La nedadora paralímpica vilassarenca Berta García ha destrossat el record estatal en els 200 braça que tenia ella mateixa

Una barbaritat. Una absoluta barbaritat és el que acaba d’aconseguir la nedadora paralímpica Berta García. La de Vilassar de Mar, sisena més ràpida del món en els darrers paralímpics de París, ha destrossat el record estatal en els 200 braça que tenia ella mateixa. Però la brutalitat és que ha millorat en 9 segons. I 9 segons, en qualsevol esport, és tot un món. Ho ha fet en la primera jornada de la Lliga AXA de natació adaptada.

La nedadora del CN Mataró, i resident al CAR, al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, està en un estat de forma espectacular. Nascuda l’any 2005, Berta García lidera la Lliga AXA després de la disputa, a Barcelona, de la primera de les set jornades de la competició. Un bateig d’aquesta competició que arriba a la quarta edició i que aplega 250 nedadors.

La traiem de la piscina i la trobem eufòrica. Normal, d’altra banda. Explica que ha millorat la manera d’entrenar i que, aquest esforç, es nota a la piscina. I tant si es nota! Ha deixat el rècord espanyol en 4 minuts 15 segons en els 200 braça.

La Berta està molt contenta amb aquests resultats. En el món de l’esport, i més en el de l’elit, rebaixar 1 segon ja és un èxit. Imagina, doncs, mossegar-li al crono pràcticament 10

Tot i que segueix competint amb el totpoderós CN Mataró, la de Vilassar de Mar entrena i se sacrifica al CAR.

La Berta ens ha explicat que els entrenaments s’han incrementat. Realitza 13 sessions a la setmana i moltes més hores.

A la Lliga AXA participa en els 100 lliures i 50, 100 i 200 braça. Però ella gaudeix amb els 100 braça, distància gràcies a la qual té el diploma olímpic de París 24 a la seva habitació.

Amb 773 punts, i després de la disputa de la primera jornada de la Lliga AXA, García lidera la competició, que contempla diverses proves durant tot l’any en caps de setmana en diversos llocs de l’Estat Espanyol.

El seu sostre, el seu somni és una medalla a Los Angeles 2028.

I no oblidem que per la seva lesió de naixement, a la Berta García, de ben petitona, no li agradava l’aigua. No li agradava nedar.