Les Rieres d’en Cintet i de Cabrils, al llistat de rieres maresmenques on cal una actuació prioritària

Les vilassarenques Riera d’en Cintet, en tercera posició, i la Riera de Cabrils, en la quarta plaça, són, dins del llistat de 65 rieres de prioritària actuació segons resa el Pla Director del Consell Comarcal del Maresme, que s’acaba d’aprovar. L’ens supramunicipal invertirà 685 milions per protegir i adequar les rieres de la nostra comarca fins a l’any 2050. Un marc per fixar les actuacions per reduir inundacions, adaptar-se al canvi climàtic i combinar seguretat amb sostenibilitat ambiental. N’hem parlat amb la consellera de Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme, Marta Gómez, que destaca que es tracta “d’apostar per una nova manera de treballar”.

El Pla Director d’actuacions per a la gestió integrada de les rieres del Maresme analitza 65 rieres i n’identifica vulnerabilitats i defineix intervencions concretes. Entre les accions previstes destaquen el desbrossament i manteniment, el reforç de marges i barreres naturals, la creació de zones d’emmagatzematge temporal d’aigua , en casos d’inundacions, i la recuperació ambiental.

El Pla Director prioritza 10 rieres, d’entre les 65, pel seu major risc per a persones i activitats econòmiques. Les cinc destacades són, i per aquest ordre, la Riera d’Arenys, el Rec Viver, la Riera d’en Cintet, la Riera de Cabrils i la Riera de Premià. Per això es destinaran aquests 685 milions fins al 2050. Més que la importància de la pluja de diners, la consellera Marta Gómez subratlla la importància de la validació del Pla Director. Vol ser una guia per als diferents ajuntaments i, també, per a l’Agència Catalana de l’Aigua, un marc de com caldria actuar amb criteris comuns.

I és que, al llarg de la història, rieres i Maresme ha estat sempre un matrimoni complicat. Marta Gómez subratlla que és una qüestió molt important per a la nostra comarca. Ens explica, d’on sorgeix tot plegat. En definitiva buscar una gestió nova i mirar de minimitzar les burocràcies entre les diferents administracions que, avui, hi tenen competències.

Gómez ha explicat que calia buscar una nova manera de fer en el tema de les rieres, perquè si es gestionen les rieres des de la capçalera fins al desembocament s’aconseguirà reduir el risc d’afecció cap a les persones i cap a activitats econòmiques i ha afegit que el primer fonament era tenir el Pla Director.

Ha recordat que els trams de les rieres que estan en zona urbana són competència dels ajuntaments i els que estan en zona no urbana, la competència és de l’Agència Catalana de l’Aigua.  Davant d’aquest fet, per a dur a terme una  gestió integral de les rieres, és necessari que les diferents administracions es posin d’acord, invertir a l’hora i treballar amb els mateixos criteris.     

I és que, per la geografia de la nostra comarca, una riera entra en diferents termes municipals, com la Riera de Cabrils i d’en Cintet (Vilassar de Mar i Cabrils), el Torrent de Ca N’Amat (Vilassar de Mar i Cabrera) i el Torrent de la Ponsa o Riera de Vilassar (Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt).

Entre els principals eixos, estudiar quines són les actuacions més urgents. Destaca Gómez, en aquest cas, la Riera d’en Cintent o la de Cabrils. Les dues, al seu pas per Vilassar de Mar. “Cal posar-se les piles en aquestes rieres, ja”, ha dit.

En aquestes dues rieres el Pla Director decidirà quines actuacions s’hi ha d’emprendre, quins diners s’hi ha d’invertir tant si és en tram urbà o no.

El què vol subratllar Gómez és que, fins ara, cada municipi treballa de manera estanca. L’ens supramunicipal demana assumir competències alliberant, així, cada consistori i l’Agència catalana de l’Aigua, que els cedirien les seves competències perquè aquest ens pogués actuar integralment a les rieres.

Destaca Marta Gómez la bona rebuda del Pla Director per part dels diferents ajuntaments del Maresme.

Aquest Pla Director que comença a caminar permetrà anticipar-se a episodis d’avingudes cada vegada més freqüents, protegir veïns i activitats econòmiques, i millorar la resiliència ambiental del territori.