“Ran de Mar” ens ha endinsat en la història del Casal de Curació

Hi ha una generació de vilassarencs i vilassarenques que s’autodenominen com a pota negra. Són aquelles persones que fins a finals de la dècada dels 70 i principis dels 80 del segle passat, van néixer al Casal de Curació del nostre poble. Un hospital, primer, i un centre sociosanitari, avui, que ha estat, i és, una veritable institució per a moltes famílies de Vilassar de Mar. El Casal té més d’un segle de vida i, ara mateix, hem repassat la seva història des de la secció “Fent poble”, inclosa en el nostre programa mariner “Ran de Mar”.

L’edifici del Casal de Curació de Vilassar de Mar, situat al carrer Maria Vidal, 48, és una obra d’estil noucentista amb una història vinculada a la filantropia local i el passat indià del nostre municipi. Dues de les directores del centre, la Núria Pol i la Marta Masmitjà recorden que “l’origen del Casal de Curació està molt vinculat a l’epidèmia de la grip espanyola de l’any 1917 que va colpejar, amb especial força, Vilassar de Mar”.

L’any 1920, el matrimoni format per Maria Vidal i Lluís Jover, un comerciant de cotó molt relacionat amb les Amèriques, van cedir els terrenys per a la construcció d’un hospital per als malalts de Vilassar de Mar. “El Casal va ser, entre la dècada dels 40 i dels 60 del segle passat, l’hospital de referència del Maresme, juntament amb el Sant Jaume de Mataró”, apunten. Bàsicament, recorden, “cirurgia interna i molts parts”.

Arran dels anys 80 del segle passat, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va voler repensar el model d’hospitals com el Casal de Curació. Va començar a caminar com a model sociosanitari. Malgrat la gran quantitat de parts que havien allotjat les seves sales. “Fins i tot, a la sala d’espera” constaten les dues directores.

Als anys 60, recorden Pol i Masmitjà, es va reformar l’edifici original que era obra de l’arquitecte Mateu Cisa. Una reforma en la qual es va donar un ús sanitari a la capella ja que es requerien més sales. L’altar, però, recuperat. “Una grua d’enormes dimensions el va traslladar al jardí”. I és que l’edifici del Casal, que es va inaugurar oficialment l’any 1922, destaca pel seu estil noucentista i, especialment, pel seu jardí. Fonamental per a la recuperació dels i les malaltes.

La Marta Masmitjà subratlla que el Casal de Curació, avui, manté l’esperit de “tota la vida” i és que diu “ha estat i és un autèntic referent per a un munt de famílies de casa nostra”.

L’edifici està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i forma part de la Ruta dels Indians del nostre poble.