La calellenca Carlota Keimer, seleccionada per a l’expedició Hypatia III a l’Àrtic

La maresmenca, la calellenca Carlota Keimer està fent les maletes per a l’estiu del 2027. No anirà pas a Roma o a París, per exemple, de vacances. La seva és una missió espacial. De fet, és una de les 10 dones seleccionades per a l’expedició Hypatia III, que portarà 10 dones a l’Àrtic per recrear les dures condicions d’una futura estació espacial a Mart. Allà faran un munt de dades, d’experiments enfocats a una futura estació al planeta Mart.

Als seus 26 anys, la de Calella té un ampli currículum a les seves esquenes. Es enginyera mecànica a la Universitat de Girona i es va graduar en 3 anys. Va anar amb una beca a Alemanya a fer un màster d’enginyeria aeroespacial i té el hobby de ser pilot d’avions ultralleugers.Al marge, l’apassiona el muntanyisme i, de fet, ha fet cims de més de 5.000 metres. Molta il·lusió i ganes de cara a la propera aventura científica.

Una passió per l’espai que la nostra protagonista li van inocular mentre feia el Treball de Recerca a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Ha explicat que tenien dos professors de física molt bons, en David i la Marta, i com a treball van fer una sonda per a enviar a l’estratosfera i estudiar la capa d’ozó. Els van donar eines per a desenvolupar aquest treball. Quan la sonda va retornar, havia captat les imatges i la radiació còsmica, les dades de la capa d’ozó.  

Doncs mèrit, també, per a en David i la Marta. Clar. No fa tants anys d’això. De fet, la del Maresme és la més jove de les 10 seleccionades per recrear les condicions de Mar a l’illa canadenca de Devon. Un equip multidisciplinari i multigeneracional, amb diferents expertes. La Carlota Keimer ens les presenta: hi ha biòlogues, metgesses,  enginyeres… la majoria són catalanes, excepte dues tripulants, una és xinesa i l’altra de Lleó.

Clar. Al planeta Mart o a la Lluna no hi ha hospitals. Per això, l’estiu del 2027 el passarà en aquesta illa canadenca tan septentrional. És l’illa més grossa del món deshabitada i l’hospital més proper  està a quatre o cinc hores en avió.

A l’estiu, a l’illa de Devon, la temperatura no passa mai dels 10 °C i cau fins als -50° durant l’hivern polar. Ningú va dir que fos fàcil. Per això, la del Maresme va haver de superar un dur procés de selecció. No només  tècnic, mental i físic, ja que els van preguntar per quines experiències havien tingut que poguessin ser rellevants per a una missió com aquesta, i ha explicat que els va comentar que sap conrear, ja que la família de la seva parella són pagesos.   

Ens hem interessat per quin serà l’objectiu de l’estudi, dels experiments de la Carlota. Vol esbrinar perquè en condicions de gravetat zero, o microgravetat, als i les astronautes se’ls infla la cara els primers dies de missió. Això es deu a la retenció de fluids al tronc superior del cos, per l’absència de la força de la gravetat. Vol posar a les tripulants, a l’hora de dormir, en una posició inclinada de 6 graus.  

Una altra curiositat que ens explica és que el nervi òptic, dels astronautes homes es deteriora més ràpidament que no pas en les dones.

Apassionada i didàctica, la de la nostra comarca vol subratllar que un altre dels objectius de l’expedició Hypatia III és la de fomentar les vocacions científiques, especialment, entre les nenes.

Els seus recents estudis els ha desenvolupat a Bèlgica. Mirar-se la famosa capa d’ozó no de manera vertical, sinó de manera horitzontal.

Li preguntem quin és el seu somni. “Arribar a l’espai”, ha dit. Per si creu que l’home ha trepitjat la lluna, ha dit que sí, que creu que l’home ha trepitjat la Lluna. I per si pensa que hi ha vida extraterrestre, ha dit que n’hi ha d’haver vida a l’univers potser en forma que no ens esperem, d’humanoide, sinó en altres formes com de bactèria.

La Carlota Keimer parla a la perfecció català, castellà, anglès, francès i alemany i es defensa en neerlandès.