Dilluns, taller “És Nadal i a casa hi ha una cadira buida”, conduït per Remei Galindo

Torrons, regals, pessebres, famílies reunides….. Sobretot, les grans marques comercials, ens imprimeixen, en el nostre ADN, que per les festes de Nadal i Reis ens ho hem de passar bé. A la força. Gairebé per obligació. Gairebé per imposició. Hi ha famílies que aquestes festes els arriben en un mal moment anímic. Especialment, si has perdut algun familiar de manera recent. És el que es coneix com la síndrome de la cadira buida. Per això, per encarar el dol, Remei Galindo, referent de benestar emocional del CAP Doctor Masriera, de Vilassar de Mar, imparteix dilluns 16 de desembre un taller emocional gratuït. El títol? “És Nadal i a casa hi ha una cadira buida”.

Taller adreçat a aquelles persones, majors de 18 anys, que estan passant per un moment de dol. És gratuït i es parlarà de com afrontar aquestes festes després d’haver perdut un familiar o un ésser estimat.

L’Equip d’Atenció Primària de Vilassar de Mar i el projecte Radars organitzen dilluns l’activitat “És Nadal i a casa hi ha una cadira buida”. Es tracta d’una sessió en format conferència pensada per oferir eines a aquelles persones que es troben en procés de dol i que poden tenir dificultats per afrontar les festes nadalenques. Partint de la base que tots els dols són respectables. La Remei Galindo explica com afronta la xerrada de dilluns. Un espai acollidor, per parlar, una estona, sense tabúsdel dol durant el Nadal i les festes.

Galindo ha explicat que, davant d’un procés de dol, ens trobem en diferents necessitats i que hi ha persones que prefereixen no parlar del dol per no sentir-se malament o fer sentir malament als altres, però això pot fer que el dol pugui convertir-se en tema tabú en els àpats nadalencs.

Galindo proposarà un munt d’eines per ajudar-nos. Evidentment, cadascú és lliure de triar, d’escollir, la que millor s’adapti al seu tarannà. Estratègies diferents. En definitiva, el que és bàsic és que, sota el paper de Galindo, és bo que les famílies parlin de la pèrdua. Però cada estratègia de supervivència és vàlida. En el taller es mostraran estratègies  perquè cadascú agafi les millors que li semblin.

Un dol que, sovint, no hauria d’entendre ni d’edats, ni de casuístiques. El dol fa mal, independentment de l’edat i ens hem d’ajudar a processar-ho.

També s’ha de tenir en compte aquelles persones que han de fer el dol i no tenen família. Estan soles. Una soledat, sovint, no volguda.

El taller de dol és el segon any que es fa després de la prova pilot que es va fer el 23. El balanç del referent de benestar emocional del CAP és que és necessari fer aquest taller.

La gent necessitava aquest espai per expressar com portava el seu dolor en aquestes dates tan assenyalades. 

Per la seva experiència es troba des de gent que prefereix escoltar i altra que és més participativa. Al final, i en un acte de gratitud, acostumen, diu, a compartir.

Ens recorda les fases, típiques i teòriques, d’un procés de dol. Un cop més, cada persona és un món i ho gestionem, al cap i a la fi, com podem. Hi ha les fases de: estat de shock, contenció, tristesa forta i acceptació.

El títol del taller és “La cadira buida” Què hauríem de fer, segons el consell de la Remei Galindo, davant de la cadira que, cada Nadal, s’hi asseia la persona que ja no hi és. Un cop més, només faltaria, no hi ha una norma.

L’activitat, amb entrada lliure fins a completar l’aforament, es farà a l’Espai Galbany, el 16 de desembre, de 12 a 14 hores i anirà a càrrec de Remei Galindo, referent de benestar emocional comunitari.