Lliçó de vida d’Alberto Pérez de León Berenguer

A Vilassar Ràdio sempre ens fa molta il·lusió entrevistar a veïns i veïnes que celebren èxits personals: un campionat esportiu, un llibre fet, un concert, un disc… Però avui ens ha omplert de joia, especialment, per anunciar una molt bona notícia. I és que un noi de 18 anys, veí nostre, a més, l’Alberto Pérez de León Berenguer, ha quedat completament net del càncer que el va atrapar a finals de l’any passat. Han estat mesos de lluita i ha volgut compartir la seva experiència per si, amb el seu testimoni, pot ajudar alguna persona que estigui passant per aquesta situació que, ell, afortunadament, ha deixat enrere. La seva clau, la seva filosofia, com deia aquell entrenador del Barça “Siempre Positivo, nunca negativo” L’Alberto ens ha donat una lliçó de vida en l’entrevista que li vam fer el passat 31 de maig:

Els metges li van diagnosticar un limfoma de Hodgkin el mes de setembre de l’any passat. Es va notar un bultet a l’aixella que va anar creixent. És un tipus de càncer que ataca el sistema limfàtic de la sang. Afortunadament, no ho va deixar córrer. Va voler, diu, agafar el toro per les banyes.Va trigar uns dies en assimilar el que li havien dit els metges.

Una de les lliçons que ha après, malgrat la seva joventut, és a no deixar les coses per a l’endemà. Segurament, li ha salvat la vida. Ras i curt.

L’Alberto vol agrair el suport, fonamental i bàsic, de la seva família que va fer pinya al seu voltant. Així com el seu grup d’amics que no l’han deixat sol ni un moment. Han estat els seus àngels de la guarda. Ell es preocupava per la gent del seu entorn.

Des de l’Hospital de Mataró, centre sanitari de referència a la nostra comarca, proves i més proves fins que va arribar la quimioteràpia. “Em vaig posar en mans de Déu i de la ciència”” diu l’Alberto, que té paraules d’agraïment per a l’Hospital de Mataró.

Diu, amb un mig somriure, que als metges els hi va fer un munt de preguntes. I va arribar el moment de la quimioteràpia. Era el més jove de tots els pacients que estaven rebent aquest tractament. L’Alberto tenia , i segueix tenint, molt clar que l’actitud és fonamental.

Ara net, recorda quan va preguntar als doctors si tenia cura. Li van comentar que sí, que té cura.

Si un càncer canvia la vida, imaginem-nos en un noi de 18 anys. Tot trasbalsat.Va haver d’estudiar a casa i va haver de deixar la pràctica esportiva. La caiguda del cabell, un dels efectes de la quimioteràpia no va ser un problema per a l’Alberto. Ha explicat que hi ha problemes molt més grossos que no pas aquest.

Ara més que mai, tot i que ja ho feia abans, l’Alberto es vol prendre la vida d’una altra manera: aprofitar cada moment i no perdre el temps.

Ja té molt clar què farà, ara que ja té l’alta mèdica: fer una festa amb amics i família,  apuntar-se al gimnàs i més tard, sortir per distreure’s  i anar a la discoteca .

L’Alberto, però, tot i la malaltia va aprofitar el seu “segon confinament”,  diu,  per a formar-se, en la compra i venda, l’automatització de canals, i en l’elaboració d’un blog on va explicar com estava lluitant contra el  càncer.  

Moltes ganes de recuperar la normalitat. De fet, el veurem treballant en el restaurant i la fonda que regeix el seu pare i la seva família, “Els Tres Lleons/Los Tres Leones” de Vilassar de Mar.

Ell, al marge d’haver vingut a la ràdio a donar-nos a tots i totes aquesta lliçó de vida, va voler explicar el seu procés, especialment quan li restaven els famosos 21 dies, a les xarxes socials. La seva voluntat, ajudar i visibilitzar la situació que passen els noies i noies que tenen càncer.

 Ara, ha acabat el Batxillerat i estudiarà, aquest setembre, un grau superior de màrqueting i publicitat al Santa Anna de Mataró. Abans de marxar dels nostres estudis ha volgut agrair, especialment, el seu pare i la seva mare per tot el que han fet per ell. També, i de la mà del seu professor d’anglès, en Dylan, han iniciat un projecte solidari per recaptar fons.