confidencial; Institut Català de les Dones) i correu 900900120@gencat.cat.
• Tarda assolellada; possible aparició de quatre núvols a última hora, sense precipitacions.
• Dimarts: restes de núvols baixos al matí; sol a partir de migdia.
• Mar: a estones arrissada/Marajol (especialment demà a la tarda).
• Temperatures: mínimes 18–23 ºC; màximes demà fins a 29 ºC.
17.000 euros. Aquesta és la recaptació íntegra que l’As de Repiques ha enviat a la monja Sor Lucia Caram que lidera, de la mà del Convent de Santa Clara, el seu programa “Invulnerables”. El passat 24 de maig, i de la mà dels Ssstrèpits, es va celebrar, a Vilassar de Mar, una nova edició d’aquest concurs de batucades benèfic, que ha esdevingut el més important de Catalunya. Amb la solidaritat de tots i totes, amb la solidaritat de múltiples comerços de Vilassar de Mar, que van cedir productes a cost zero a l’organització, s’ha recollit aquesta xifra espectacular, aquests 17.000 euros. Una xifra que, fent servir el símil que fa servir la pròpia Sor Lucia Caram, farà repicar d’il·lusió i d’esperança nens i nenes.El nostre matinal, el “Parlant de tot”, ha enxampat Sor Lucia Caram fent allò que fa millor. L’hem agafat en una carretera ucraïnesa. De Vilassar de Mar a un país en guerra. Una guerra, amb Rússia, que havia de durar, ens van dir, dies i ja porta 3 anys i mig de destrucció. És la 36ena vegada que la monja visita aquest país, que es diu aviat.
Coach Carles Duran. Ha passat pels nostres estudis, i li ho agraïm un cop més, l’entrenador vilassarenc Carles Duran. Un cop enllestida la temporada que ha complert a la banqueta del conjunt de bàsquet del Darussafaka turc. Torna a Vilassar de Mar per gaudir de la família, dels seus i, molt especialment, de la Festa Major. Hem xerrat de bàsquet, de la seva passió turca i del futur. Un futur que, al de casa nostra, li agradaria que passés per una banqueta ACB. No té res lligat, ara mateix, tot i que hi ha qui el situa al projecte del Casademont Saragossa. El Barça? Bé gràcies, diu. Tot i que admet que és un equip al qual no se li pot dir que no. Ara, tecnificarà nens i nenes del Club Bàsquet Vilassar mentre admet que, de moment, ara per ara, és impossible diu tornar a la Penya. A la seva Penya. De l’antiga Bizanci, de la porta de Constantinoble, a Vilassar de Mar. Carles Duran ha decidit no executar el segon any de contracte que tenia amb el Darussafaka turc. Ha viscut una temporada esportivament satisfactòria, diu, però ha estat una autèntica passió turca. Molt sol. Sense família i en una cultura radicalment diferent. Va arribar a preguntar-se què hi feia, ell, allà.