Il·lusos i sospitosos: el 23F vist des del Maresme i en Josep Bernabeu

Avui es publiquen al Butlletí Oficial de l’Estat els documents, fins ara, classificats corresponents al cop d’estat del 23 F de 1981. Un dia en el qual la jove democràcia espanyola es va posar en perill de mort per la irrupció al Congrés dels Diputats de pràcticament 300 guàrdies civils armats mentre se celebrava la segona votació per investir Leopoldo Calvo-Sotelo com a president de l’estat espanyol. Ens explica com ho va viure un, aleshores, jove estudiant de Periodisme que editava, amb uns amics, la revista Premià Informa. És l’amic Josep Bernabéu que el mateix dilluns 23F passava pel “Parlant de tot”.

El Congrés dels Diputats se sentien trets i crits, això és el que es va sentir, evidentment a través de la ràdio, al voltant de les tres de la tarda d’aquell dilluns 23 de febrer. 45 anys després, Josep Bernabéu recorda que l’assalt al Congrés el va sorprendre fent classe a la Universitat Autònoma, el professor de cinema Romà Gubern va entrar corrent a classe cridant: ”foteu el camp, la Guàrdia Civil ha entrat al Congrés dels Diputats disparant trets”.

I com eren joves estudiants de Periodisme i, per tant, amb ganes d’explicar i de canviar coses, el nostre protagonista i alguns companys de classe van enfilar cap al Maresme. Cap a Premià de Mar. No a les seves cases, sinó a improvisar un consell de redacció de Premià Informa. En Josep Bernabéu recorda que van organitzar una reunió urgent, per veure què havien de canviar pel pròxim número. Riu i exclama uns “il·lusos”, per qualificar el moment.

I, allà reunits al “Patronat”, escoltant Ràdio Barcelona, la SER, i essent testimonis dels carrers buits del Maresme d’ara fa 45 anys, van barrinar què haurien d’escriure en el següent número.

I, aleshores, recorda Bernabéu, els va arribar una notícia preocupant. Els seguidors del cop d’estat que estaven fent, assegura, una espècie de vigilància pels carrers, sembla que van elaborar una llista de “sospitosos”, en els que ells estaven inclosos. Ens explica rient, 45 anys després, que van poder veure aquesta llista un temps més tard i que ara, li fa gràcia això de “sospitosos”. Amb els joves estudiants de periodisme, la resta de “sospitosos” les persones que formaven part dels partits polítics de les primeres eleccions municipals de la democràcia.

Recorda militars recentment jubilats que vivien a Premià, només un nom li ve al cap, el Comandante Bascuñana. La consigna era clara, regidors/es d’esquerres i/o nacionalistes, persones que es van significar políticament i periodistes.

És clar. No s’hi valia badar. El tinent coronel Antonio Tejero i 287 guàrdies civils més eren, en aquells moments, intentant disparar contra la línia de flotació de la jove democràcia espanyola. Encara que, diu Bernabeu, cap d’ells era conscient.

No es van arribar a plantejar, del tot, fer la maleta… però gairebé. Si el cop hagués tingut èxit no en té cap dubte. Com deia La Trinca a “La Dansa del Sabre” en el disc “Nou de Trinca”, que van treure només dies després del cop d’estat, “Agafa les maletes i no paris fins a Perpinyà”. Cançó que van afegir els de Canet al nou disc a última hora de la gravació i després del 23F.

Afortunadament, la vida democràtica va seguir, més o menys endavant, en paral·lel a la vida diària que seguia. Mesos després, al setembre, en Josep Bernabéu començava el servei militar a la Capitania General de Sevilla. Redactava la revista militar “Diana”.

En aquella Espanya en blanc i negre, en Josep Bernabéu vol subratllar el paper de la ràdio. El gran mitjà per seguir en directe el cop d’estat del 23-F. Vilassar Ràdio, per cert, ja tenia uns mesos de vida…