Dues medalles d’or maresmenques en els Jocs Olímpics de París de 2024

Ja som en plena Olimpíada de Los Angeles 2028. Aquest període esportiu, que dura quatre anys, va començar just en acabar els Jocs Olímpics de París 2024, que han estat espectaculars per a la delegació maresmenca desplaçada a la capital francesa. S’han assolit dues medalles d’or: Florian Trittle en vela i Anni Espar i Isabel Piralkova en waterpolo femení. Dos dels cinc ors de la delegació estatal a París tenen signatura de la nostra comarca, que supera, doncs, les dues plates assolides a Tòquio 2020. Dos ors banyats per l’aigua.

Que el Maresme és una comarca marinera, de mar,  ho sap tothom. I per a recordar-ho, el regatista del Balís Florian Trittle i el seu company Diego Botín van pujar al calaix més alt del podi per penjar-se al coll la medalla d’or en la classe 49. Era el 2 d’agost quan el regatista de Sant Andreu de Llavaneres escrivia una pàgina de glòria en l’esport de la nostra comarca. Era a les aigües de Marsella (subseu olímpica) quan s’imposava en la Medal Race de la classe 49 amb el seu company Diego Botín després que la cursa s’hagués hagut de suspendre en diferents ocasions per manca de vent. Per tant, la calma mental i no perdre, en cap moment, la concentració van ser clau per tal que aquest regatista llavanerenc donés el primer or a la delegació estatal desplaçada, aquest estiu, a la capital francesa.

Trittle, nascut a Suïssa en el si d’una família alemanya, es va traslladar als 6 anys al Balís on ràpidament, i de la mà del seu pare, va començar a destacar en els esports nàutics. Nombrosos èxits internacionals a l’esquena el feien un dels candidats més ferms del Maresme a l’or. Aquests han estat els seus segons Jocs Olímpics  després que Trittle quedes sisè a Tòquio 2020 en la classe Nacra 17.

El llavanerenc, que arribava a les aigües de Marsella com a número 1 mundial, era a totes les travesses per a obtenir medalla. Una medalla que és la que fa número 22 en la història de la vela olímpica estatal i que supera, per una, el piragüisme que és la segona pràctica esportiva olímpica més exitosa pel que fa a la història de totes les delegacions espanyoles olímpiques de la història.

La segona medalla d’or maresmenca la trobem, també, és clar, dins de l’aigua. No a les platges de Marsella sinó dins de la piscina de París. El combinat estatal de waterpolo femení, amb la veterana Anni Espar i la jove arenyenca Isabel Piralkova, es va penjar l’or superant en la gran final a les australianes per 9 gols a 11. Era el metall que faltava a les noies que prepara Miki Oca.

Cal destacar el paper de la joveníssima Piralkova d’Arenys de Mar, nedadora del Terrassa i formada a Mataró, que debutava en uns Jocs, i, és clar, la feina de la veterana jugadora de l’Assolim Mataró Anni Espar. Als seus 31 anys és l’autèntica projecció d’Oca dins de la piscina. Després de les dues plates olímpiques assolides, París li devia un or a Espar. La selecció olímpica espanyola femenina de waterpolo va guanyar els set partits que va disputar.

No deixem l’aigua. La mataronina Berta Ferreras, finalment descartada, va ser fins  al darrer moment en la plantilla de la natació artística, antiga sincronitzada, que va assolir el bronze en la gran final. Ella és una autèntica acròbata de l’aigua que s’han de sentir, com a seu, el bronze final.

Altres esportistes del Maresme es van quedar a les portes de les medalles. És el cas, dolorós, de la selecció espanyola de futbol femenina que va caure, davant Alemanya, en la final de consolació. La que donava dret al bronze. Es van quedar amb la medalla de xocolata, quarta plaça, en un combinat estatal en el qual la vilassarenca Ona Batlle va jugar tots els minuts.

I també va sorprendre l’adeu prematur de la selecció espanyola de waterpolo masculí amb l’argentoní Edu Lorrio sota pals. Escombrats per Croàcia a les primeres de canvi malgrat les excel·lent actuacions del porter afincat al Maresme, especialment en el matx contra el Japó quan Lorrio va ser un gegant sota pals.

Justa també ha de ser una menció a la calellenca Mariona Ortiz que, als seus 32 anys, debutava en uns Jocs Olímpics integrant la selecció femenina de bàsquet que, sorprenentment, va caure en quarts de final davant de Bèlgica per 66-79. La base de Calella, i del Casademont Saragossa, però, va ser una de les jugadores més destacades.

Cas especial és el de la premianenca, resident a Tarifa, Gisela Pulido, que va haver de sotmetre’s a un canvi físic per millorar marques en la Formula Kite. No va tenir, la maresmenca, el millor debut en uns Jocs Olímpics, sobretot per la manca de vent. Pulido, això sí, es va quedar a les portes de la Medal Race només amb la meitat de les regates completades i amb la negativa de la Federació Internacional d’esperar que tornes a bufar el vent per complimentar la totalitat de les prèvies.

Hem de mencionar, també, la veterana mataronina Raquel González, amb quatre Jocs Olímpics a les seves cames, que va debutar en una nova modalitat, la dels relleus. No va tenir sort, però, la fondista maresmenca.

Ara, el món de l’esport, mira cap els Jocs Paralímpics. A la piscina, i amb opció de medalla, competiran els tres nedadors del B-Swim de Mataró Dani Ferrer, Ariel Schrenck i la vilassarenca Berta Garcia, que competirà en la seva modalitat -la dels 100 braça- i en els 50 papallona i els 200 estils. Tots tres entrenats per Maria Folgado, que gaudirà dels seus tercers Jocs a París.

Recordem que en els Jocs Olímpics de Tòquio, el Maresme va tancar participació amb dues plates olímpiques. La delegació de la nostra comarca va enviar a la capital nipona 11 atletes, cinc menys que a París 2024, amb plates per a Marta Bach, Anni Espar i Roser Tarragó, en waterpolo, i per l’alellenc Marc Cucurella en futbol.

(Imatge: TV Mataró)