Mataró acull el primer curs per a aprendre a tocar les campanes

Fa 43 anys, l’any 1981 i sense ser-ne conscients del que estaven fent en aquell moment, els campaners de la capital de la nostra comarca es van convertir en pioners a l’Estat Espanyol en recuperar el toc de campana. No és estrany, doncs, que els campaners de l’església de Santa Maria de Mataró, hagin organitzat el primer curs de tocar campanes, sessions teòriques i pràctiques, enfocat a campaners i persones interessades. L’impartirà Francesc Llop, una de les persones que en sap més del tema d’Europa. Doctor en antropologia, tècnic de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana i campaner de la catedral de la capital del Túria.Un curs, a Mataró, que proposa endinsar-nos en el ric patrimoni cultural que representen les campanes, no només, pel que fa a la seva vessant religiosa, sinó també pel que fa a la seva vessant social. Segurament els campaners van ser els primers periodistes de l’Europa Medieval.

El curs, que comença aquest dissabte i que acabarà el proper 15 de febrer, inclou temes tan variats com el calendari litúrgic, la construcció i la sonoritat de les campanes i el paper dels campaners al llarg de la història. També s’analitzaran els tocs religiosos i civils als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Les sessions pràctiques, 15 de febrer matí i tarda, es dividiran en diversos grups al mateix campanar de Santa Maria per garantir una experiència personalitzada i de qualitat. Amb una contribució simbòlica de 15 euros per participant, el curs representa una ocasió única per descobrir, aprendre i preservar aquesta tradició a Mataró.

En definitiva, com ens avança Llop, un curs pensat per a recuperar els tocs tradicionals en un indret molt especial.  Mataró. Allà on, en l’any 1981, es va recuperar el moviment a nivell estatal.  

Admet, Francesc Llop que, en aquests moments, es nota una voluntat de recuperar el toc de campana. Un toc de campana que viu la tercera joventut.

El toc civil. Els antics campaners, segurament, serien els primers periodistes medievals. Informaven de tot el que passava i anaven marcant el ritme de la comunitat.

Llop ha explicat que les campanes sempre han estat el lligam sonor que ens ha acompanyat des del naixement fins a la mort, tant a les persones creients com a les no creients. 

El doctor en Antropologia i campaner major de la capital de València destaca que el toc de campana sempre s’havia fet servir per arribar el més lluny possible i per demostrar que la teva campana era millor que la dels veïns. El toc de campanya servia, per exemple, per controlar el reg o per comunicar que havien portat de la mar els peixos i ja es posaven a la venda a la plaça.

En aquest sentit, Llop ens recorda que, malgrat avui es pugui pensar en la campana en un marc litúrgic, religiós, hi havia una ampla gamma de sons civils. A més, en el curs de Mataró es vol posar en valor la feina de cada campaner. Cada persona que executa on toc, el prenya del seu sentiment.  

Per a ell, les campanes, i especialment les campanes de Mataró, formen part de la nostra memòria sonora.

Llop ha subratllat que el campaner no és una persona que puja, toca la campana i prou, sinó que és una persona que s’ha format per tocar les campanes, que transmet aquesta tradició, que és rica i plena de matisos. Tocar les campanes és un acte patrimonial tan important com el mateix edifici on es toquen les campanes. La campana és la memòria sonora més antiga d’una població.    

Fins i tot, derivacions cinematogràfiques, ens fan caure en algunes trampes. El toc de morts tradicional, per exemple, era ràpid i viu, i el de festa era lent.

Tota la informació sobre el curs es pot trobar en aquest enllaç.