Xavier Rocher parlarà aquest divendres a la tarda sobre la praderia de posidònia del Maresme a l’Espai Galbany

No et perdis, aquest divendres -a partir de dos quarts de set de la tarda- a l’Espai Galbany, la xerrada que pronunciarà el vilassarenc Xavier Rocher, patró d’altura de la marina mercant i professor de navegació, al voltant de les Zones Especial Conservació (ZEC)  del Maresme. La gran protagonista, és clar, és la praderia de Posidònia, tot un tresor, que tenim just al davant nostre. Pràcticament 6 hectàrees i mitja que abracen des de Cabrera de Mar fins a la capital del Maresme. Aquesta planta aquàtica allotja més de 750 espècies diferents.

La pradera de posidònia del Maresme serà la gran protagonista d’aquesta xerrada. Una zona de rica, de 620 hectàrees, riquíssima biodiversitat, curiosament protegida pel que es coneix com “les barres del Maresme”, gràcies a les quals les activitats pesqueres i humanes no les han fet malbé.  Aquesta joia té una extensió d’una mica més de sis camps de futbol, per entendre’ns.Es tracta d’una franja més o menys estreta, que va des de Cabrera fins a Arenys de Mar.

De fet, s’han documentat, s’han fotografiat més de 750 espècies diferents que s’aixopluguen, s’alimenten i es refugien al bell mig d’aquesta planta aquàtica tan i tan important per la biodiversitat maresmenca.

Una xerrada, explica Rocher, per divulgar la importància d’aquesta zona. Atenció, per posar en context, que és que Europa espera de nosaltres per d’aquí a només 5 anys. Per al 2030, la directiva europea diu que s’ha de protegir el 10% del mar, i a Catalunya, ha recordat Rocher, s’està protegint el 0’2 %, el que significa que hi ha molta feina per davant i poc temps.  

La voluntat és mirar de proposar solucions no només per conservar la praderia (evitar ancoratges d’embarcacions de passeig o arrossegament de pescadors) sinó també per eixamplar-la.

S’estan fent estudis per plantar posidònies en altres llocs i ha recordat que el millor perquè la praderia creixi, és no tocar-la i tenir paciència, i la praderia anirà creixent mica en mica.   

Sens dubte, l’activitat humana és un dels principals hàndicaps per aquesta praderia. Trasllat de sorra per allargar les platges malmeses per les llevantades, afortunadament ja ha passat a la història, o la construcció de diferents espigons. Ha recordat que  la praderia no ha estat afectada directament per l’ espigó, sinó pel canvi de corrent que hi ha hagut en la sorra. També l’afecten la contaminació i l’escalfament

Aquest acte està organitzat pel Casal Popular Atzari, colze a colze, amb l’Associació de Pescadors de l’Espigó de Garbí i l’entitat Òlbia.