Quan el Nadal es passava a alta mar: records mariners dels germans Martín Mallofré

Sens dubte, Vilassar de Mar té un important passat mariner.  I, tenint en compte les dates en les quals ens trobem, volem saber com passaven els Nadals, aquí sí que podem fer servir el plural perquè en recordarem més d’un, els mariners i els oficials. Sigui a alta mar, sigui a port, sigui al fred del Nord; sigui amb la calor de l’hemisferi sud. Els germans Agustí i Joan Martín obren l’àlbum del record de quan eren embarcats en enormes mercants.

Des del programa mariner de Vilassar Ràdio, el “Ran de Mar”, que, precisament presenta i dirigeix el capità de la Marina Mercant, Ambaixador Marítim Internacional i Ex Degà de la Facultat de Nàutica Agustí Martín, sabrem com es viu el Nadal enrolat en un gran vaixell. Per completar l’anecdotari, el capità Joan Martín, recorda, amb el seu germà, algunes situacions curioses a bord, ja que ell, també, va passar molts anys embarcat.

És clar, a vegades, coses de la feina, s’havien trobat, per aquestes dates, els dos germans en situacions ben diferents. Embarcar just abans de Nadal, passar les festes a alta mar, o desembarcar poc abans de la nit del 24 de desembre. Aquesta era una situació molt celebrada. Podien tornar a Vilassar de Mar per celebrar les festes amb els seus.

Han passat, l’Agustí i en Joan, Nadal i Reis tant a l’Atlàntic i al Pacífic Nord com a l’Àfrica o com a l’Amèrica del Sud. Al nord d’Europa, gaudien dels encants dels mercats de Nadal que, aleshores, eren poc coneguts a les nostres contrades. Ben diferents segons el país on tiraven l’àncora.

L’Agustí i en Joan, aleshores a Catalunya no se celebrava massa, també festejaven la Nit de Nadal, ja que, bona part de la tripulació dels seus vaixells, era gallega i basca. Els sobtava que el 25 de desembre fos, pràcticament, un dia més.

No els encaixava celebrar el Nadal amb calça curta. Al Brasil o al Perú, recorden celebrar les festes amb una calor intensa.

Meravellat es quedava l’Agustí quan la seva feina el feia coincidir el Nadal amb la ciutat de Nova York. En qualsevol cas, bons tiberis i bona copa. Ara, però, els vaixells practiquen la política d’alcohol zero a bord.

Nadal a alta mar. Ambient festiu alternat i és clar, amb les preceptives i fonamentals guàrdies nocturnes, repartides segons el rang a bord. Per tant, es feien celebracions en diversos torns.

Als vaixells mercants, recorden l’Agustí i en Joan i potser per trencar amb la monotonia, se celebra tot. Especialment, quan un membre de la tripulació fa, per primer cop, el pas de l’Equador. La llei del mar mana que convidi, l’afortunat, a la resta de la tripulació. La decoració nadalenca dels vaixells, normalment, anava a càrrec dels estudiants de Nàutica enrolats que feien les pràctiques a alta mar.

També era molt típic seguir la jornada de la loteria de Nadal, el 22 de desembre per ràdio, i des de la part del món en la qual estiguessin en aquell moment.

I, és clar, per a la Nit de Cap d’Any; espectacle de llums i soroll i focs artificials i fent sonar les potents sirenes dels vaixells.

La tripulació també tendia a fer-se intercanvis de productes nadalencs entre ell. Per exemple, els d’aquí acostumaven a obsequiar amb torrons, els italians amb els seus panettones, que aleshores no eren tan coneguts com avui i, per tant, eren més exòtics, o els del centre d’Europa amb els seus stolen; una pasta dolça originària de Bremen.