“El Parlant de tot” ha emès una edició especial dedicada a Ernest Lluch, des de la Biblioteca

Aquest divendres 28 de novembre hem emès des de la Biblioteca Municipal una edició especial del “Parlant de tot” dedicada  al vilassarenc Ernest Lluch, que va ser assassinat el 21 de novembre de l’any 2000 per part del comando Barcelona de la banda terrorista ETA. Per tant ja fa un quart de segle que el terror va fer callar la veu d’aquest polític, pensador, intel·lectual i ministre de Sanitat en els governs de Felipe González, el principal valedor que, avui, tinguem sanitat pública i gratuïta. Segurament, la figura del nostre protagonista d’avui, no es podria entendre sense la paraula “diàleg”. Hem volgut conèixer el Lluch més proper. Escolta el programa sencer aquí:

I, per fer-ho, hem encetat el nostre espai  amb en Ferriol Sòria, director de la Fundació Lluch, que té la seva seu a la Biblioteca del nostre municipi que porta el nom del polític vilassarenc. Una Fundació que va néixer el 2002, a Barcelona, amb la voluntat d’aglutinar totes les sensibilitats que hi havia al voltant de la figura de Lluch. Ràpidament, la seu es va traslladar a Vilassar de Mar. L’economia, la música clàssica, la història i el futbol, els grans eixos de la vida de Lluch.

Una fundació en la qual hi podem trobar, ens ha explicat Sòria, la seva cartera de ministre, la seva acció empresarial de la Reial Societat o la seva pròpia màquina d’escriure. També altres objectes i molts papers de Lluch.

Sòria ha explicat que actualment hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris repartits a l’Estat espanyol amb el nom d’Ernest Lluch, especialment a Catalunya i ha recordat que la fundació és oberta a tothom i lluita per tal que el llegat de Lluch no es perdi, especialment, entre les generacions més joves.

Ernest Lluch es definia com a professor, recorda Sòria, tot i que, és clar, la seva gran arma era el diàleg

Emotiva ha estat la nostra següent entrevista. Hem donat veu a l’Eulàlia Lluch, una de les seves tres filles, que ens ha parlat  des de Moià de Montcal, a La Garrotxa, comarca catalana en la qual resideix. Un espai que era un autèntic oasi de pau per al seu pare. Allà, explica, enraonava de tot amb tothom. Des dels pagesos als ramaders. S’interessava per qualsevol aspecte de la vida, ha destacat l’Eulàlia.

Home de petits detalls sempre amb les seves filles. Malgrat no ser massa petonajador, recorda, sempre els feia algun petit regal, algun detall. L’Eulàlia passava els estius al carrer de Sant Llorenç de Vilassar de Mar.

Hem recordat, amb ella, moltes anècdotes de com el seu pare, l’Ernest Lluch, s’escapava dels seus escortes quan podia  o de com baixava a la platja de Vilassar de Mar sempre amb el seu barnús, molt vell i a ratlles, explica l’Eulàlia.

Molt especial ha estat, també, l’espai que hem compartit amb el vilassarenc Esteve Oroval, que va ser Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona en temps d’Ernest Lluch. Va ser, a més, amic i company del ministre vilassarenc ,Moltes hores plegats. Ha recordat que l’Ernest com va ser el primer delegat de curs escollit de manera democràtica.

Ha vingut a la Sala d’Actes de la Biblioteca Oroval amb ell llibre que va escriure amb el Ministre Lluch, entre altres, sobre els diferents corrents del pensament econòmic.

Pere Almera, exalcalde socialista de Vilassar de Mar i en Sep Labarta, també regidor, en el govern municipal de Jordi Garcia Bosch, han volgut ser presents en el nostre especial “Parlant de Lluch”.

En Pere Almera i en Sep Labarta recorden com van conèixer Lluch que, malgrat no tenir massa temps, sempre col·laborava amb l’agrupació socialista de Vilassar de Mar .Els dos, eren molt joves, aleshores. 

