El “Ran de Mar” ens capbussa en la història de la botiga Can Gelpí

Un gran ramell de plàtans a l’entrada, piles de sabó ben ordenades, cava Delapierre per als estiuejants i la llibreta de fiar… Des del “Ran de Mar”, el nostre programa mariner presentat i dirigit per l’Agustí Martin, en Joan Valls es capbussa en els comerços històrics de Vilassar de Mar. a la secció “Fem Poble” d’aquesta setmana hem anat a recordar la botiga de queviures que tenia en Jeroni Gelpí.

Obrim l’àlbum de fotografies en blanc-i-negre amb el seu fill, en Josep Maria Gelpí. Les imatges que veureu a continuació són de l’agost de 1953:

En Jeroni Gelpí va quedar ferit en un bombardeig durant la guerra civil espanyola a Màlaga. Era maquinista naval.

I com no podia treballar va decidir, després de la guerra, obrir una botiga de queviures entre l’actual plaça de l’Ajuntament i el carrer de Sant Joan.

L’edifici on actualment hi trobem el restaurant Tito, per entendre’ns. La botiga era el mitjà de subsistència de la família Gelpí en els durs moments de la postguerra.

Ben ubicada al costat del Mercat Municipal, situat a l’actual plaça de l’Ajuntament ja que el consistori era ubicat en l’avui Museu Monjo, la botiga venia pràcticament de tot. Malgrat no ser massa gran, s’hi trobava des de sacs de llegum, calaixos de pasta, verdura o els copons de la Moreneta. Productes que arribaven a la botiga d’en Jeroni Gelpí des del Mercat del Born de Barcelona. També l’imprescindible cava que feia les delícies dels estiuejants. I també es venia molt el conyac.

Una altra de les característiques de la botiga eren els ramells de plàtans, ubicats a dins i fora de la botiga.

Més curiositats.. Amb en Josep Maria Gelpí hem recordat com es venia, aleshores, l’oli. Des dels dipòsits d’oli a granel, amb l’ajuda una maquineta, directe al setrill.

I la joia de la corona, recorda el fill d’en Jeroni, era un gran mirall que servia per controlar i vigilar els metres quadrats de la botiga.

Amb tot, recalca, la majoria de la gent no donava cap mena de problema. Hi havia confiança. Bona prova? La llibreta de fiar. En aquells temps, el sou es cobrava a finals de cada setmana  i degut a això alguns clients i clientes tenien pocs diners a principis de setmana i per aquest matí, quan compraven, demanaven que se’ls apuntés a la llibreta de fiar i pagaven la compra feta a finals de setmana, quan cobraven el salari.

Recorda com a època d’especial bonança, diu el protagonista, quan arribaven a Vilassar de Mar els estiuejants , des de Sant Joan fins a La Mercè, i les persones que descansaven algun dels quatre càmpings que, aleshores, hi havia a Vilassar de Mar.

La veritat és que la botiga es va anar convertint en un centre social a Vilassar de Mar. A més de comprar, es petava la xerrada i sempre s’escapava alguna broma.

A més, en Jeroni Gelpí era una persona molt vinculada a l’esport i a la cultura del nostre poble. Ell, per exemple, va impulsar la realització d’audicions i ballades de sardanes dels dijous al vespre a la plaça de l’Ajuntament i que durant les audicions els bars del poble L’ Espinaler, Cal Bacallaner i Bar Marina instal·lessin taules durant les audicions ballades perquè el públic assistent pogués prendre un aperitiu o refresc mentre gaudia de les sardanes.

Crònica, doncs, d’un establiment, d’una època i d’un Vilassar de Mar que no tornarà.