Seytha: quan el futur ja és present

La cantant tianenca Seytha, l’alter ego de l’Ariadna, ens va visitar a l’estudi, al “Parlant de tot“. Entra amb energia, alegria, amb el cap a lloc i els peus a terra.

Ens parla amb la il·lusió dels músics que comencen, però de seguida s’obre i ens descobreix una jove de 19 anys amb un bagatge i unes històries espectaculars. La columna vertebral la té a casa, el suport dels pares que assegura la van aguantar quan de ben menuda no deixava de cantar, explica que ho feia molt malament, fins i to els vidres tremolaven, però ho va tenir clar. Formar-se, estudiar i sacrificar-se sense perdre aquest somriure que llueix quan parla de les seves creacions, les seves cançons.

Ens explica que experimenta amb tots els gèneres que li venen de gust, s’atreveix amb tot, pop-indie amb influències soul/rock; també ha experimentat amb salsa i urbana. No té aturador, no deixa de pensar, escriure i compondre, amb piano i guitarra, aquest últim instrument l’ha començat a estudiar fa poc.

No hi falten en el seu repertori històries personals, vestides de pensaments que escriu en solitari, amb tranquil·litat des de la seva habitació, la seva sala de màquines. Bona estudiant, l’acceptaven a totes les universitats del Regne Unit on volia estudiar, música. Una altra decisió l’esperava. Es queda a casa. Londres pot esperar.

La maduresa que mostra amb tota naturalitat es veu amb lletres com “Complicado”; on parla d’una tria personal per créixer, tot i l’amor i és que no tot ni tothom és compatible.

“Te digo adiós
Te dejo atrás
El tiempo nos dirá si habrá algo más
Querer también es
Dejarte escapar
Aunque sigas en mí“

L’interpreta a l’estudi amb una solidesa gens pròpia de l’edat, amb emoció, la mateixa quan ens explica la seva experiència en els Latin Grammy, la setmana d’esdeveniments. Experiència inoblidable amb Rozalén.

Les guitarres d’algunes cançons són d’un dels grans: David Palau, assegura la nostra convidada, que li ha donat grans consells, algun com no deixis mai de creure amb tu, gaudeix no només dels grans escenaris, també dels petits. Seytha, treballa per consolidar una carrera musical del qual, i no en tenim cap dubte, en sentirem a parlar.

Ens interpreta, ens regala “Autosabotaje”, on escriu i canta magistralment sobre els dilemes interns entre la temptació i els límits. Canvia de registre, inclús de semblant, quan ens canta amb força aquesta composició.

L’acomiadem, però abans ens anuncia que ha escrit i compost una nova cançó “Llévame”, que servirà com a banda sonora d’una pel·lícula que no sap quan sortirà, però de nou il·lumina la seva cara quan ens parla del seu següent somni, la següent parada: un EP en preparació.

Sort i gràcies, Seytha!!