El vilassarenc Ivan Bustos, campió d’Espanya de seleccions autonòmiques de rugbi en cadira de rodes

Juga a bàsquet i juga a rugbi. A més, el darrer cap de setmana d’abril es va proclamar campió d’Espanya de seleccions autonòmiques i, com a conseqüència, la selecció estatal de rugbi ja està preguntant per ell. A aquest currículum esportiu tan impressionant hi hem d’afegir que, per acabar-ho d’adobar, el vilassarenc Ivan Bustos ho fa en cadira de rodes. L’any 2018 va patir un accident, quan diem accident -no volem dir imprudència- volem dir accident, en una piscina. Es va fer una lesió medul·lar i els metges no creien que tornes a caminar. Ho fa. Això sí, ajudat per una crossa i amb la cadira de rodes no massa lluny. Ivan Bustos és un exemple de superació. A tots els nivells. Fixa’t en el titular que ens deixa i que, ara, desenvoluparem. “El propi esport inclusiu limita les persones que se superen”. Tot un meló que ara obrirem.

L’esport és la seva vida. També la pólvora dels diables de Vilassar de Mar ja que l’Ivan Bustos, a més, està molt vinculat al teixit associatiu del nostre poble. Arran de l’accident que va patir, va descobrir l’esport adaptat. Va fundar un club de bàsquet 3×3 a Mataró i juga, en diferents categories, tant en el Granollers com en el Barça de 5×5. A la capital del Vallès Oriental va descobrir el rugbi i el va apassionar.

Tant és així que ja té penjada del coll la medalla de campió d’Espanya de seleccions autonòmiques. Amb la quadribarrada es va imposar, en la competició celebrada a Saragossa, al combinat de Madrid per 58-33. Catalunya revalidava, doncs, el darrer cap de setmana el títol aconseguit el 2024.

A la vida no només és superar-se, que li ho diguin a ell, sinó també saber escollir. Bustos va haver d’optar entre anar a València amb el FCB per jugar una Final 4 en la qual veia que no tindria massa possibilitats de tenir minuts, o ser al campionat estatal de rugbi en cadira de rodes que es feia a Saragossa.I a la capital aragonesa amb la quadribarrada.

Un esport, el rugbi en cadira de rodes, en el qual els i les jugadores competeixen malgrat les lesions que acrediten. Un exemple de superació, sens dubte. Bustos ha destacat que el rugbi és un esport encara més inclusiu perquè els jugadors tenen lesions molt altes, amb tres afectacions a les extremitats. Les cadires de rodes són molt semblants a les de bàsquet.  

És, en aquest moment, que el vilassarenc obre un meló. La seva discapacitat, que hi és i la té, no és massa visible, als ulls dels altres, volem dir. Això li comporta, desgraciadament, haver de viure algunes situacions desagradables en els partits. Ha explicat que una dona va preguntar en el campionat quina lesió tenia l’Ivan, i va haver de recordar que la lesió que té li afecta les dues cames i la mà esquerra. L’Ivan ha destacat que ha lluitat molt per poder arribar a estar com està ara.

Doncs ja has escoltat el nostre titular, el seu titular, que, és clar, crida l’atenció: “El propi esport inclusiu limita les persones que se superen” , ha dit el de Vilassar de Mar. Ell, el que vol, és jugar.

Ens explica com es juga al rugbi en cadira de rodes. I sí, hi ha contacte. No és un esport de saló. Es juga amb una pilota de volei, ja que l’afectació a les mans no els permet agafar bé la pilota de rugbi, hi ha les cadires de bàsquet d’atacant i defensor.S’ha de creuar la porteria, que són dos cons, la pista és de parquet, amb unes dimensions iguals a les de bàsquet.

Al marge dels hàndicaps físics, s’ha d’afegir el cost econòmic que comporta practicar esport adaptat. El material és molt car. Per això està molt agraït al PIRI, al Centre Excursionista de Vilassar de Mar que, després d’escoltar una de les entrevistes que li fèiem en aquesta casa, a Vilassar Ràdio, va decidir subvencionar-li la cadira de rodes a l’Ivan Bustos. Bustos està molt content i agraït.

Amb la medalla d’or del campionat d’Espanya a les vitrines de casa seva i, amb el curs esportiu a punt d’acabar, Bustos seguirà la temporada vinent amb el bàsquet 3×3 de Mataró, el bàsquet 5×5 de Granollers i el rugbi adaptat. Sembla, potser, que ja hauria complert el cicle amb l’entitat blaugrana. Ha après molt a les ordres de Jaume Vilella, l’entrenador de la secció adaptada del FC Barcelona. Ha dit que està a l’expectativa del que vulgui aquest club.

Abans de marxar, i amb l’estiu a la cantonada, com aquell qui diu, Bustos, i ho sap -més que ningú- per experiència pròpia, fa una crida a nens i nenes, nois i noies a tenir prudència a les piscines.

Ivan Bustos, tot un exemple de superació.