‘Resum Informatiu del 2024 a Vilassar de Mar’

És hora de tancar un capítol, més, de les nostres vides, de repassar les fotografies i els arxius sonors que ens deixa el 2024. Des del 98.1 de l’ FM, en tant que emissora municipal, hem estat, i seguirem estant, al costat de vilassarencs i vilassarenques aportant tot allò que passa al nostre poble.

La informació de proximitat. Això vol dir, també, que revisant els nostres arxius, veiem com el 2024 passarà a la història del nostre poble per ser l’any en el qual ha desaparegut, definitivament, el mític restaurant Palomares de la nostra façana litoral i per ser l’any, també, en el qual s’han instal·lat nous contenidors intel·ligents a Vilassar de Mar per a millorar el reciclatge. També hem de parlar de persones. Com a noms propis, l’àlbum de fotografies de l’any ens en deixa dos de destacats. Per una banda, el de la nedadora paralímpica Berta Garcia que, a París 2024, es va consolidar com la sisena més ràpida del món i, per l’altre, el de Jaume Borotau. El conegut botiguer de casa nostra va perdre, massa d’hora, la vida en un accident i va ser acomiadat per una multitud de vilassarencs i vilassarenques que van deixar petita l’Església Parroquial de Sant Joan.

Anem a pams:

GENER

El gener, i després de mesos i mesos sense ploure, i amb totes les alarmes per sequera a punt d’activar-se, les diferents cavalcades dels Reis Mags ens deixaven una tarda del 5 de gener passada per aigua a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca. Abans de marxar del nostre poble, Melcior, Gaspart i Baltasar ens deixaven un espectacular mural dedicat al mar, a tot color, al pas soterrat que uneix la plaça de l’Ajuntament amb el Passeig Marítim. Pintat per l’artista argentina Maria Baylac, ens acosta al mar i ens consciencia dels perills i reptes actuals al voltant del medi ambient. Finançat, per cert, amb el que es va recaptar en el Túnel del Terror de 2023 del carrer Sant Magí.

Tancàvem el primer mes de l’any entrant, tots i totes, en la fase d’emergència per sequera. Que les pluges de principis de gener no van aconseguir aturar. Limitació de consum, decretada per la Generalitat de Catalunya, de 200 litres d’aigua per habitant i dia.

FEBRER

Al febrer vam celebrar l’Any Nou Xinès des de Vilassar Ràdio. Ho vam celebrar amb els gerents del Frankfurt Avenida de Vilassar de Mar. Ens explicaven les seves tradicions i ens confessaven que d’allò de menjar raïm el 31 de desembre, res de res. Que els sonava estrany.

En clau local, l’Ajuntament de Vilassar de Mar tancava, per precaució, la pista annexa del Pavelló Paco Martin. Els tècnics havien detectat un problema estructural en la coberta de l’equipament just quan analitzaven com estava la infraestructura abans d’instal·lar-hi plaques solars. La mesura va provocar un cert enrenou logístic per la gran quantitat de clubs que fan servir aquest espai, però tot es va poder solucionar amb una certa celeritat.

Un febrer trist per aquesta casa. Acomiadàvem el nostre col·laborador, un dels històrics de Vilassar Ràdio, Josep Anton Pérez Mora, conegut com a “Sala”, que va morir a l’edat de 65 anys. “En clau de sol” era un dels seus programes estrella.

Canviant de registre, també vam ser al far de La Haia per acompanyar el vilassarenc Ramon Vilaplana que iniciava, en directe, el retorn caminant al nostre poble després d’anys vivint als Països Baixos. Arrencava una aventura a peu, el seu particular camí de Santiago, que havia d’unir La Haia amb el far de Finisterre a Galícia. Una caminada de 2.000 quilòmetres,  molts mesos xino-xano, amb final feliç. I en vam ser, també, testimonis de luxe. Vam emetre, en directe, els darrers metres quan en Ramon Vilaplana va acabar, molt emocionat, el seu periple.

MARÇ

S’encetava al març el repartiment gratuït de productes menstruals a totes les farmàcies de Catalunya. També, és clar, les de Vilassar de Mar

Des de Vilassar Ràdio vam emetre un ampli reportatge tot passejant per les diferents farmàcies de Vilassar de Mar. Ens vam interessar per com havia anat el primer dia de lliurament de productes d’higiene femenina gratuïts al nostre poble. Calcetes, copes… Moltes preguntes sobre la iniciativa de la Generalitat de Catalunya i molts dubtes resolts per part de les professionals de la farmàcia.

Un altre dels protagonistes d’aquest mes va ser el vilassarenc Ismael Bustos. De la seva mà, entràvem a la redacció de La Clau, mítica revista gratuïtat que bufava 40 espelmes. I és que has estat un any clau per al periodisme a la nostra comarca. A banda dels 40 anys de La Clau, celebràvem les quatre  dècades de vida amb els i les professionals tant de Televisió de Mataró com del Capgròs.

ABRIL

A l’abril una notícia esportiva ens agafava, a tots, amb el pas canviat. No ens esperàvem pas que la Penya decidís acabar la seva relació contractual amb el vilassarenc Carles Duran, un Piti que agafava el Joventut de Badalona al febrer del 2018 i que va ser capaç de treure l’històric club verd-i-negra no només del fons de la taula sinó, també, de la seva desaparició com a entitat. Fins i tot, classificant-lo per a l’Eurocup. Una ratxa de mals resultats va precipitar l’acomiadament d’un entrenador que, mesos després, escollia Vilassar Ràdio per, en exclusiva, explicar la seva versió. Ara, Duran és instal·lat a Istanbul a la banqueta del Darussafaka turc. Que, ironies dels déus del bàsquet, també vesteix de verd-i-negre.

Al marge de la destitució de Duran, totes les tertúlies dels cafès de Vilassar de Mar parlaven del mateix a l’abril. Van aparèixer unes restes òssies a la platja del nostre poble. Just al davant de l’estació de Renfe de Vilassar de Mar-Cabrera. Eren de mida força reduïda i els va localitzar una persona que passejava. Va entrar la policia científica de Mossos d’Esquadra que va confirmar que eren ossos humans molt antics. Els van xifrar a mitjans del segle passat.

Per la Diada de Sant Jordi, cada any, els catalans ens regalem uns sis milions de roses. La immensa majoria venen de Colòmbia i Kenya. Abans d’arribar a casa nostra, però, els avions frigorífics s’aturen als grans mercats dels Països Baixos. I algú les ha d’anar a buscar. Per això, els nostres micròfons pujaven a les cabines de l’empresa vilassarenca Transports López. Fundada l’any 1998, els seus 10 tràilers frigorífics fan més de 160.000 quilòmetres l’any cadascun.

A la vida, a vegades, hi ha espines. Com les roses. El fins aleshores cap de llista de l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar, Isaac García-Oses, renunciava a la seva acta de regidor assegurant, als nostres estudis, que s’havia “sentit sol”.

I acabem el repàs a l’abril, tal com el començàvem. Amb bàsquet. I és que el vilassarenc Ivan Bustos creava el primer equip del Maresme de bàsquet en cadira de rodes. Home vinculat al teixit associatiu de Vilassar de Mar, especialment amb els diables i amb l’olor de la pólvora, i tossut de mena -els metges li van dir després del seu accident en una piscina que no tornaria a caminar-  va donar una lliçó de superació. Avui, no només camina, ajudat per una crossa, sinó que juga en tres equips de bàsquet en cadira de rodes. En el de Mataró, en el de Granollers i en el FC Barcelona. A més, i de moment entrena, està tastant, el rugbi en cadira de rodes.

MAIG

I amb màniga curta ja entrem en el maig. Eleccions al Parlament de Catalunya, a Vilassar de Mar va guanyar Junts, i programa 2.000 del nostre magazín matinal, el “Parlant de tot”.  2.000 programes no es fan cada dia. Cert és que el nostre informatiu “Crònica” és el pal de paller de Vilassar Ràdio però el nostre matinal, el “Parlant de tot”, és el nostre buc insígnia, la nostra bandera. Les tres hores diàries d’entreteniment, informació i entrevistes diàries que dirigeix Jaume Cabot, també director d’aquesta emissora, celebraven més de 5.000 entrevistes efectuades en un programa especial al carrer. El “Parlant de tot” és un dels espais més veterans de les ràdios locals catalanes. 

I sense solució de continuïtat, vilassarencs i vilassarenques érem cridats a les urnes. El diumenge 12 de maig se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya. Junts va ser la força més votada a Vilassar de Mar amb 3.263 vots (31’5%). Pel que fa a la resta de formacions, els resultats van ser els següents:PSC2.227 vots (21’5%), ERC 1.467 vots (14’1 %), PP974 vots (9’4 %),Comuns-Sumar 630 vots (6’08%), CUP 529 vots (5’1%),  VOX 490 vots (4’7%) i Aliança Catalana 394 vots (3’8%). Van votar 10.428 persones, de les 16.080 cridades a les urnes al nostre municipi. Per tant la participació va ser del 64’85 %.

En el mateix cap de setmana de les eleccions, la Unió Esportiva Vilassar de Mar tancava una temporada històrica. Els que preparava, i prepara, encara, Alberto Aybar Peque acabaven el curs 23-24 de la Tercera Federació en una més que excel·lent tercera plaça que els donava dret a jugar els play-off d’ascens a Segona Federació. Al final no va ser possible, es va caure en primera ronda davant del Badalona, amb aspiracions fins al xiulet final del doble enfrontament, però segellar el millor resultat de la història dels colors blanc-i-vermells va servir per fer brillar, encara més, l’any del centenari.

Però no només del futbol viu l’esport del nostre poble. El taekwondista vilassarenc Àlex Zafra es penjava al coll la medalla de campió de Catalunya sènior absolut, en categoria de -63 quilos, i el bronze en el campionat d’Espanya.

I del quimono als patins. La vilassarenca Daniela Aragonés, alumna de l’Institut Pere Ribot, es proclamava campiona de Catalunya, en categoria cadet, en l’especialitat de patinatge artístic inline.

Tanquem el capítol esportiu amb la Champions League que, amb la samarreta del Barça, va alçar la vilassarenca Ona Batlle. La gran final es va disputar a Bilbao on les blaugrana es van imposar per 2 gols a zero al totpoderós Olympique de Lió. Batlle, campiona del món ara fa un any amb la selecció estatal, assolia la primera orelluda de la seva història com a futbolista. Una final en la qual la de Vilassar de Mar, que, per cert, no va ser titular, es va deixar literalment la cara -de fet, se li va obrir el pòmul després d’un impacte fortuït amb una jugadora rival-. Tres punts de sutura i, com deia aquell, a jugar.

El maig, però, va acabar amb una de les pitjors notícies que hem donat. El 22 de maig i, a primera hora de la tarda, ens deixava en Jaume Borotau a l’edat de 55 anys. Molt vinculat al teixit comercial, associatiu i esportiu de Vilassar de Mar, era una persona molt coneguda i estimada al nostre municipi regentant els Magatzems Borotau, la popular botiga de joguines ubicada al carrer de Sant Joan, 23.

En Jaume Borotau va patir un greu accident quan practicava un dels seus esports favorits, la moto de muntanya. Natura i motor eren les seves passions. Era un 11 d’abril. Per culpa de les greus lesions, va restar a l’Hospital de Can Ruti a Badalona on, finalment, els metges ja no van poder fer res per salvar-li la vida. L’església Parroquial de Vilassar de Mar es va omplir de gom a gom, amb gent que no va poder ni entrar, per acomiadar un tros de Vilassar de Mar que marxava.

JUNY

Però, com deia aquell, la vida ha de seguir. Ens plantàvem al juny. Un dels meus mesos preferits i això que, com a any, hauria de dir que me’ls estimo tots igual! Quina il·lusió! Caloreta… i Festa Major! Enguany, a més, celebrant els 10 anys de la Rierada. Com a any, i m’encanta fer-ho, m’he penjat els colors taronja, verd i blau. De fet, com veus, vaig de blau en honor als Pescadors Contrabandistes que es van imposar en el concurs de sectors.

Un mes que encetàvem amb La Policia Local estrenant un dron. Un estri disposa, a més, d’un potent llum i de diferents altaveus capaços d’emetre missatges i instruccions a la ciutadania.

Un juny que encantàvem, per variar, amb una altra bona notícia pel que fa a l’esport de casa nostra.

El vilassarenc Joan Francesc Ferrer, més conegut en el món del futbol com  a Rubi, anunciava, i passava per la ràdio, per anunciar que tornava a entrenar. Agafava les regnes de l’Almeria per portar-lo fins a primera divisió. Segon periple del de Vilassar de Mar amb l’entitat andalusa. Amb els indàlics, Rubi ja va ser campió de la categoria de plata del futbol estatal i va portar el conjunt blanc-i-vermella a Primera Divisió.

A les portes de la Festa Major, l’Ajuntament de Vilassar de Mar començava a instal·lar, en els nostres carrers i places, un nou model de contenidors, en virtut del nou contracte d’escombraries. Contenidors moderns i intel·ligents que, per adaptar-se a les normatives europees, permeten millorar la recollida selectiva del nostre poble. Un nou sistema que tanca i obra les fraccions de resta i orgànica. Tot arrencaria el 25 de novembre. Ja hi arribarem.

Molts vilassarencs i vilassarenques vam recuperar i descobrir un nom molt important del passat del nostre municipi. Feia 150 anys, que naixia a Vilassar de Mar Maria Ferrés que, per cert, era germana de l’arquitecte Eduard Ferrés. Ella era artista, dibuixant i aquarel·lista i signava les seves obres com a Maria Freser. 

Per commemorar l’efemèride,l’Ajuntament de Vilassar de Mar va donar el tret de sortida de l’any Freser. Filla d’una de les cases més riques del nostre municipi, ca l’Aduana, ens deixava un magnífic retrat de l’època en la qual va viure. Va morir a Valls l’any 1964 a l’edat de 90 anys. Al Museu Monjo es va estrenar una mostra molt interessant en la qual -també la va visitar el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull- ens podíem capbussar en el seu univers a través d’un munt d’apunts, dibuixos, gravats i aquarel·les, que eren el reflex de la seva època. Destacaven ballets del Liceu, balls tradicionals, oficis de l’època, dibuixos de la platja de Vilassar, gravats expressionistes que recorden Goya o l’estada de la pintora vilassarenca a Valls.

Un Vilassar de Mar que ja feia olor a Festa Major. En aquest sentit, des de Vilassar Ràdio ens fèiem ressò dels 10 anys de la Rierada. Era el 2014 quan un grup de vilassarencs i vilassarenques van proposar-nos un joc i tots i totes, qui més, qui menys, hi hem jugat. I seguim jugant-hi. Estem parlant, és clar, de la Rierada. Ni les persones organitzadores, com ens explicaven ells mateixos, eren conscients d’on s’arribaria aquest 2024

La Rierada, amb els seus colors, el verd, el blau i el taronja, que representen tres sectors de Vilassar de Mar, dividits segons les rieres del municipi, que competeixen, un any més, entre ells, per guanyar.  Cada sector de la Rierada representa un dels principals oficis dels habitants del Vilassar de Mar del segle XVIII: els Pescadors Contrabandistes, els Mestres d‘Aixa i la Gent Pagesa. Als pagesos els identificarem amb el color verd i la forca. El taronja és el color dels Mestres d’Aixa decorat amb una corda. Finalment, els pescadors contrabandistes representats amb el color blau i la imatge d’un peix.

La idea de la proposta original, que s’ha vingut mantenint, és que vilassarencs i vilassarenques no siguem, només consumidors dels actes de la Festa Major, sinó que, amb la Rierada, puguem tenir l’oportunitat de convertir-nos en protagonistes. I la gran protagonista del juny, a Vilassar de Mar, és la Festa Major. Una edició, la passada, en la qual es va voler subratllar la tradició.

Més de 30 hores en directe, des del 98.1 de l’ FM, per alçar testimoni, per portar-te a casa, i també a les xarxes socials, tots els actes de la Festa Major. Moments històrics com els que vam viure des d’aquesta casa: el director de l’emissora, Jaume Cabot, tot cobrint la trobada d’embarcacions i la subhasta cantada de peix, es va trobar dissabte, encara no sabem com, dalt d’un dels vaixells que el va portar des de l’Espigó de Garbí, on hi havia la cita, fins a les instal·lacions del Nàutic de Vilassar de Mar. I, és clar, l’endemà, dia de la revetlla, Jaume Cabot va proposar a Joan Escofet, cap d’Informatius, un altre repte, participar en l’exhibició d’acrobàcies en moto que feia el vilassarenc Narcís Roca a la plaça Tarradellas. En moto, quad o booggie. El tercer d’Europa i cinquè del món en acrobàcies de motor ens va fer posar, a tots i totes, i especialment a en Joan Escofet, amb l’ai al cor.

El primer dia de festa, com marca la tradició, cercavila d’autoritats, escortats per un regiment de vilassarencs i vilassarenques, en direcció cap a la platja de l’Espigó de Garbí per rebre els gegants de Vilassar de Mar, en Pigat i la Lucia, que van desembarcar, un any més, a bord del llaüt Sant Ramon. Des del balcó de l’Ajuntament, el pregó de 2024 va anar a càrrec de Jordi Masferrer, president dels Mansuets de Foc, i de l’Albert Martí, president dels Sons, Sssstrèpits i Gegants de Vilassar de Mar. Altres esdeveniments del divendres 21 de juny, primer dia de Festa Major, van ser el correfoc i la tradicional penjada, des del campanar de l’Església de Sant Joan, de l’ase Innocenci. La proposta musical va arribar, des del Pérez Sala, amb la primera edició del Neverita Urban Fest, música urbana i fresca encarada al públic més jove.

El dissabte es va celebrar la tradicional subhasta cantada de peix a la manera tradicional. És a dir, del preu més alt al més baix. A la tarda, el Pérez Sala es va omplir de gom a gom per acollir la nit pensada per a públic de 45 als 60 anys. Tributs amb el Show must go On de Queen i l’ABBA Experience,

El dia de Sant Joan, va començar ben d’hora, ben d’hora amb els habituals Corretorrats i despertada sorollosa a primeres hores de la matinada. Hores després, t’acostàvem des de Vilassar Ràdio la Missa Pontificalis. I, a la tarda, jornada castellera a la plaça de l’Ajuntament. Amb el concurs dels Capgrossos de Mataró, que jugaven a casa, i amb els Xics de Granollers. Un cop més vam portar les ordres dels caps de colla a través de les ones gràcies als micròfons que duien a les seves camises.

