La prevenció del suïcidi en el primer “Fem Salut” de la temporada

Una persona que vol suïcidar-se no vol morir. L’únic que vol és acabar amb el seu patiment. Per tant, la prevenció, el fet d’acompanyar-les esdevé clau. La xacra del suïcidi a Catalunya ens deixa 10 morts a la setmana de persones que es treuen la vida. En el marc del Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi (10 de setembre) i tenint en compte que avui entrem en la tardor, una estació de l’any prou complicada, n’hem volgut parlar en el nostre matinal de manera entenedora, franca, sense tabús i esperant poder ajudar si algú ens escolta i aquests pensaments li volten pel cap .Dins del “Fem Salut”, secció del nostre magazín matinal “Parlant de Tot”, treballem, colze a colze, amb la regidoria de Salut Pública de l’Ajuntament, amb el Centre d’Atenció Primària Doctor Masriera de Vilassar de Mar i amb les farmàcies. En aquesta ocasió hem compartit la xerrada amb la tècnica de Salut Pública, Marta Casas, amb la referent de Benestar Emocional del CAP, Remei Galindo, i amb la Montse Bautista, membre de l’Associació d’Ajuda Mans Amigues vinculada a l’Hospital Universitari de Mataró.

Bautista explica d’on neix Mans amigues: neix arran de la pèrdua de la seva filla, que va morir per suïcidi fa 11 anys. Ha afegit que va decidir que el que ha après durant tot el procés de dol va decidir voler compartir-lo amb altres persones.

Ella, i fruit de l’experiència que va viure com a mare, parla de vides congelades. La seva filla tenia 20 anys quan va morir.  

Admet que, malgrat que la societat -en general- està canviant, encara es troben, avui, amb molts estigmes. I, sobretot, amb la culpa.

Ha dit que el nivell de dolor i trauma, davant d’un suïcidi,  es pot comparar amb el dolor de les persones que han sobreviscut a un camp de concentració o a un tsunami. Ha recordat que fins a inicis dels 80 les persones que s’havien mort eren enterrades en un espai a part.  Ha recordat que hi ha algunes  famílies que tenen algun familiar que ha mort per suïcidi, tapen aquest fet explicant que aquesta persona ha mort de malaltia o de mort natural.  

Les dades són esfereïdores. 600 persones es van suïcidar a Catalunya l’any passat, deixant una mitjana de 10 per setmana. Números als quals s’hi ha d’afegir els intents, persones que no ho aconsegueixen. Per tant, s’ha de ser molt curós amb el llenguatge que fem servir, ja que es diu “s’ha suïcidat” s’està  transmetent la culpa a la persona que s’ha tret la vida i si es diu “ha mort per suïcidi”, és una circumstància com qualsevol altra.

Sens dubte, si la culpa és un problema, també ho és la vergonya. Ha recordat que davant de casos de suïcidi, un es pregunta   

“Què he fet malament? Què no he fet?” i que el sentiment de culpa pot ser molt dolorós i trencadís. Ha recordat que “la culpa també pot venir per la forma com ens miren altres persones”.

Frases com. “Si estava tan normal i mira!” El suïcidi, normalment, no és una acció immediata, encara que ho puguem pensar. La persona pot estar molt temps planificant. En aquest sentit, Remei Galindo, referent de Benestar Emocional del CAP Doctor Masriera, creu que la informació és bàsica, i ha manifestat que tothom en algun moment de la seva vida, quan passa per un moment molt complex,  li poden passar pel cap idees suïcides i en aquest moment és quan s’ha de demanar ajuda.  

I, és clar, la prevenció. S’ha d’estar alerta als canvis sobtats de conducta o comportament, com quan veiem que algú s’aïlla.

Cal recordar, en aquest sentit, que el fet de suïcidar-se no té per què anar lligat a una depressió.

L’emoció principal, en el suïcidi, és la desesperança.

Volen trencar estigmes. Posen en dubte que les persones que es volen, o que es treuen la vida, vulguin morir, volen deixar de patir.

Hem de pensar que al nostre poble tenim el Pla de Prevenció de Suïcidis amb personal sanitari que cada cop es forma més.

Hi ha telèfons, hi ha llocs en els quals es pot anar per demanar ajuda 061, 112, 024.

La veritat és que és una situació que ha de merèixer l’atenció nostra. De fet, les estadístiques diuen que una de cada dues persones ho ha pensat d’una manera més o més seriosa al llarg de la seva vida. O ho pensarà. És deixar de patir, en el fons.

El WhatsApp de l’Obrim fil, més enfocat per a persones joves, és el 680 354 155, el de l’Associació Mans Amigues de Mataró i Maresme és el 722 28 84 04 i el servei de Can Jorba, de la nostra localitat, és el 607 22 60 38.

Escolta el resum del “Fem Salut”: