Quatre de cada deu vilassarencs han nascut en comarques catalanes que no són el Maresme

Gairebé la meitat dels vilassarencs i vilassarenques (un 40%) han nascut en una comarca diferent de la del Maresme. Són (doncs) 4 de cada 10. Un Maresme que ha crescut de manera explosiva en els darrers 50 anys.

En mig segle la nostra comarca ha passat dels 231.190 habitants que hi havia censats l’any 1975 als 467.398 que hi ha ara. És a dir, xifres que s’han més que doblat significant un creixement del 104,4%. Una altra dada que crida l’atenció és que el Maresme engoleix moltes persones que marxen de la gran Barcelona. Potser efecte de la pandèmia de la covid, les dades de 2023 (les darreres de les quals es disposen) indiquen un saldo migratori positiu de 2.354 persones que van decidir residir al Maresme i marxar de la capital.

Així doncs, sembla que és una tendència a l’alça. Els experts insinuen diferents motius al darrere. Tot i que el Maresme no és el Baix Penedès, la comarca catalana que més creix multiplicant per 4 la seva població en 50 anys, la proximitat de la nostra comarca amb Barcelona fa que sigui el lloc somiat per sortir de la gran ciutat.

Sens dubte, els efectes de la pandèmia del coronavirus va motivar que moltes persones decidissin fer el pas i sortir de la gran Barcelona buscant més tranquil·litat i cercant entorns més naturals.

Un altre factor que explicaria aquest èxode cap al Maresme, malgrat que Vilassar de Mar és el municipi de la comarca amb el preu més elevat del m² tant d’obra nova com de segona mà, és buscar preus més assequibles tant de compra com de lloguer. I moltes persones escullen algun dels 30 municipis de la nostra comarca. Per exemple, doncs, a Vilassar de Mar, el 40% dels veïns i veïnes són nascuts en altres comarques de Catalunya.  Aquesta migració interna, motivada pel preu de l’habitatge, torna a repuntar després dels anys de la crisi econòmica del 2008 que va suposar una frenada general, ja que els pisos, fins i tot, s’abaratien.

Amb la radiografia a la mà veiem com el Barcelonès és, amb diferència, la comarca que perd més habitants per migracions internes. L‘any 2023, 75.000 persones van marxar a altres comarques i el saldo migratori amb la resta del país va ser negatiu. A l’altre costat de la balança hi ha les comarques que més creixen. Bàsicament, el Baix Penedès i comarques com el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental que limiten amb Barcelona i el Barcelonès.

Una altra dada curiosa és observar, per exemple, com els municipis de la primera corona metropolitana, com ara l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, són un punt d’arribada de persones nascudes a l’estranger i que s’havien instal·lat a Barcelona. En canvi, la població nascuda a Catalunya que busca sortir de la ciutat s’instal·la sobretot en municipis de la segona corona, com ara al nord del Maresme o al Vallès Oriental.