El mataroní Pere Robert ha estat present en onze Jocs Olímpics

44 anys sota les anelles olímpiques. El mataroní Pere Robert ha estat present en onze JJOO. Que es diu aviat. En els tres primers, Moscou, Los Angeles i Seül, com a jugador de l’equip estatal del waterpolo. Després, com a cap d’equip, no se n’ha perdut cap més. Presència del maresmenc a Barcelona, Atlanta, Sydney, Atenes, Pequin, Londres, Rio i Tòquio. Aquestes, les de París 2024, doncs, són les primeres que haurà de veure per la TV des de casa seva. Després de 44 anys.

Volem llegir història olímpica recent amb el mataroní Pere Robert. Després de provar en diferents esports, va començar a nedar a la piscina del CN Mataró. No li acabava de fer el pes i va veure com, amb una pilota pel mig, s’ho passava millor i, a més, era molt bo. Tant que va ser integrant en la selecció olímpica espanyola. En el seu CV sota els anells olímpics: dues medalles de xocolata. Quarts llocs a Moscou i a Los Angeles. I és que, especialment per als esports minoritaris, hi ha una gran pressió sobre els atletes.

Nascut l’any 1956 a la capital del Maresme, en Pere Robert explica que la seva primera experiència va ser a l’antiga URSS. Primers JJOO, Vila Olímpica nova, boicot internacional al comunisme i tripijoc de l’aleshores president de l’estat Adolfo Suárez per tal que Espanya pogués competir estalviant-se el bloqueig occidental. No ho van fer, però, a nivell d’estat. No ho van fer sota bandera espanyola, sinó sota el pavelló del Comitè Olímpic Espanyol. Com si fossin un club.

I del comunisme de Moscou al capitalisme ferotge de Los Angeles 84. Un parell de patrocinadors van muntar els jocs i, és clar, a l’hora de retallar despeses, el mataroní va quedar parat com a la Vila Olímpica hi havia dies que ni pa, ni fruita.

4 anys després trobem en Pere Robert a la piscina de Seül amb l’equip estatal de waterpolo. Model mixt entre estat i empreses privades. Les beceroles de Barcelona 92.

Li preguntem amb quins JJOO es queda. Amb tres. Moscou primers jocs, Atlanta, primer or del waterpolo olímpic estatal i és clar, Barcelona 92.

Pell de gallina, és clar, quan recorda quan va tenir l’honor de fer un KM, amb la torxa olímpica, per la seva Mataró natal.

Recorda històries i anècdotes. Les viles olímpiques, per a ell, són com un parc temàtic de l’esport.

També, és clar, li preguntem quina ha estat la seva gran decepció. No dubta. Rio 2016.

Des d’avui, en Pere Robert, mirarà els JJOO de París de la TV. Les restriccions de seguretat a la capital francesa han fet que els caps d’equip ja siguin prescindibles. Només han marxat, a banda de jugadors i jugadores, obvi, entrenadors, psicòlegs, nutricionistes i físios.