Finalment, cloenda. I cloenda, a la Festa Major de Vilassar de Mar vol dir despenjada de l’Ase Inocenci i cercavila amb la presència de les màximes autoritats del municipi per acomiadar els gegants Pigat i Lucia fins a l’any vinent. Tot va acabar amb el castell de focs d’artifici de Festa Major, amb la carretera Nacional II tallada per seguretat, que va servir, també, per anunciar, amb el darrer coet, que els Pescadors Contrabandistes havien estat els guanyadors del concurs de la Rierada. Per tant, durant la Festa Major de l’any vinent, l’edifici consistorial estarà decorat amb el color blau que representa el sector guanyador.

Posàvem, ja, punt final als actes del Centenari de la Unió Esportiva Vilassar  amb els tres actes que restaven per fer-se. La presentació d’un llapis de memòria amb un resum de tots els esdeveniments fets, la reproducció de la magnífica exposició sobre la història del Club i el gran concert de música lírica del Centenari que es va celebrar al Pérez Sala. Els representants de la Comissió, a Vilassar Ràdio, feien un molt bon balanç de les propostes fetes i agraïen com el nostre poble s’havia bolcat amb els colors blanc-i-vermells. Vam escoltar, meravellats, la Quinta Voce, grup musical format per cinc membres del Cor del Gran Teatre del Liceu, amb la intervenció de la soprano vilassarenca Rosa Mateu.  Amb un final espectacular, que encara es recorda.

I abans d’entrar al juliol, pocs dies abans, i en el marc de la disputa de la Copa de l’ Amèrica de Vela al port de Barcelona, el Club Nàutic de Vilassar de Mar va dissenyar un munt d’actes. Destacava la presència, al nostre municipi, de la Copa de les 100 Guinees. El trofeu esportiu més antic del món i que data de 1851. Un munt de vilassarencs i vilassarenques van poder retratar-se amb la Copa, fortament vigilada, dins de les instal·lacions del Nàutic de Vilassar de Mar.

JULIOL

Al juliol se li girava feina a la magistrada vilassarenca LucÍa Avilés, experta en violència de gènere, i responsable de la Sala Penal número 2 dels jutjats de Mataró, era escollida com a vocal, del Consell General del Poder Judicial.

Un any que, tot i la sequera… la calor intensa va trigar a arribar. De fet, el mes de juny va ser el juny, valgui la redundància, menys calorós de la història de Vilassar de Mar. Frescot. En cap moment vam superar els 25 graus i la mitjana va ser de 21,8 graus. Mig grau inferior a tots els junys que tenim registrats a Vilassar de Mar, des de 1982. El sol, però, s’acabaria imposant.

I parlant de sol, precisament, per aprofitar l’energia eòlica, la Biblioteca Ernest Lluch, la pista annexa al Pavelló Paco Martin, les escoles del Mar i del Vaixell Burriac i la piscina municipal es convertien els cinc primers equipaments de Vilassar de Mar en tenir plaques fotovoltaiques. En una clara aposta per les energies renovables, avançar cap a la transició energètica i fer un poble més sostenible. Totes les instal·lacions estan pensades per fer autoconsum compartit, és a dir, que aquella energia que el propi equipament no pugui consumir es comparteix amb altres equipaments, fet que permetrà aprofitar la major part de la producció solar i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

I seguim parlant de números.Just quan vilassarencs i vilassarenques estàvem calculant el pressupost que destinaríem a les nostres vacances, sabíem que,  segons dades del Consell Comarcal del Maresme, les famílies a Vilassar de Mar destinem, de mitjana, 1.060 euros al mes per pagar el lloguer. És a dir, un 52% dels ingressos mitjans quan els experts sempre recomanen no passar del llindar del 30%. Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car de tot el Maresme. Val, ara mateix. 3.888 euros, en cas d’obra nova

Espectacular èxit, un cop més, del volei femení vilassarenc. Les Bertes, com les coneixem nosaltres a Vilassar Ràdio, es van proclamar campiones d’Espanya en categoria cadet en el campionat estatal de Seleccions Territorials que es va disputar a Valladolid. Són la Berta Beulas i la Berta González. Protagonistes, per cert, d’una gesta històrica per a les seleccions quadribarrades. 4 finals i tres ors i una plata.

