“Libre y mochilera”: Consells per a dones que volen viatjar soles

Després d’haver voltat sola per gairebé una trentena de països del món, la maresmenca Erika Castillo va pensar que la seva experiència seria d’utilitat per aquelles dones que, pels motius que siguin, volen viatjar soles i no s’acaben d’atrevir. A vegades per por, a vegades pel què diran… De motius? N’hi ha molts. Per això, l’Erika ha iniciat el projecte “Libre y Mochilera” per donar un cop de mà a aquestes dones que volen realitzar aquesta experiència en solitari.

Com a repte, com aventura o per conèixer-se millor i esbrinar què volen a la vida. L’Erika li agrada parlar de viatges transformacionals. Ara mateix farem la motxilla amb la nostra convidada i descobrirem la importància de posar-hi un pareo.

Saludem a l’Erika Castillo. La mare d’aquest “Libre y mochilera“. Volem que centri, que expliqui el projecte que l’ocupa i ens ho diu clarament: ajudar dones que tenen ganes de viatjar soles, que no saben com fer-ho, algunes amb por, i transformar bloquejos, i perquè no? Per conèixer-s a una mateixa en la soledat del viatge.

Tot plegat ho gestiona a través del seu compte d’IG. La d’Arenys de Mar ens dona les coordenades del “Libre y Mochilera” per saber-ne més @libreymochilera i @erikacaol.

Projecte pensat per a les dones que volen viatjar soles pel món. Quins són els dubtes, les inquietuds que acostumen a tenir? Doncs ens diu l’Erika que el tema seguretat és el que més les preocupa. També sentir-se sola, aquell “què diran?”, “que no té amics?” i la nostra convidada també ens explica que no saber estar amb una mateixa i sentir-se sola, fa que moltes dones es tirin enrere.

A l’Erika li agrada qualificar de transformacionals, diu, aquesta mena d’experiències. Dones d’entre 30 i 55 anys són el perfil. El motiu moltes vegades, moments i situacions de vida que et fan agafar la motxilla i viatjar sola.

De cara als destins… hi ha de tot. Sí que sedueix, bastant, el d’anar a l’Índia a ajudar. L’índia avisa, no és per a tothom. És xoc cultural. No hi ha un destí ideal i cal tenir en compte que no és la distància, els quilòmetres i l’exotisme del viatge el que et fa sentir més o menys realitzada. Hi ha destins propers (Espanya, Europa) en què pots trobar les respostes, diu, que estaves buscant.

Un dels moments de màxima satisfacció per a ella, mare d’aquest projecte de “Libre y Mochilera“, és rebre el feedback feliç de les dones que ja han tornat.

Amb el títol del seu projecte, a l’Erika Castillo li agrada jugar amb el concepte de la motxilla emocional, que, tothom -qui més qui menys- té, i el de la motxilla física. Volem saber què és el que no pot faltar a la seva. La resposta potser sorprendrà: Un pareo. Pot servir per manta per als, a vegades, freds avions, de mocador segons en quins països, per canviar-se de roba. etc. Què més no hi pot faltar? Una capelina.

Doncs ja saps què no pot faltar en la teva motxilla si estàs pensant a emprendre un d’aquests viatges transformacionals, com diu ella. Sens dubte, l’experiència és un grau. Malgrat la seva joventut ja ha viatjat sola per gairebé una trentena de països del món. Europa, Europa de l’Est, Turquia i Iraq. Iraq. Allà va aprendre molt.

Ara bé, malgrat complir la primera norma del seu “Libre y mochilera“, que és estar el més documentada possible, confessa que ha viscut alguna situació complicada, impactant. Mercat de màgia negra a Mèxic i la del Maresme al bell mig.

Recalca que, si ets una dona sola que volta pel món, necessites tenir tots els sentits en alerta, fer servir la intuïció i analitzar en tot moment el que està passant al teu voltant.

“Libre y Mochilera” compleix un any de vida. Tot va sorgir una tarda de diumenge quan la nostra convidada era al Perú. I, amb el pareo lligat, s’hi va llençar de cap. Ens confessa que li agradaria visitar la república exsoviètica de Geòrgia; però, segurament, la trobarem allà on la dugui el vent.

Un vent que la durà a col·laborar la temporada que ve al nostre matinal, el “Parlant de tot”.