El vilassarenc Emilio Ruíz va compartir sis anys a La Masia amb Andrés Iniesta

Aquesta setmana Andrés Iniesta, el 8 del Barça i el 6 de la selecció estatal, anunciava, als 40 anys, la seva retirada del futbol professional, després de 22 anys a l’elit i 38 títols a les seves vitrines. Un Mundial, dues Eurocopes, 4 Champions, 9 lligues, sis Copes del Rei i 3 Mundials de Clubs. Pràcticament 1000 partits oficials i cap targeta vermella. Va arribar, procedent de Fuentealbilla, a La Masia del Barça. Era un mes de setembre de 1996. Des de l’agost l’esperava al laboratori blaugrana Emilio Ruiz, vilassarenc, des de fa dècades, i nascut a un poblet d’Almeria. Ruíz  va arribar a la fàbrica de talents blaugrana amb 14 anys. Una lesió va truncar la carrera esportiva d’aquest lateral dret tan i tan prometedor. De la mà de l’Emilio hem conegut la seva història i la de … Don Andrés.

Emilio ens ha  confessat que, de ben petitó era del Real Madrid. Avui és culer fins la medul·la. Va sortir d’un petit poble andalús, La Mojonera,  amb tota la il·lusió del món dins d’una maleta que no va obrir fins que es va allotjar a la Masia del Barça. Ha recordat que va anar a jugar un campionat amb la selecció andalusa a Sevilla i allà va ser quan el club blaugrana es va fixar en ell.El Barça el fitxa amb 13 anys i amb 14 es planta a Barcelona. Va estar sis temporades a La Masia, on va ser molt ben rebut. La millor època de la seva vida, recorda. Va ser molt impactant.

Quan l’avui vilassarenc va arribar a La Masia només hi havia 34 nois. Una gran família. “Ens ajudàvem tots”, assegura l’Emilio.Molts joves i molta pressió. Samarreta Blaugrana. El Barça no sap conjugar el verb “perdre” i, amb prou feines, el verb “empatar”. Els jugadors han de rendir al màxim

En les sis temporades que va jugar amb el Barça, multitud de títols a les vitrines del vilassarenc nascut a Almeria.

Tot anava oli en un llum,  fins que una maleïda lesió va acabar amb la seva vida esportiva. I, a més, en el darrer partit d’una lliga que ja tenien guanyada. No es jugava res el Barça aquell desgraciat dia. Va ser a l’últim partit de lliga de Juvenils contra el Mallorca. Va ser un cop molt dur.

Es queda amb la sort d’haver estat compartint vida amb autèntiques llegendes del futbol, com Puyol, Valdés, Reina, Arteta… Una excel·lent fornada. A més, amb Mario Rosas, Haruna Babangida, Nano, Jofre Mateu, Mario Rosas, Albert Jorquera, Gabri i un tal Andrés Iniesta. Déu n’hi do amb la generació

Assegura l’Emilio que, allà dins, eren com germans. I això ho portarà sempre amb ell. Tots ells es donaven recolzament en els moments difícils.

El nostre protagonista va arribar a La Masia amb 14 anys. Un mes d’agost. El mes següent, al setembre, va aparèixer un nen petitó (12 anys) i blanc de pell. Andrés Iniesta, des de Fuentealbilla.

Dins d’un vestidor amb tanta qualitat, del primer a l’últim, ràpidament van veure que aquell Iniesta tenia “allò”. “Allò” que tenen els grans. Ja es parlava aleshores que era gran jugador i una persona molt humil.  Ell no es queda amb cap gol del seu company manxec. Ni el gol davant el Chelsea a Stamford Bridge. Una diana que eL batejaria, per sempre més, com a Don Andrés. Així ho cantava Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio:

Tampoc es queda amb el gol d’Iniesta a Sudàfrica que, al 2010, va donar el primer mundial a la selecció estatal. Per a l’Emilio Iniesta segueix sent aquell “nen” tan “bona persona”.

L’Emilio i l’Iniesta van mantenir contacte fins que el migcampista va marxar a jugar al Japó. Va descobrir el nostre poble quan va conèixer la seva dona, que és de la nostra localitat, i es va instal·lar aquí. És pare de dues vilassarenques. Encantat de la vida.

L’Emilio Ruiz desitja tota la sort del món al seu amic en la nova professió d’entrenador que sembla que vol emprendre.