Hem escoltat el fill de Jordi Garcia Bosch, Jordi Garcia Jacas, editor de la desapareguda editorial vilassarenca Oikos-Tau, que resideix a Lanzarote. Lluch apareixia per casa del seu pare. Ens ha explicat que l’Ernest, en temps de clandestinitat feia servir el nom d’Eudald.

En Sep Labarta ens ha recordat una anècdota molt especial de l’Ernest Lluch i que el defineix molt. Li van entrar a robar a casa i se li van endur llibres. El ministre, lluny d’enfadar-se pel robatori que havia sofert, va desitjar que els lladres, com a mínim, llegissin el material sostret.

En Pere Almera ha recordat que, a les eleccions municipals de Vilassar de Mar de l’any 1999 li van oferir a Lluch ser cap de llista per l’Agrupació Socialista del nostre poble. Al final, Pere Almera va sortir escollit alcalde i, pocs dies després, va rebre una carta del propi Ernest Lluch que el felicitava.

Acte seguit, ha passat pels nostres estudis l’Ernest Ortoll Martín, cosí segon de l’exministre, que ha revelat que l’Ernest Lluch i Martín i l’expresident de la Generalitat, el també vilassarenc Artur Mas i Gavarró, compartien avantpassats comuns, són cosins setens.

L‘Ernest Lluch i l’Ernest Ortoll compartien concerts, especialment de la Maria del Mar Bonet, estones de platja plegats, dinars i moltes hores de conversa, especialment quan el ministre va deixar València i va tornar a Catalunya.

Hem volgut saber, però, com l’Ernest es va assabentar de la mort del seu parent aquell maleït 21 de novembre de l’any 2000. La mare li va comunicar la terrible notícia, que el va deixar uns dies en estat de xoc  

Dia atrafegat, avui, a la Fundació Lluch. És un dels dos dies anuals que dediquen al patronatge. Per tant, hem aprofitat per entrevistar algunes de les ànimes de la fundació, el vicepresident i nebot, Enric Lluch, el també vicepresident Josep Maria Carreras, el president de la secció aragonesa, Alfonso Sánchez Hormigo i el president de la Fundació, Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia, que va compartir consell de ministres amb l’Ernest Lluch, sota el govern de Felipe González.

Un Joan Majó que ha subratllat la importància de la llei de salut que va promoure Lluch, la base de l’estat del benestar. Va conèixer a l’Ernest en l’època en què anaven a la universitat.

L’Enric ha recordat que l’Ernest va començar a interessar-se per Sant Sebastià i Euskadi quan hi havia viatjat, de jove,  com a representant de l’empresa del seu pare. Li va agradar tant, que va tornar-hi moltes vegades i fins i tot es va comprar un apartament allà. Això li va permetre conèixer a fons la societat basca.

Josep Maria Carreras ha destacat que durant la seva vida ha conegut a poques personalitats amb la transcendència que va tenir Ernest Lluch. Eren amics des dels anys 60, quan el va conèixer a la universitat.   

Alfonso Sánchez Hormigo ens ha explicat que va conèixer a l’Ernest quan era ministre, l’any 1985. Hormigo tenia una llibreria i una sala d’art a Madrid, i l’Ernest va anar a visitar una exposició del pintor Eduardo Úrculo que es presentava en aquesta sala i en aquest moment va ser quan es van conèixer, per casualitat.  

Els quatre han glossat la figura de l’exministre des d’una perspectiva familiar i d’amistat.

Escolta el resum d’aquesta edició especial del “Parlant del tot”, que hem ofert a “Crònica”:

Aquest divendres seguiran els actes d’homenatge. A les 6 de la tarda, i també a la Biblioteca Municipal, se celebrarà un acte obert al públic dins del cicle de diàlegs Ernest Lluch que porta per títol “La cultura de pau en un context bèl·lic. Gestionar la pau en democràcies complexes”. L’activitat, organitzada per la Fundació, comptarà amb la intervenció de Jordi Armadans, activista i consultor en Cultura de Pau, i Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada del College of Europe de Bèlgica. És l’acte del Patronat de la Fundació.