Met Borotau, tècnic del Girona Sub’15, fa història: 8 mesos sense perdre!!!!

Hem rebut a casa seva, a Vilassar Ràdio, a en Met Borotau. És l’entrenador, actualment, del Sub’15 del Girona en la seva segona campanya amb el club de Montilivi. El de Vilassar de Mar va sumant èxits. En la seva primera temporada, al capdavant del Sub’13 blanc-i-vermell, recull lliga i copa. Un doblet sense precedents en la història del Girona. Aquest curs segueix amb aquesta impressionant velocitat de creuer. En Met Borotau porta 8 mesos sense perdre. El seu Girona no ha estat derrotat des del 8 de març de 2024. Escolta l’entrevista al “Parlant de tot”:

Hem tornat boig el ChatGPT gpt buscant ratxes semblants a la del de Vilassar de Mar. La Intel·ligència Artificial ens recorda el Bayer Leverkusen, que va acabar la Bundesliga de la temporada 2023-2024 invicte, o el Burnley a la Championsin anglesa, la segona divisió, que el curs 2024-2025 va encadenar 33 patits sense conèixer la derrota. El ChatGPT hauria d’incloure els Girones d’en Met Borotau. El Sub’13 del curs passat i el Sub’15 que, actualment, dirigeix des de la banqueta.

Com dèiem, en la seva primera campanya, doblet. Lliga i Copa. Una fita que marca un abans i un després en la totpoderosa pedrera del Girona. El club no tenia lligues a Divisió d’Honor, on estan el Barça i l’Espanyol

Volem saber com es creuen els camins del de Vilassar de Mar i el Girona. Va ser a partir d’una xerrada, quan era jugador, fa molts anys, amb un excoordinador del Girona que li va dir que competia molt bé però que si volia entrar a una cantera professional havia de ser més protagonista amb la pilota, i va aplicar aquest consell quan jugava en la categoria de cadet i li va funcionar.

Un treball coral, cuidat i mimat. Des de Montilivi marquen les dinàmiques generals dels equips de la base, però en Met recorda que és, pràcticament, obligatori adaptar-se a les condicions, a les necessitats, dels seus jugadors

Ha destacat que no només és important guanyar sinó també com es guanya i que no baixi el ritme competitiu.

Li agrada ser valent a la banqueta. En Met Boratau treballa, com ningú, la pressió després de pèrdua. Li agrada ser molt agressiu en la situació de la pèrdua de pilota.

Ens confessa que se sent molt còmode al Girona. Una estructura, un club molt i molt gran.

Sempre a pit descobert, ha complert el de Vilassar de Mar alguns dels objectius que s’havia marcat de jovenet. Viure del futbol, col·laborar a Vilassar Ràdio, xerrant de futbol, i guanyar el vòlei platja del Nàutic de casa nostra, que va guanyar durant uns cinc anys, i ser entrenador, ja que sempre li ha donat molt de valor a la figura de l’entrenador

En Met Boratau viu futbol les 24 hores del dia. Aprofita, quan pot, per ser a Vilassar de Mar amb els seus amics. Els de sempre. S’hi sent molt a gust. S’hi refugia i més després del desgraciat accident que va patir el seu pare, l’estimat Jaume Borotau, que ens va deixar ara fa un any i mig.

No només ensenya i forma. També ha après molt dels nens que entrena.

Comptat i debatut, i sumant les dues temporades al Girona, 8 mesos sense perdre, des del 8 de març del 2024. Ha subratllat que tota aquesta situació és un motor per a ell.

Un Girona que es nodreix, també, de la sang jove de Vilassar de Mar. Estem sota l’àrea d’influència directa de Montilivi. Una pedrera de la UE Vilassar que tants i tants talents dona. En Met era, per exemple, en aquell equip de casa nostra en el qual hi jugaven nens, molts nens, i una nena. Una tal Ona Batlle. Ha recordat que l’Ona va néixer mateix dia que ell, que quan ja des de quan era jugava molt bé al futbol i que sempre s’han felicitat l’aniversari.

Ha destacat que el Girona ha tingut jugadors del Maresme i també de Vilassar de Mar

Un dels somnis d’en Met seria, un cop ja retirat, agafar un equip i mirar de pujar-lo fins al més amunt possible. Ha explicat que de nens deia que el seu somni era ser entrenador del primer equip del Sevilla.

En Met Borotau abans de marxar ens deixa la seva sentència: “No menteixo mai els meus nens”. Entrevista emotiva. Assegut en la mateixa cadira en la qual el seu avi, el professor Jaume Borotau, tants i tants programes havia signat a Vilassar Ràdio. Va començar a finals dels 90 amb “Temps de Bolero”, per conduir després un dels programes més recordats de la nostra “El baúl de los recuerdos”.

Escolta la notícia emesa a “Crònica”: