“Ran de mar” ens ha endinsat en la història de Can Lari

Mireu. Segurament us ha cridat l’atenció l’espectacular casa que trobem al vilassarenc carrer de Santa Rosa de Lima, cantó muntanya,  que ens evoca un suposat xalet suís. Segur que saps de quina parlem. Tota de fusta amb brillants colors a la façana exterior en la qual s’alternen el verd, el groc, el blanc i el vermell. Ens esten referint a Can Lari. El capità de la marina mercant Agustí Martin, i des del nostre programa de divulgació marinera “Ran de Mar”, ens obre les portes de la casa que va ser del vilassarenc Hilari Marimon. En Lari.

Ara, la casa s’està reformant ja que l’acaben de vendre. Agustí Martin ens ha explicat que en Lari Marimon va néixer a Vilassar de Mar l’any 1875 i tenia tallers de fusteria a la Barceloneta, barri mariner de la capital catalana, en els quals construïen i  reparaven vaixells i en feien el manteniment. Era el propietari de “Talleres Marimon”.

En Lari Marimon va ser, doncs, mariner, mestre d’aixa i es va embarcar en diferents viatges especialment a l’Amèrica del Sud. Hi ha documents que a les beceroles del segle XX l’ubiquen a l’Uruguai, a Puerto Rico i a Nova Orleans. A poc a poc, i amb els avenços tecnològics, la fusta va anar quedant relegada en les grans construccions navals. Alguns tallers, com el del nostre protagonista, seguien tot i que, recorda Martin, amb algunes reestructuracions.

Durant la Primera Guerra Mundial, el port de Barcelona esdevé pròsper. En ser l’Estat Espanyol territori neutral, la capital catalana rebia la visita de molts vaixells que veien a reparar-se. En Lari Marimon agafa una gran experiència en el món de les fustes i armant vaixells. Qui millor que el nostre capità de la marina mercant per explicar-nos què vol dir armar un vaixell: preparar-lo completament perquè pugui navegar i desenvolupar la seva activitat, la contractació de la tripulació i el subministrament de tot allò que és imprescindible per al viatge.  

Els negocis del vilassarenc van anar prou bé fins que, durant la Guerra Civil, el port de Barcelona, considerat estratègic per a la República -en tant que porta a l'URSS fos bombardejat, en diferents ocasions, per l’aviació franquista. L’Hilari Marimon surfeja aquells anys fins que la manca de relleu generacional i la seva mort posessin punt final a una època. Políticament, també va fer carrera, el de Vilassar de Mar arribant a ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, era membre del “Círculo de la Union Patriótica” durant la dictadura de Primo de Rivera. Fou integrant de la Comissió Organitzadora de la XII Fira de Mostres, al Grup d’Indústries del Mar, i membre del Grup de Fusters i Ebanistes de Barcelona. Va ser un dels contribuents del Fons  per a la creació del Casal i sots caporal del somatent de Vilassar de Mar.

Va morir l’any 1945 a Vilassar de Mar i el seu funeral el van oficiar fins a 12 sacerdots. Un dels més sumptuosos que es recorden al nostre poble, com apunta Agustí Martin. En qualsevol cas, l’any 1917, comença la construcció de la seva casa al carrer de Santa Rosa de Lima. Absolutament espectacular, a quatre vents i amb un enorme jardí. Ens l’ensenya el nostre capità de la marina mercant. La fusta, com no podia ser d’una altra manera, domina. D’estil colonial.

Va  encarregar la construcció de la casa  al contractista vilassarerenc Mateu Cisa Martí i Josep Capilla Vives va ser un dels fusters. La fusta és el material dominant.

Amb elements significatius i característics marca, mai millor dit, de la casa, hi ha un esgrafiat d’una àncora i una anella salvavides amb les seves inicials “H.M.”

El xalet del vilassarenc carrer de Santa Rosa de Lima no té res a veure ni amb un xalet suís, ni amb un vaixell a vapor del Mississipi. S’inspira en l'assolellada Califòrnia, en les grans cases senyorials de San Francisco.

Avui Can Lari forma part de l’Inventari Patrimonial de Catalunya. Un cop hagis escoltat aquesta notícia o el nostre Ran de Mar, si la vas a contemplar in situ, el teu cap volarà cap al passat mariner de casa nostra.