El tercer capítol de “Parlant de l’aigua” ha tractat sobre el consum de l’aigua

Els texans que portes avui necessiten 8.000 litres d’aigua per fabricar-se. Els 150 grams de vedella que, pot ser, que et mengis després costen 2.400 litres. Són dades que ha posat sobre la taula en Joan Manel Riera, biòleg i director de l’Escola de Natura del Corredor. Aquests dies és el nostre convidat resident ja que, dins de la campanya de l’Ajuntament de Vilassar de Mar d’estalvi d’aigua, ens fa reflexionar i ens dona consells sobre aquest bé cada cop més preuat i més escàs. I és que, com resa el títol de la campanya municipal, “Cada cop menys aigua”. En el tercer capítol d’aquesta sèrie, que hem batejat coma “Parlant de l’Aigua” ens hem centrat en el consum. Potser no tant en el visible, és a dir, les nostres dutxes o les nostres rentadores, però sí en el que els experts bategen com el consum invisible.

Riera ha explicat que hi ha una aigua visible (quan obrim l’aixeta, fem una rentadora o ens dutxem), però hi ha un consum invisible, que no veiem,  amb la roba que portem i objectes que hem comprat, que requereixen aigua per a ser confeccionats.

Riera, per exemple, detalla que per fabricar una sola samarreta són necessaris 2.700 litres. Així que reflexionem, tots i totes, amb les que tenim desades a l’armari. El director de l’escola de Natura del Corredor raona el càlcul: el procés tèxtil de fabricació requereix molta aigua, i també la requereix en el tintat, tenyit i neteja posterior. La major part de les samarretes que tenim estan fabricades en països asiàtics-

Però hi ha més dades absolutament increïbles. Per a fabricar uns texans, un de sols, necessitem 8.000 litres d’aigua. És el que coneixem com a consum invisible. Un consum invisible brutal, i no en som conscients -apunta Riera- a l’hora de menjar. Una poma, una simple poma, equival a 60 litres, una taronja, 40. 150 grams de pollastre, el que podria ser una cuixa, 587 litres i per la mateixa quantitat de vedella es necessiten 2.400 litres

Sens dubte, assenyala Riera, per eixugar aquest dispendi, és clau el consum. La nostra manera de consumir. L’impacte en el medi ambient no és el mateix si ens comprem  sis pantalons a l’any que si ens en comprem tres.

Apunta Riera que si baixa el consum d’un producte, com a conseqüència, en baixarà la producció.

Ha destacat que no hi ha futur si no regulem el consum, si no disminuïm el consum. Si no es redueix el consum, no hi  haurà recursos per mantenir-lo.

Malgrat tot, i bàsicament pels costos, assegura el nostre convidat resident, que la indústria ja fa esforços per a reduir consums energètics i d’aigua. Nosaltres a casa, per exemple, també podem fer accions. Recordes els litres per fer una senzilla samarreta?

Ha destacat que les camisetes amb colors més viu han requerit, en el seu procés de fabricació, més consum d’aigua.

Però hi ha altres maneres de perdre aigua. I aquest sí que és, també, consum invisible. Per exemple, les fugues d’aigua potable que tenen alguns municipis. No és el cas de Vilassar de Mar que s’esforça per renovar i mantenir les canonades. A un ritme vertiginós pel sector d’1 quilòmetre a l’any. Per a Riera, Vilassar de Mar és un cas atípic. Un exemple de bona gestió.

Déu n’hi do amb les dades. En el darrer capítol del nostre “Parlant de l’Aigua” tractarem de diferents mesures per estalviar al nostre domicili. De moment, i per anar fent boca, aquest proper dissabte, 31 de maig, a les 11 del matí  a l’Espai Galbany, doble jornada de tallers. Un en el qual ens explicaran com estalviar i l’altre, molt interessant, en forma de tastet per saber si som capaços, a ulls clucs, de distingir aigua mineral, de l’aixeta, dessalinitzada o regenerada en els gotets que ens posaran al davant.