Denuncia a les xarxes discriminació a la piscina municipal: no la deixen entrar a l’aigua amb la seva filla amb discapacitat si no paga dues quotes

Hem volgut conèixer, de la veu de la protagonista, el cas que, en les darreres hores, ha alçat molta polseguera a les XXSS del nostre poble. La vilassarenca Noemí Font ha denunciat que la piscina municipal, que té una gestió empresarial privada, no la deixa assistir, dins de l’aigua, la seva filla d’onze anys, que té un alt grau de discapacitat, pagant només la quota de la nena. Ho considera un cas de discriminació i avisa que vol anar, ha explicat, fins al final. De moment, a la filla de la Noemí Font ja l’han acollida a la piscina municipal de Cabrera de Mar on, ben aviat, començarà a nedar.

Segons ella, l’opció que li oferia el director de la piscina era que mare i filla paguessin, tant sí com no, les dues quotes. Per a ella, aquesta és una situació del tot injusta. Argumenta que la seva participació és absolutament necessària per al benestar de la seva filla. Per tant, la Noemí Font portarà la nena a la piscina municipal de Cabrera de Mar que ja l’han acceptada. Així i tot, insisteix, vol portar el cas amb el director de l’equipament vilassarenc, fins al final. Per la seva filla, com per altres persones que es trobin en la mateixa situació.

Argumenta que ella no pot portar la seva filla, amb un elevat grau de discapacitat, a un curset a l’ús de natació. La Noemí Font ha d’estar al costat seu diu per, senzillament, evitar que s’ofegui.

Els metges, explica la Noemí Font, recomanen, especialment, la natació per a la seva filla. Per tant, començarà, ja, a Cabrera de Mar. De moment, l’Ajuntament de Vilassar de Mar, explica que li ha assegurat, que estan pendents del cas, però que la solució, de moment, no pot ser, segons remarca ella que li han dit, immediata.

Font assegura que la seva indignació no és pels diners, sinó per la injustícia. Pensa en moltes mares soles que tiren endavant fills i filles amb discapacitat.

El dia a dia familiar, assegura, no és fàcil. Tot costa el triple, diu. No poden improvisar. Han d’estar, sempre, pendents del rellotge i perquè no dir-ho, d’aquelles persones que no empatitzen gens… aquells “només són cinc minuts” aparcats a una zona reservada, cinc minuts que ho alteren tot.

Agraeix la Noemí Font les mostres de solidaritat que li estan fent arribar des de les XXSS. Li donen força per continuar lluitant, per ella i per les altres persones.

Restarem ben pendents, des d’aquesta casa, de l’evolució del cas de la Noemí Font i de la seva filla.