Vam parlar dels Jocs Olímpics de París, i dels Paralímpics.  Però comencem el periple olímpic de Vilassar de Mar viatjant fins al 2004. Penseu en els Jocs Olímpics d’Atenes. . Les gimnastes vilassarenques de l’AGAV, Tània Generi Mònica Mesallescompetien a la capital hel·lena en gimnàstica. L’equip estatal, per cert, va assolir un diploma olímpicamb una fantàstica cinquena plaça. Dues dècades després, Tània Gener recordava, a Vilassar Ràdio, la seva experiència a Atenes 2004.

Abans d’arribar a l’agost. Destaquem un fet que va ser centre de les converses a Vilassar de Mar, tant físiques com a les xarxes socials. Un home, amb problemes psiquiàtrics, estavellava, de matinada, el seu cotxe d’alta cilindrada contra les portes del CAP Doctor Masriera de Vilassar de Mar

AGOST

I és que tocant, fregant, amb la punta dels dits, les festes del Barato estaven a punt de celebrar els seus 100 anys de vida. Això sí, amb algunes interrupcions com la Guerra Civilo la pandèmia del Coronavirus. No hi van faltar ni el xupinasso, ni la Nit de les Salsitxes ni l’Hotel més cotxambrós del món.

I, parlant de Barato, a mitjans de mes s’estrenava el nou bus interurbà C-13 que uneix aquest barri de Vilassar de Mar amb el centre. Un nou cotxe, modern, amb aire condicionat i amb rampa d’accés automatitzada, que era molt ben rebut especialment, per les persones grans. Capacitat per a 20 persones assegudes i 19 a peu dret.

SETEMBRE

Tot Vilassar de Mar es llençava a la piscina paralímpica de París 2024 per donar forces i nedar al costat de la Berta García. Debutava el 2 de setembre amb la seva especialitat, els 100 braça, i es convertia en la sisena nedadora més ràpida del món amb diploma olímpic a la butxaca. La de casa nostra va aturar el crono amb un registre espectacular, 1 minut 57 segons i 9 centèsimes. Dies després, el nostre Ajuntament li brindava una recepció oficial, un més que merescut homenatge amb tots els ets i uts, i es convertia en la persona més jove de la història en signar en el nostre Llibre d’Honor.

Any en el qual, Salva Maldonado, un dels entrenadors catalans amb més de mil partits a l’ACB, i campió de Copa amb el TDK Manresa, anunciava als nostres micròfons que es jubilava i que, a partir d’aleshores, venia a divertir-se al Club Bàsquet Vilassar posant els seus anys d’experiència al servei de la pedrera i dels entrenadors i entrenadores del club de casa nostra.

I, per primera vegada en els 44 anys d’història de Vilassar Ràdio, podíem parlar i felicitar una medalla d’or. La waterpolista Anni Espar, aleshores a les files de l’Assolim Mataró, ens explicava les seves sensacions després d’haver-se penjat, uns dies abans, al coll l’or olímpic. 

A Vilassar de Mar gaudim de molts èxits esportius i tenim, també, molt potencial cultural.Amb 20.000 habitants, tenim 4 actors del nostre poble a la novel·la de sobretaula de TV3, el “Com si fos ahir”. Als nostres estudis asseiem aquest pòquer actoral espectacular. Són l’Eduard Farelo, present a la novel·la, en les vuit temporades que porta en antena, en Quim Llisorgas, cinc cursos donant vida a l’Hèctor, en Jan Serra, que va entrar per tres mesos i ja porta dos anys a la sèrie, i la darrera incorporació al culebrot, l’Alberto ‘Tucho‘ Garçon. Pocs pobles catalans, gran Barcelona al marge, tenen aquesta nòmina per presumir.

I, com sempre, al mes de setembre, una de les cites més multitudinàries a Vilassar de Mar. La Setmana de la Gent Gran, que arribava a la 24ena edició, i que tanta i tanta gent aplega. Això sí, enguany, el sopar es va haver de canviar de dia per l’amenaça de pluja. Una cita del 2024 que es va voler lligar amb l’Envelliment actiu. Aquesta és una de les premisses de la Regidoria. Que avis i àvies, surtin, que es relacionin. Era el preludi del projecte “Radars”. Una iniciativa municipal que busca, amb voluntaris i amb la implicació de diferents agents, entre ells els comerços, detectar aquells veïns i veïnes de Vilassar de Mar més grans de 65 anys que viuen sols i aïllats.

I, com qui no vol la cosa, ens plantem en el 26 de setembre. Dia en el qual la nostra façana litoral va canviar per sempre.

Va començar el procés de demolició de l’edifici del restaurant Palomares. La Llei de Costes de l’Estat Espanyol, que prohibeix qualsevol mena d’explotació econòmica estable a la zona de platja, obliga a la demolició d’aquest emblemàtic edifici que es va inaugurar l’any 1969 pel matrimoni Josep Nin i Isabel Palomares. En un tres i no res, a terra. Ara el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demogràfico ha començat unes obres per renaturalitzar la zona i ja forma part de la història l’aparcament gratuït que hi havia, a tocar de la platja, al costat de l’estació de tren Vilassar de Mar-Cabrera.

OCTUBRE

Un mes de molt mal record, en genera, no només per la mort del periodista i divulgador científic Lluís Reales a l’edat de 62 anys. Molt vinculat al nostre poble, on hi va residir durant més de dues dècades, Reales era un autèntic lletraferit. Figura televisiva, amb carrera molt vinculada a BTV on va dirigir i presentar programes mítics com “Einstein a la platja” o “Terrícoles”. De Vilassar de Mar es va traslladar a viure a Dosrius i, des del mes d’abril, treballava a l’Institut d’Estudis Catalans.

Mes de mal record també perquè el 29 d’octubre, s’obria el cel al País Valencià. Una gota freda que destrossava i que deixava 223 morts. Un munt d’iniciatives, des de Vilassar de Mar, per portar la nostra solidaritat a les persones damnificades. Primer, amb tres agents de la Policia Local que, de manera voluntària, van anar-hi a fer tasques de seguretat ciutadana i, després, amb el desplaçament d’una nodrida representació de casa nostra que, liderats per les carnisseries Boher, Can Manel i Carns Montserrat, van anar a Paiporta, zona zero de la gota freda, per portar aliments i ajuda. Una gota freda, perquè et facis una idea, que veia com pels barrancs de l’Horta Sud circulava, en un segon, tota l’aigua que es consumeix a Vilassar de Mar en un dia.

Un Vilassar de Mar que, i segons Hisenda, és el 24è municipi català i, el número 48 a nivell estatal, amb la renda més alta. Els 21.055 habitants del nostre municipi tenen, segons l’Agència Tributària, una renda bruta mitjana de 42.751 euros.

I si al setembre, perdíem l’edifici del Palomares, també desapareixia una construcció estranya, però que era punt de referència per molts equips de fora que venen a jugar a Vilassar de Mar. Començava l’enderroc dels vestidors coneguts popularment com a “Vestidors torts”, del camp Annex al Xevi Ramon. L’obra més gran d’aquesta legislatura amb un pressupost d’un milió d’euros, 600.000 dels quals venen de la Diputació de Barcelona. S’estan construint uns vestidors nous, necessaris, funcionals i moderns. 

Tancàvem l’octubre coneixent el testimoni del vilassarenc Emilio Ruiz, que va estar molts anys a la Masia del Barça al costat d’un Andrés Iniesta que anunciava la seva retirada i del navegant cec Dani Anglada que, després de perdre la vista en un accident a alta mar, al bell mig de l’Oceà Pacífic, es va fer famós a nivell mundial transmeten, des de l’aigua, les regates de la Copa Amèrica.  Tota una lliçó de superació!!!

I ens acostàvem al novembre sabent que Mossos d’Esquadra i la Policia Local detenien un home que, presumptament, va cometre dos robatoris, amb arma de foc, en dos supermercats de Vilassar de Mar.

NOVEMBRE

El 19 de novembre celebràvem el 240è aniversari de Vilassar de Mar com a poble després d’independitzar-nos de Sant Genís de Vilassar de Dalt. Un any més es va consolidant el format de la Festa major Petita o Festa Major de la tardor. Un munt de propostes, amb fira del Voluntariat inclosa, que van omplir la Plaça Tarradellas.

I una setmana després, el 25 de novembre, s’activaven els  contenidors intel·ligents de residus de Vilassar de Mar pel que fa a les fraccions d’orgànica i resta. Prèviament, es van repartir les targetes d’obertura entre els veïns i veïnes en tres espais estratègicament repartits pel nostre municipi. Una mesura per acostar el nostre poble a les taxes de reciclatge selectiu que marca la Unió Europea.

Un mes en el que coneixíem el vilassarenc Martí Hernández, de 14 anys, que acabava de proclamar-se campió d’Espanya en la modalitat de relleu de curses d’orientació. Unes proves que combinen el físic -has d’arribar el primer- i l’esforç mental -t’has d’orientar per a no perdre’t-. Córrer per un bosc que no coneixes, mentre vas llegint el mapa que l’organització t’ha lliurat abans de sortir. Hernández, que entrena al CAR de Sant Cugat, ja ha estat seleccionat per Catalunya i somia en entrar en el combinat estatal, tan bon punt arribi a la categoria de cadet.

