El cine Círcol, l’Ateneu i el Patronat es reparteixen els Oscars de la pantalla gran a Vilassar de Mar

Aquesta matinada s’ha celebrat a Los Angeles una nova edició dels Oscars de Hollywood. Tothom, qui més qui menys, comentarà si està d’acord o no amb el veredicte de l’Acadèmia. A nosaltres, els resultats ens és força igual. Ara bé, sí que ens interessa recordar la història dels cinemes de Vilassar de Mar. Des del nostre programa de divulgació històrica i marinera, el “Ran de Mar”, el capità Agustí Martin ens donarà acció des de darrere del projector. Hem, repassat el Círcol, l’Ateneu i el Patronat.

Hem començat aquesta aventura en el temps, remuntant-nos a l’any 1883. Neix una de les institucions més antigues de Vilassar de Mar, l’Ateneu Vilassanès de la Classe Obrera amb l’objectiu d’instruir la classe obrera de l’època i servir com a lloc recreatiu. Fins al 1929, acollia ball, teatre,  actuacions de corals. També s’hi va crear una biblioteca, la secció de cinema i una escola, que es va allargar, en el temps, fins a l’any 1934. Moltes generacions van aprendre a llegir, escriure i les quatre regles allà. Entre 1931 i 1937 l’Ateneu viu una de les millors etapes.

L’any 1931 es comencen a fer les primeres classes en català i la biblioteca comença a tenir més subscripcions que mai  a diferents diaris i setmanaris; el 1934 es crea el primer butlletí de l’entitat, que dura fins al desembre de 1936.

Des de 1947 i el 1960 es viu l’etapa més dura del franquisme. Coincideix amb severs problemes econòmics per l’Ateneu amb diferents intents de reflotar-lo. Amb els nous temps, 1972, s’intenta sanejar econòmicament l’entitat i una dona n’és la directora: la Carmen Pera.

El 1975 els membres de l’Ateneu van ser convidats a anar a  l’enterrament de Franco i van decidir no anar-hi. L’estiu de 1980 va començar a emetre des de la cinquena planta de l’Ateneu Vilassar Ràdio.

L’Ateneu és un edifici singular amb una sala interior que recordava els cinemes de Barcelona. Una gran pantalla i el cafè regentat per la família Gibert Barba. Allò del cafè, copa i puro. Agustí Martin ens ha recordat que es podrien comprar llaminadures (pegues dolces, caramels)   segurament per endolcir el No-Do, un noticiari documental d’obligada projecció.

Dues pel·lícules amb la preceptiva mitja part, per anar a comprar la gasosa, diu Martin. Amb el pas dels anys, i pels greus danys estructurals, l’Ateneu és comprat per l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’any 2019 per fer-hi una reforma integral. Es va estrenar el 9 de març de 2025.

Al marge de l’Ateneu, els altres dos espais de Vilassar de Mar en els quals es podia veure cinema eren el Patronat Parroquial i el Cine Círcol, al carrer de Sant Ignasi i que, avui, dona nom a la plaça.

El Cine Círcol va ser durant anys una coneguda sala d’espectacles, edificada el 1866 i reformada el 1909 i El nom de “Círcol”  és perquè la primitiva sala era de forma circular. Més endavant, es van projectar pel·lícules.

Dins, ha recordat Agustí Martin, una llarga barra de bar regentava per la família Centelles. Vilassarencs i vilassarenques sabien que hi havia tres llocs a Vilassar de Mar en els quals s’anunciaven les pel·lícules que es projectarien. A Can Pep de Dalt, on ara hi ha el forn Daunis de l’Església, al Finestral de Can Reixach i a la finestra de la rectoria del Patronat. Cartells, evidentment, ben censuradets. No podien aparèixer ni escots insinuants, ni vestits provocatius, ni bikinis.

El cinema Círcol va tancar a finals dels anys 70 del segle passat, però dona nom a la plaça actual. Amb Agustí Martin hem repassat dues de les tres sales de cinema.

Ens queda el Patro. El Patronat Municipal que, avui, és un aparcament. Quan funcionava, però, va ser un autèntic punt de trobada de generacions de vilassarencs i vilassarenques. Es va convertir, diu, en el cinema de tots. Hi havia una estufa de llenya. S’encarregava de la gestió de la sala la família Baylac.

Clar el capità de la marina mercant parla de 700 persones quan el Vilassar d’aleshores, no tenia, ni de bon tros, la població d’avui. En general eren projeccions barates, de mala qualitat i so deficient, que feia les delícies dels Tarsans, Robins Hood’s o Ben-Hurs. Sempre amb emissions espanyoles, més o menys moralitzants, on regnaven a la pantalla del Patro Fray Escoba o Concha Velasco. Les notes d’humor? Els curts del Gordo y el Flaco o del Charlotte.

Amb propostes culturals i educatives i després de tancar durant la Guerra Civil, el Patronat Parroquial viu una de les seves millors èpoques al voltant de la dècada dels 50 del segle passat.

Hi havia representacions teatrals, actuacions del Cor Parroquial, Jocs Florals, Mostres Literàries, i en el frontó, hi havia activitats esportives. El 1992 es va celebrar el 75è. aniversari de l’entitat.

El Patro es va cremar l’11 de setembre de l’any 2003 i es va enderrocar, per l’amenaça de ruïna, l’any 2010.

(Imatges: Projecció i films, a l’Ateneu Vilassanès, realitzades per Jaume Cabot)