Ran de Mar recorda la tempesta perfecta de 1911, que va deixar 9 pescadors morts a Vilassar de Mar

La tempesta perfecta. La tempesta perfecta es va desfermar sobre Vilassar de Mar, i la costa mediterrània, la nit del dimarts 31 de gener de 1911 deixant 9 pescadors morts al nostre municipi i la pèrdua de dues barques: la San Pedro i la Xica Ma Nena. El posteriorment conegut com a temporal de les desgràcies va agafar desprevinguda i amb la guàrdia baixa la gent de mar. 115 anys després de la tragèdia ho recordem a bord del nostre programa mariner, el Ran de Mar.

El temporal va agafar desprevinguda la gent de mar ja que, a principis del segle XX, no hi havia la possibilitat de predir el temps com avui. La tempesta perfecta, com recorda Agustí Martin, va deixar 141 morts al litoral català i valencià. A Catalunya van morir 85 persones per culpa del temporal de les desgràcies. La velocitat i la virulència del temporal va provocar que moltes barques no poguessin retornar a la costa.

Al marge de la terrible pèrdua dels 9 pescadors vilassarencs, les seves famílies es van veure molt perjudicades econòmicament i moltes van acabar arruïnades.

Tres anys més tard la recentment constituïda Mancomunitat de Catalunya destinaria la seva primera partida pressupostària a la construcció de ports, ja que moltes viles marineres no tenien port.  

De fet, com explica Agustí Martí, la nit del 31 de gener de 1911 es recorda com la pitjor tragèdia marinera de la història de Vilassar de Mar. Curiosament, el dia abans, que era un dilluns, el temps era bo i res feia pensar que la terrible tempesta que s’estava formant al Golf de Lleó acabaria assotant la costa mediterrània amb la virulència que ho va fer.

I, el dia dels fets, el dimarts 31 de gener, els pescadors de Vilassar de Mar es van fer a la mar. Diuen que ja van veure uns corrents estranys a la mar, que venien de Llevant, diferents dels dels altres dies

I, en un tres i no res, el panorama va canviar de mig a mig. El cel es va anar enfosquint a mig matí fins a quedar negre, i això va fer alertar a tothom. Els patrons de les barques van començar a llevar les llarguíssimes peces xarxes, però ja era massa tard  ja que va es va fer present  el vent de l’est amb grossa marejada i onades immenses.

La forta maregassa complicava el retorn a la costa. Les barques del nord del Maresme van trobar abric a Pineda, Calella o Sant Pol de Mar. La resta, eren arrossegades cap a Barcelona: allà esperaven refugiar-se.

La situació era aterradora, hi havia barques que desaparegueren entre les onades.

Però, a l’any 1911, el port de Barcelona estava en obres. Era pràcticament impossible, explica Agustí Martin, poder accedir-hi en plena tempesta. 9 pescadors (Joan Ferrer Ramon, Jaume Llorca Cortès, Melcior Martí Martorell, Salvador Martí Martorell, Jeroni Carrau Bernet, Pau Vila Abril, Miquel Flamerich Carbonell, Francesc Garcia Verdaguer, Salvador Carles Baixés) de Vilassar de Mar i dues barques, la San Pedro i la Xica Ma Nena, van desaparèixer.

Únicament va sobreviure el patró de la barca San Pedro. Jaume Lloret Sevilla, però un temps després va morir per les ferides d’aquell dia

Que descansin en pau. A Vilassar de Mar l’any 2011 es va fer un acte d’homenatge just quan es complia un segle del terrible naufragi. Era un 27 de novembre. Cerimònia emotiva en la qual es va repartir el pa dels ofegats. L’embarcació “La Pinta” va arribar amb una flama amb la qual es va encendre les torxes en memòria de les víctimes.  Una placa a l’entrada de l’espigó de Garbí recorda aquella tempesta i a totes les persones que van morir.  

El “pa dels ofegats” és una tradició solidària marinera molt arrelada a pobles de la costa catalana. Consistia en un pa beneït que es repartia entre la població en record dels mariners morts a la mar a canvi d’una almoina destinada a les vídues i als fills dels pescadors morts.

Foto: Revista Mar