El vilassarenc Ferran Saurina presenta “La dansa del temps”, una òpera rock feta amb passió i perseverança

Els vells rockers mai moren, en tot cas, es reinventen. Autèntica preciositat ha realitzat el compositor vilassarenc Ferran Saurina. L’hem convidat a la ràdio per escoltar, i perquè ens parli, de l’òpera rock que ha parit, “La dansa del temps”. Malgrat no ser músic professional -això sí, amb estudis en la matèria- ha compost, ha escrit i ens ha regalat una autèntica meravella musical i audiovisual.

És d’agrair que en temps de trap, reggaeton o músiques urbanes, el rock segueixi ben viu. I el vilassarenc Ferran Saurina ha estat dos anys i mig, amb molta disciplina i a hores mortes -confessa-  per compondre, escriure i pensar la seva òpera rock. Ell no és un músic professional, treballa en una empresa de software relacionada amb la Intel·ligència Artificial, però ha decidit aprofitar els estudis musicals que va rebre de jove per decidir-se a emprendre un repte pel que fa a gravació i composició.

Ell, com un veritable home-orquestra dels d’abans, s’ha encarregat absolutament de tot el procés. Ha explicat que els únics instruments reals són les guitarres, els teclats i la veu, i la resta dels instruments, són virtuals.   

Mai s’ha plantejat dedicar-se a la música a nivell professional. La seva passió és compondre, crear. És el racó més íntim, més personal del vilassarenc. Home detallista, en Ferran Saurina, ha creat aquesta òpera rock molt seva. Una hora i 10 minuts de durada d’aquesta peça mestra acuradament presentada, amb el suport de la IA (intel·ligència artificial) en la confecció del vídeo, no en la composició i interpretació de la música.

 Un camí que no ha estat fàcil. Ha hagut de lligar fins a vuit personatges en la història que ens explica. Es tracta de personatges de la mitologia grega que han encarnat diferents cantants amb els quals va contactar.

Moltes hores de dedicació per compondre, escriure, pensar, fer la música, mimar l’harmonia… celebra haver trobat cantants de primera qualitat  -nivell Liceu, per entendre’ns- que no van dubtar ni un instant a sumar-se en la il·lusió d’en Ferran Saurina. Entre aquestes veus, hi ha Aina Sanz, a la que va conèixer a l’Àula de Música.

Admet que no sap com ho ha rebut la possible audiència. El feed back que rep sempre, subratlla, acostuma a ser el mateix. No sap si l’òpera rock tindrà més recorregut. Això sí, fa el què li agrada.

Amb tot, el vilassarenc ha complert el seu somni. Publicar-la a les seves xarxes socials. Ara bé, estaria encantat de la vida que un dia la pugui veure representada en un escenari. No era, però, el seu objectiu.

Ell li agrada tancar-se al seu estudi i deixar anar la imaginació. A més, en català, i en un estil que es podria qualificar de metal progressiu.

Una “Persèfone” moderna i rockera.

Pots escoltar l’obra sencera aquí