Paquita de Bas: “Ni la Paquita de Bas és l’escola de les Monges, ni l’escola de les Monges és de la Paquita de Bas”

Ho diu ella mateixa. “Ni la Paquita de Bas és l’escola de les Monges, ni l’escola de les Monges és de la Paquita de Bas”. Hem assegut, al nostre estudi, un dels referents de l’educació a Vilassar de Mar. El passat 30 de setembre, la Paquita de Bas es jubilava després de 44 anys a La Presentació de la Mare de Déu, la meitat dels quals essent-ne la directora. Assegura que no ho troba a faltar, que no enyora la docència, però encara hi va un cop per setmana. Geni i Figura.

Malgrat que, per mesos, encara no li tocava, Paquita de Bas va decidir posar punt final a una llarga, llarguíssima, trajectòria, després d’una reunió sindical, a les aules i als despatxos de Les Franciscanes. El curs 2023-2024 el va fer i el 30 de setembre penjava la bata.

Ens revela que el seu paper a l’escola de les Monges, com la coneixem popularment, és un paper que no és fàcil.

Com dèiem, un 30 de setembre en el qual ella encara va fer classes. En acabar, ja tenia la mosca darrera l’orella, sorpresa final. Aplaudiments dels nens i nenes, l’escalf de la comunitat educativa, de les famílies, molta música i la presència de molts exalumnes. “Totes les del meu primer curs com a professora”, ha dit. Es va emocionar molt amb aquesta sorpresa.  

Ara, per endavant, té temps per viatjar. Allò que sempre anava endarrerint. Amb el seu home, amb en Lluís, ja han visitat Almeria i, el proper mes de març, posaran proa cap a la Patagònia argentina i xilena.

Posant la vista enrere, la Paquita de Bas ens confessa que quan veia a la televisió el programa “Cronicas de un pueblo”, que emetia TVE a la primera meitat de la dècada dels 70, va quedar fascinada per la figura del professor. Abans, però, va ser alumna de l’escola que ella dirigiria anys després, va ser alumna de la Presentació. Als 14 anys, però, la família li aconsellava no seguir estudiant i posar-se a treballar. El suport, aleshores, que va rebre de la senyoreta Llenas, de la Maria Rosa Moré, va ser clau per formar-se com a professora. La Maria Rosa va anar a visitar als pares de la Paquita per demanar-los que la deixessin estudiar per ser mestre i els seus pares van accedir a aquesta petició.  

I, un cop amb la carrera acabada, entrava a treballar a les Monges, l’escola de Vilassar de Mar en la qual ella havia estudiat de ben petitona. Líder de mena, en el seu primer dia de feina, la van nomenar secretària del claustre i des del primer dia va signar actes del claustre de professores.

Amb 22 anys com a directora de Les Monges, a Paquita de Bas li agrada pensar que el seu llegat és haver obert el centre escolar concertat de Vilassar de Mar a tothom, i que sigui una escola arrelada al poble.

Marxa, però, amb la recança de no haver pogut implantar, malgrat la seva tossuderia, l’educació secundària a Les Franciscanes. Considera que seria un plus per a aquesta escola.

Passats uns mesos, no es penedeix de la decisió ja que és una decisió que va prendre ella.

Ara bé, un cop a la setmana encara va a l’escola, feina de documentació i d’ordenar la Biblioteca de les Franciscanes. Entre la documentació que hi ha, hi ha documents que els va portar la Maria Gràcia Gelpí, que havia estat professora de l’escola.

Moltes històries dins de les aules. En recorda una especialment. Un alumne seu, que va perdre el seu avi quan feia P5, li va voler agrair, quan acabava sisè, les paraules de confort que la Paquita li havia dedicat feia anys. La Paquita li va dir que mirés el cel ja que hi hauria una estrella que li picaria l’ullet, i això el va ajudar molt.

Durant aquesta notícia, hem citat Les Monges, les Franciscanes i la Presentació. La Paquita de Bas explica que el nom oficial del centre continua sent el de la Presentació de la Mare de Déu. Sí que fa 4 anys que les Franciscanes van decidir unificar els centres amb el mateix nom. Amb canvi de logo, d’uniforme i de xandalls.

Hem acomiadat l’entrevista amb la cançó que ella mateixa ha triat, molt especial per a ella, “Que tinguem sort” de Lluís Llach.

Paquita de Bas és filla de Damià de Bas, cronista oficial de Vilassar de Mar que va morir l’any 2017.

(Reportatge: Joan Escofet)