Coneixem l’estret d’Ormuz de la mà del capità vilassarenc Agustí Martin

Cada cop està tot més car. Això és una obvietat. Especialment ho notes, aquests dies, si has d’omplir el cotxe de benzina. La guerra de l’Iran ha disparat el preu del petroli fins a un 37%. El conflicte armat, que va començar el 28 de febrer, amenaça l’economia mundial amb el bloqueig, per part del règim dels aiatol·làs, de l’Estret d’Ormuz, un pas clau per al transport energètic. Hem volgut saber què hi passa allà. El vilassarenc Agustí Martin, capità de la marina mercant, hi ha transitat molts cops al timó de grans vaixells de mercaderies.

Explica Martin que l’Estret d’Ormuz, tot i tenir només 3 quilòmetres d’amplada, no requereix de maniobres especialment complicades. És l’entrada al Golf Pèrsic, i els vaixells entren, poden anar cap a Aràbia Saudí, Iraq, Kuwait, Emirats Àrabs, Katar…on hi ha jaciments de petroli.  

Clar. El tap arriba motivat per la situació de guerra i per la pressió de l’Iran. L’Estret, però, subratlla el capità de la marina mercant no és de ningú. No té sobirania i l’Organització Marítima Internacional aplica unes normatives de pas. És la mateixa situació que es dona també en aquests altres casos: al canal de Suez, al canal de Panamà, a l’estret de Malàisia i a l’estret de Gibraltar.   

Un estret d’Ormuz que el capità vilassarenc compara, per entendre’ns, amb una autopista. Ara els vaixells estan fondejats, ja que, si passen molt a la vora de l'Iran, poden trobar-se, ha dit Martin, mines o drons.    

Però és un indret clau per a l’economia mundial. Un de cada cinc barrils de petroli han de passar per allà. Vaja, 16 milions de barrils diaris. Entre el 20% i 30 % del petroli mundial que es va servir per als mitjans de locomoció, surt d’aquesta zona.  

Aleshores, els inversors comencen a comprar cru si creuen que hi haurà menys petroli disponible. Aquest coll d’ampolla, amb els vaixells fondejats, pot provocar una gravíssima crisi econòmica mundial. Resulta  que el petroli del Golf Pèrsic no té rutes alternatives. En l’horitzó, una escalada de la inflació al planeta. Quan puja el petroli, puja el transport i puja tot. Fins que no hi hagi una estabilització, els preus seguiran pujant.  

I, és clar, les navilieres són conscients que estan en zona de guerra. I en situació de guerra els vaixells han de pagar més als ports de destinació, perquè els vaixells estiguin més segurs i a vegades s’ha de pagar una embarcació que fa d’escorta. Les assegurances de vaixells, ha dit Martin, són caríssimes i en cas de guerra, hi ha la pòlissa especial pel risc de guerra, que és molt cara.

El propi Agustí Martin ha navegat, a vegades, prop de zones de guerra. Ell, en tant que capità de la marina mercant, és la màxima autoritat a bord. Recorda que, dels moments més perillosos que ha viscut a alta mar, ha estat per culpa dels pirates. Sí, a la zona de Colòmbia-Buenaventura. Estem en ple segle XXI. Al vaixell, si els entren pirates, hi ha uns búnquers on la tripulació es pot tancar fins que vinguin les autoritats del país vinguin a ajudar.

És el codi del mar.