L’escriptora vilassarenca Eulàlia Armengol ha publicat el seu tercer recull de contes, “Vet-ho aquí” 

Primer va ser “La insuportable absència del bròquil”, i, després, va venir “Ara em prendria una orxata”. El tercer llibre de contes que publica l’escriptora vilassarenca Eulàlia Armengol ja ha vist la llum. “Vet-ho aquí” és el títol de l’obra, que inclou 47 contes. Es presenta dimarts 10 de juny, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Ernest Lluch , amb la dramatització de dos dels relats.I és que la picada d’ullet d’Eulàlia Armengol, amb el títol del seu tercer treball “Vet-ho aquí”, editat per Trípode Editorial, fa referència a la manera com començaven, abans, molts dels contes que s’explicaven i com comença el primer dels 47 contes del llibre. Escolta l’entrevista:

Armengol, que té 80 anys, fa un parell de dècades que escriu. Primer, relats curts i, a poc a poc, va evolucionar cap als contes. Un gènere literari, apunta, molt complicat perquè obliga a sintetitzar. A concretar.

Considera que el conte és un gènere difícil i molt exigent , “perquè no et pots anar per les branques, has de ser molt concís, precís, no pot haver-hi personatges secundaris que ajudin a omplir”.

Escriu de manera senzilla, clara i directe. Sempre, és clar, els contes tenen una moralina que pot ser, fins i tot, una crítica més o menys dissimulada. O no. Així, per exemple, el seu “Vet-ho aquí” d’una manera molt especial. A través d’una doble representació de dos contes  “Vet-ho aquí” i “L’enciam fatal”, que farà Joan Ramon.

Eulàlia Armengol escriu després d’haver viscut i treballat molt i molt, diu. Sempre observant, sempre fixant-se en detalls. Ha explicat que ha viscut una vida professional molt intensa, treballant de màrqueting, de directora d’empreses culturals, assessora d’empreses….  

L’escriptora vilassarenca opina que les persones que fan ficció sempre se sustenten en experiències pròpies o recollides del seu entorn. Sempre s’escriu, diu, des del propi jo. I del jo al nosaltres. Eulàlia Armengol explica que li està agradant, molt, l’experiència de treballar i compartir amb altres escriptores del Maresme com la Carla Pi, la Maria Català o l’Emília Illamola.Ha manifestat que treballar amb altres escriptors ha estat molt gratificant i ha afegit que mai són competència.

Els contes, assegura, són un gènere literari que apareix segles abans que la novel·la. Per a la vilassarenca, l’origen se situa en aquelles dones que, sovint teixint o cosint, s’explicaven històries que, a l’anar-se repetint, van anar esdevenint clàssics. Sovint moralitzadors, sovint alliçonadors. El conte recollia el saber popular i servia per transmetre informació i consells.  

Eulàlia Armengol estarà acompanyada per la poetessa vilassarenca Lali Ribera. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.