El Museu Monjo acull del 13 d’octubre al 24 de novembre la mostra “Entre el diví i el profà”

El Museu Monjo acull del 13 d’octubre al 24 de novembre la mostra “Entre el diví i el profà” de la pintora i escultora Elvira Fustero. La mostra està comissariada per Ramon Casalé i està integrada per una trentena de pintures i vàries escultures planes i tridimensionals, realitzades des dels anys 80 i fins  fa poc temps. Les seves obres són d’estil expressionista abstracte, també anomenat informalisme. Des dels seus inicis pictòrics es va interessar pel gest i la taca i des d’aleshores es manté fidel a aquest estil, que sempre li ha agradat per la llibertat que aporta.

Ha subratllat que alguns dels artistes en què s’ha emmirallat són Pablo Picasso, Joan Miró i Manuel Viola, entre d’altres.  Ha afegit que altres dels factors importants que l’influeixen en la seva obra són les pròpies experiències vitals i la natura. I també la poesia.

Aquesta és la segona vegada que Fustero exposa al Museu Monjo i està molt emocionada de poder tornar a mostra la seva obra en aquest equipament cultural. La primera vegada que va fer-ho va ser fa 25 anys.

Aquesta segona mostra és retrospectiva i exposa una selecció molt acurada de pintures i escultures de ferro de petites dimensions, que serveixen per adonar-nos de la seva aportació a l’art d’avantguarda, no només del nostre país, sinó també a nivell internacional, que ha merescut un gran reconeixement.

L’exposició segueix un recorregut cronològic que permet adonar-nos de la versatilitat de les seves propostes plàstiques, on l’aparició del color és ben evident als anys 80 a través de tonalitats ocres, roses, i blaves. Posteriorment els neutres -blancs, negres i grisos- seran els protagonistes de les seves composicions. Es dona la circumstància que quan tracta el gris, es percep la gran quantitat de matisos que pot arribar a posseir un sol color. Per això disposa damunt de la tela diverses capes de grisos degut a un procés selectiu de degradació.

En la majoria de les seves obres el gest i la taca s’alineen amb unes determinades formes geomètriques, a partir d’una mena de rectangles i quadrats -sobretot la sèrie de pintures negres dels anys 90, que més tard es converteixen en espirals i cercles que permeten copsar la idea de moviment, fet que serveix per entendre millor que el seu treball es caracteritza per cercar noves maneres de representar els efectes del clar-obscur i la llum tal com ho transmeten els seus quadres.

Respecte a l’apartat escultòric, semblen models en petita escala de peces més grans, però en realitat no és així, ans al contrari, ja que són les originals. Les construeix a partir d’unes fines i delicades làmines de ferro que s’uneixen amb uns punts de soldadura. Semblen habitacles o compartiments però segons l’artista són “espais per a l’ànima”, on també s’aprecia el concepte del buit. A més, l’artista els hi atorga altres usos, com per exemple que poden canviar de posició suggerint l’existència d’una nova obra.

Els anys 2021 i 2022 ja va realitzar una altra retrospectiva de caràcter itinerant a Castella i Lleó.