Enric Satué: “Estic orgullós que Vilassar de Mar sigui el primer lloc en el qual exposo”

Enric Satué és, als seus 88 anys, un dels referents mundials en matèria de disseny. Seu és, per exemple, el cartell dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Ara, s’estrena diumenge 27 d’abril i s’allargarà fins al 31 de juliol, exposa, per primer cop, una mostra de la seva feina. I ho fa al Museu Monjo gràcies, diu, a l’aposta personal de la regidora de Cultura del nostre consistori, Marta Rovira. I Satué ho pot dir més alt, però no més clar: “Estic orgullós que Vilassar de Mar sigui el primer lloc en el qual exposo; Barcelona és la puta que deia el poeta Joan Margarit”, ha manifestat.  Enric dissenys + Satué gràfics” és el títol de la mostra.

Escolta l’entrevista:

Enric Satué és un dels principals referents del disseny gràfic, no només al nostre país, sinó a l’Estat Espanyol i al món. Al Museu Monjo podrem veure una mostra que recorrerà les etapes més significatives de la seva trajectòria, destacant la seva faceta com a dissenyador, investigador i autor de nombroses publicacions. Logotips, cartells, llibres, revistes, calendaris i un interessant àmbit de projectes refusats són una manifestació de la seva actitud interpretadora de l’entorn, sempre a la recerca de l’equilibri entre la senzillesa i la sofisticació.

El dissenyador celebra que, amb l’exposició al Museu Monjo de Vilassar de Mar, el disseny, diu, es converteix en una expressió cultural i social. Això és una novetat, subratlla. Poder veure treballs gràfics dins d’un museu. En aquest sentit, ens recorda que el disseny és un medi de comunicació visual que es fa, normalment, per encàrrec. Quan ha perdut la seva vigència, quan l’esdeveniment que anuncia, per exemple, ja ha passat, perd el seu valor.

Resident a Alella (El Maresme) des de fa 50 anys, el creador del cartell dels Jocs Olímpics de Barcelona celebra que la primera exposició que fa sigui a Vilassar de Mar. Està molt d’acord amb l’afirmació del poeta surrealista. I ho raona. Ell no vol saber res de Barcelona.

Als seus 88 anys assegura que segueix veient el món amb ulls de dissenyador. Assegura que ser dissenyador és una manera de ser, una manera de viure. Més enllà d’una professió que, recorda, abans no existia com a tal. Com a molt, se’ns deia dibuixant. I això, data, just després de la Revolució Industrial que hem de situar en el darrer terç del segle XIX.

Ens explica que ha perdut l’interès pel disseny actual. Avui, es fan coses, assegura, funcionals, correctes però que no tenen ànima, no tenen art, no tenen originalitat.

Amb tots els premis del sector a la butxaca, l’obra d’Enric Satué sempre serà recordada per, per exemple, el cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona’ 92, logotips com el del Museu Nacional d’Art de Catalunya o el de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Satué també va redissenyar capçaleres de rotatius com El Periódico, El Nou 9 o la revista El Temps, entre d’altres. Però li fa especial il·lusió que a l’exposició del Museu Monjo hi hagi una mostra dels treballs que li van rebutjar en el seu moment.

Dels seus dissenys, es mostra molt orgullós, a l’hora de triar-ne un, del cartell electoral del candidat del PSUC a les eleccions, Josep Benet. “Era un home molt malaltís, molt prim, molt poc fotogènic que no podria competir amb la força que tenien un Jordi Pujol o un Joan Raventós. Per tant, va haver d’apostar per una idea imaginativa que, anys després, el món del disseny, confessa, li ha reconegut.

De dissenys aliens que li hauria agradat fet, que li hauria agradat que fossin seus, no dubta: “Enamorat de les lletres”, per a ell, el millor és de la marca Cinzano

 Enric Satué ha aconseguit que les seves propostes gràfiques i intel·lectuals hagin ajudat a entendre una nova manera de valorar el disseny com a forma d’expressió cultural i social de gran qualitat.

Escolta el resum de l’entrevista, a “Crònica”: