El tenista mataroní Albert Ramos ha posat fi a la seva dilatada i exitosa carrera esportiva

El tenista mataroní Albert Ramos, que els seus 37 anys, ha decidit penjar la raqueta. Ha estat un autèntic guerriller del tenis. Va arribar a ser el 17è millor tenista del món l’any 2017 i es va embutxacar els títols ATP de Bastad, Suècia al 2016, Gstaad (Suïssa) al 2019, Estoril (Portugal) al 2021 i Còrdova (Argentina) el 2022. Dos dels seus grans èxits, derrotar el suís Roger Federer, el millor tenista de tots els temps, a Shangai i arribar a la final dels Màsters 1000 de Montecarlo que el maresmenc va perdre contra un tal Rafa Nadal. Marxa i ho fa havent disputat pràcticament mil partits en la seva dilatada carrera esportiva, concretament, 923, 614 dels quals dins del circuit ATP. Un balanç de 281 victòries i 333 derrotes per aquest guerrer. Escolta l’entrevista al “Parlant de tot”:

Punt final a més de 15 anys de trajectòria. El seu darrer partit va ser fa poques setmanes al Challenge de València perdent, als quarts de final, davant del britànic Jan Choinski.

Per a Ramos, el millor any de la seva carrera, recorda, va ser el 2017, quan es va plantar com el 17è millor tenista del món en el rànquing ATP.

Ha subratllat que han estat molts anys de carrera, i que està content veient com ha anat la seva trajectòria.  

Pensem, i així li ho traslladem, que el món del tenis no ha fet, de moment, la justícia que es mereix aquest guerriller de la raqueta.

Clar, amb més de 15 anys a l’elit, ha viscut de tot el tenista esquerrà de casa nostra. Ha viscut moments molt bons, competeixen més de 30 setmanes a l’any i ha guanyat 4 tornejos.  

Un dels partits que sempre estarà en el seu record va ser la final dels Màsters 1000 de Montecarlo, en la qual es va enfrontar a Rafa Nadal: El duel d’esquerrans va ser per al de Manacor, però Ramos es va catapultar com el 17è millor jugador del món. No és fàcil. Vida sacrificada, maletes, avions.. és el gran circ de l’ATP

Ha subratllat que ha tingut sort de poder dedicar-se al que li agrada i que ha donat tot el que de si mateix podia donar.

Ens ha explicat que dins del circuit es poden arribar a fer bons amics. Ara bé, a la pista,  sempre hi ha rivalitat, no hi ha amics. En relació amb els jugadors contra els quals ha jugat, la relació és més propera ara que quan competien.   

A la retina del nostre convidat d’avui a Vilassar Ràdio sempre quedarà el partit que va guanyar a Roger Federer a Shanghai ara fa 10 anys. Però també hi ha records no tan agradables, com quan va perdre a Rio el 2020 contra Carlos Alcaraz.

Duels llarguíssims, intensos, a vegades es freguen les 5 hores de partit, especialment, sobre terra batuda. La clau, ha dit, és entrenar molt.

Clar. El seu és un esport individual en el qual, evidentment, cap tenista es pot amagar a la pista. S’ha d’estar, en tot moment, al 100% a diferència, per exemple, dels esports d’equip, dels esports col·lectius. Per tenir un rànquing bo, en l’ATP s’ha d’haver guanyat, ha dit, 25 partits durant l’any com a mínim i en Challenger, s’han de guanyar molts més.

Ara, l’Albert Ramos ha decidit posar punt final a la seva carrera. Una decisió pensada, raonada i motivada per l’edat.

Aquest any ha vist que havia baixat el nivell i no podia seguir el ritme, com abans.  

Abans de marxar dels nostres estudis, l’Albert Ramos vol deixar un missatge per als joves tenistes, per als nois i noies que comencen: que intentin disfrutar i gaudir al màxim.  

Nascut a Mataró el gener del 1988, Ramos ha format part de l’equip espanyol de Copa Davis i ha estat present als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro que es van disputar el 2016.

Escolta la notícia emesa al “Crònica”: