“L’habitació de darrere”, de Laura Iniesta, al Museu Monjo, del 2 de març al 20 d’abril

El Museu Monjo de Vilassar de Mar aireja, obre de bat a bat, “L’habitació del darrere”. No estem parlant d’un espai físic de la pinacoteca, sinó del treball, de la mostra de l’artista barcelonina Laura Iniesta que, precisament, porta aquest títol. S’estrena aquest diumenge, a les 12 del migdia. i s’estarà a casa nostra fins, pràcticament, Sant Jordi, fins al 20 d’abril. Hem trucat a la porta de l’habitació del darrere i ens ha obert i ens ha convidat a entrar l’artista, plena d’il·lusió i d’energia.

Laura Iniesta estrena plaça després de la mostra de l’escultor multidisciplinari Josep Maria Subirachs, autor, entre d’altres de la façana de la passió de la Sagrada Família de Barcelona, que tant èxit ha tingut al Museu Monjo. “Tot un honor”, diu. Va quedar frapada, admet, quan va visitar, per primer cop, la pinacoteca de Vilassar de Mar. Ja va veure els seus treballs penjats a les parets, ja que la seva obra és molt potent, mediterrània i forta, segons ha explicat ella mateixa

Sentiments, records, pors, emocions, somnis… entrem en l’Habitació del darrere.

L’artista ha explicat que és l’habitació del darrere que tots tenim al llarg de la vida, on anem guardant sentiments, pors, nines trencades, emocions, somnis...En el seu procés creatiu, s’ha alimentat de l’endreça d’aquesta  habitació interior,  plasmant les emocions properes i llunyanes, en la seva obra, que és expressionista.

L’art és el seu germà bessó, des de fa 40 anys, que  l’ajuda a emocionalment despullar-se i  omplir-se d’energia per entrar en aquest espai tan seu i, des d’ara, amb aquesta exposició, tan nostre, també.

Entrar en aquesta habitació és reviure certes emocions, llunyanes i properes, que s’han anat plasmant al llarg de la vida. Ras in curt, “l’art és la meva salvació”, ha dit, el seu refugi, on s’ha recolçat en els moments d’alegria i de pena

Veurem una obra potent, de traç contundent, negres i vermells amb un aroma, un regust oriental. Va estar tres mesos a Shangai realitzant tres murals gegants per encàrrec i va poder visitar molts museus i galeries d’art..   

Segurament, el seu art és fruit de la vida de novel·la que, diu, que ha tingut. Ha viscut a la Selva, a l’Equador, a Colòmbia i ha treballat i treballa en diferents galeries dels EUA, d’Alemanya, de Dinamarca i de Hong-Kong.

Reflexiona que ha tingut la sort de guanyar-se la vida fent allò que més li agrada i que no podria viure sense pintar.   En aquest sentit, dedica unes paraules a aquelles persones joves que estan començant, que volen ser artistes. Diu que han d’estar molt segurs que del que volen fer i si estan convençuts, llençar-se de cap, ja que el món de l’art no és fàcil.

Al Museu Monjo, fins al 20 d’abril, podrem contemplar una trentena d’obres de Laura Iniesta: tècnica mixta sobre tela, obres sobre paper, art i ella germans bessons .

La Laura Iniesta s’ha begut i es beu la vida a glops. No ho pot entendre de cap altra manera. Vol seguir llevant-se i aprenent cada diu. Assegura que, per fet tot el que vol fer, necessita una altra vida.