En l’11è mes de l’any, ens deixava, a l’edat de 76 anys, l’arquitecte Manel Briones. Va ser regidor pel PSUC, en el primer ajuntament democràtic de Vilassar de Mar en el període comprés entre 1979 i 1983. Primer va ser a l’oposició i entre el juliol de 1981 i el maig de 1983 va ser regidor d’Urbanisme amb Jordi Garcia com alcalde després d’un pacte de govern entre el PSC i el PSUC. A Vilassar de Mar, un dels edificis que porta la seva signatura és el de la Bressoleta de l’avinguda Eduard Ferrés, la que és just al davant del Camp de Futbol de Vilassar de Mar.

I abans d’acabar el mes de novembre, una molt bona notícia que ens arribava des de Renfe. Anunciaven que invertiran mig milió d’euros per la instal·lació de dos nous ascensors a l’estació de Vilassar de Mar, obres que són a punt de licitar. Els nous aparells substituiran els antics que s’estan reparant.

DESEMBRE

Els seus colors grana i crema seguiran dominant l’avinguda Eduard Ferrés de Vilassar de Mar. Una rambla que porta el nom de l’arquitecte que va projectar laSénia del Rellotge l’any 1897, un edifici de titularitat pública que allotjava el Museu de la Marina fins que l’equipament cultural es va haver de tancar, ara fa 11 anys, pel deteriorament estructural de la construcció. Ara, l’Ajuntament ha rebut una injecció de 200.000 euros per part de la Generalitat,  que permetrà rehabilitar aquest edifici tan particular de casa nostra inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  La subvenció, la màxima que atorga la Generalitat de Catalunya per aquesta categoria, permetrà assumir pràcticament la meitat del total de la rehabilitació, que el consistori de Vilassar de Mar xifra en 463.000 euros. Un pressupost que contempla, només, estructura. És a dir sostre, façana, balcons, portes i finestres… la resta de diners per a completar el total ja depenen dels números de Vilassar de Mar.

I, ara, el que sembla una molt bona notícia per aquells vilassarencs i vilassarenques que són condemnats a agafar el tren per anar a treballar.Gràcies a l’ampliació de les andanes de la barcelonina estació d’Arc de Triomf, ja circulen per l’ R-1 trens més llargs. Sens dubte, una bona mesura per aquelles persones que han de fer servir aquesta sobresaturada línia de Rodalies la que porta més passatgers de tota Europa, perquè te’n facis una idea, amb aquests combois que augmenten la capacitat de transport de persones en un 20%. Unes 2.000 persones repartides en deu cotxes per comboi.

La línia R1 del Maresme, sovint col·lapsada en hores punta pels desplaçaments laborals i durant la temporada d’estiu pels turistes i persones que gaudeixen de les platges, ha de canviar amb la introducció d’aquests trens llargs.

Ja circulen alguns trens Civia, de cinc cotxes de composició doble, que mesuren 200 metres de llargària, 40 metres més dels trens llargs que anaven circulant fins ara.

Finalment, recollíem el testimoni de la vilassarenca Consol Almera que rebia, per part del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, la merescuda insígnia pels seus 50 anys de feina. Va treballar, primer, i dirigir, després, la farmàcia que porta el cognom familiar, la farmàcia Almera, i que, després de traspassar-se, du el nom de Vilassar. Vam  conèixer la Consol que, va ser la primera farmacèutica de Vilassar de Mar.

Des d’aquesta emissora, hem volgut entrar, i seguirem entrant en l’any que ha de venir després de 2024, dins de les cuines de diferents restaurants emblemàtics de Vilassar de Mar. Hem conegut plats estrelles i moltes històries que es couen als seus fogons. Hem estat, de moment, amb el davantal posat a l’Atlàntida, a Can Matías-Zamora, als Tres Lleons/Tres Leones i a l’Anxaneta

T’acomiadem, 2024, amb el balanç del temps que hem tingut aquest 2024. El director del Museu de la Mina Vella, en Feliu Novell, ens deixava, d’entrada, dos titulars. Primer, aquest 2024 la temperatura mitjana a Vilassar de Mar ha estat d’un grau més elevada en relació a l’any passat. I segon, pel que fa a la pluja acumulada, es calquen les dades que són habituals al nostre municipi, 575 litres per metre quadrat.

Any 2024 ha estat un plaer compartir aquesta estona amb tu.

(Reportatge: Joan Escofet)

“Resum Informatiu de 2024 a Vilassar de Mar” ha estat produït per Joan Escofet, ha estat presentat per Joan Escofet i Mar Vilamajó i en la realització tècnica, Xavi Puig.