Nova temporada d’activitats a l’Aula d’Extensió Universitària

Amb un concert inicial, amb un duet de quilòmetre zero i una conferència sobre climatologia, va arrencar el curs 2024-2025 l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar, amb un munt de propostes, xerrades i conferències que vam repassar, fa alguns dies, amb dos membres de la junta, la presidenta Miriam González i Francesc Estorach.

Adscrita a la UPF, l’Aula d’Extensió de Vilassar de Mar ofereix formació continuada, no reglada, a aquelles persones que tinguin ganes d’aprendre o ganes d’ampliar o aprofundir allò que ja dominen. Sempre buscant, per part de la Junta, temes d’interès.

L’Aula aixopluga ja 240 socis i sòcies, 36 dels quals, per cert, es van fer el curs passat. Com l’aforament de la Sala Roser Carrau, que és el que és de 155 cadires, l’Aula ofereix la possibilitat de seguir les xerrades en línia.També és possible seguir les conferències en streaming.     

Marca de la casa, l’Aula sempre dissenya un programa de conferències, dimarts sí, dimarts no,  a les 6 de la tarda, interessant, d’actualitat i amb persones ponents amb gran capacitat comunicativa.

El dimarts 15 d’octubre, sessió dedicada a la ciència. Què ens fa humans? Curiositats a debatre sobre el cervell humà i es plantejaran la pregunta de com és que els animals no tenen Alzheimer? Parlaran sobre aquesta qüestió Rodrigo Quian Quiroga, professor ICREA i cap del laboratori de percepció i memòria a l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar a Barcelona i Gustavo Deco, professor de recerca a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on lidera el grup de Neurociència Computacional.

Miriam González ha avançat que hi haurà dos enfocaments complementaris. El primer, a nivell microscòpic, neuronal, mostrant la manera única en què els humans processem memòries i pensaments. El segon enfocament, complementari al primer, analitzarà el cervell totalment, anatomia i especialment la dinàmica funcional subjacent a les computacions realitzades pel cervell humà, diferenciant-lo d’altres espècies. També discutirem el particular fenomen de malalties neuropsiquiàtriques en humans, com a eix particular i preu a pagar per la nostra particular singularitat.

I de la ciència, a la història. El dimarts 29 d’octubre ens endinsarem en la petjada que van deixar fenicis i grecs a la terra que, avui, és Catalunya. Tractarà sobre aquesta qüestió David Garcia i Rubert és Doctor en Arqueologia i professor agregat de la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en l’estudi de l’edat del ferro a la península Ibèrica.

González ha explicat que a  partir aproximadament del 800 aC arriben a les costes del que avui dia és Catalunya els primers comerciants vinguts de lluny. Això serà important per als pobles indígenes que ja vivien des de sempre en aquests territoris. Habitualment, se’ns ha explicat que aquests primers comerciants van ser grecs, i que la seva influència va ser determinant per tal que, poc després, sorgís el que en diem Cultura Ibèrica. González ha avançat que  ni una cosa ni l’altra són certes i que en aquesta xerrada es trencaran alguns d’aquests mites historiogràfics que no van passar mai.

Una de les conferències més curioses serà la del dimarts 12 de novembre: classe magistral de ciència forense amb el títol “Caçats pel llenguatge”. Posarà llum a la foscor amb la Sheila Queralt. Sabrem com el llenguatge ens pot ajudar a capturar i condemnar culpables de diferents delictes.

González ha explicat que la lingüística forense és l’estudi de com el llenguatge es pot utilitzar en investigacions judicials i ha avançat que en aquesta xerrada, de la mà de Sheila Queralt, s’ exploraran casos reals on l’anàlisi lingüística ha estat clau per resoldre crims i disputes legals. Des de la fonètica a l’estil d’escriptura, es veurà com les pistes lingüístiques poden revelar pistes ocultes i proporcionar informació crucial per a la justícia. Una immersió fascinant en la intersecció entre el llenguatge i la justícia.

I és dimarts 26 de novembre, l’escriptor i periodista mataroní Espartac Peran ens parlarà sobre “Amor i Dol, Vida i Mort. Sense tabús”. González ha recordat que vivim en una societat que ens ha fet creure que no existeix la mort, que només hi ha vida i que serem eterns. En canvi, la mort és un fet natural i forma part de la vida. Ha recalcat que “mort” és una paraula que fa molta por perquè mou moltes coses al nostre voltant i que parlar-ne seria la forma de calmar aquesta sacsejada, però generació rere generació es segueix intentant tapar el tema, i en la nostra es manté més que mai.

I amb els llums de Nadal ja posats, dimarts 10 de desembre, el periodista esportiu Ramon Besa farà una crítica a l’evolució del moviment olímpic amateur, l’originari, a la voràgine econòmica actual. Amb la participació de grans marques esportives i atletes professionals en el moviment olímpic. Serà la darrera conferència de trimestre.

En paral·lel, però, l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar ha establert connexions, sempre enriquidores, amb altres entitats del poble. Així, i de la mà de la Fundació Lluch, cicle de Diàlegs, dimarts 8 d’octubre, a la Sala Carrau. Joan Subirats i Cristina Pujades debatran sobre l’impacte de la ciència i la tecnologia en la democràcia.

La col·laboració de l’Aula es fa extensiva, també, amb la Plataforma Cinema VdM projectant el dimarts 29 de novembre el film francès “Amour”,  molt lligat a la xerrada de l’Espartac Peran, amb debat posterior per comentar la jugada.

L’Aula també destaca pels seus monogràfics. Es farà els dijous de novembre i serà conduït per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d’Estudis Vilassarencs. Centraran les 4 jornades en l’Imperi Otomà.

Finalment, però no menys important, l’Aula també trepitja terreny. El dimarts 22 d’octubre hi ha programada una sortida al Castell de Sant Ferran de Figueres.

Més informació en aquest enllaç.