Del somni d’una botiga a l’exportació mundial: la història de l’empresa vilassarenca COC

Diuen que sempre ve de gust, sigui l’hora que sigui, una bona croqueta. I més si, avui, dona la casualitat que és el Dia Internacional d’aquest producte, que està estretament vinculat, a més, amb Vilassar de Mar.

El COC, que va començar com una petita botiga a la plaça Picasso, s’ha fet tan gran que, des del seu obrador d’Arenys de Mar, fan artesanalment 20.000 croquetes diàries, que s’exporten a molts països. I, a més, fa poques hores han tancat un principi d’acord per exportar les croquetes made in Vilassar de Mar a l’Orient Mitjà i a Sud-amèrica.

El COC és el resultat de la feina feta pel binomi entre el xef Iñaki Escuer i l’Imma Pardos, que avui ha estat la nostra convidada al “Parlant de tot”. Tenen 57 varietats per escollir.

Fa vint anys, l’Imma i l’Iñaki, que ja venien del món de l’hostaleria, van decidir obrir una petita botiga de menjars preparats amb les imprescindibles croquetes, a la plaça Picasso de Vilassar de Mar. Era un autèntic somni per a ells, que recorden com una etapa molt bonica.

Aquella botigueta va créixer tant que van haver de fer el salt —exigències del mercat— a un potent obrador que, actualment, tenen a Arenys de Mar. No es podien imaginar, recorda Pardos, que un dia arribarien a estar on són avui. Mira el retrovisor amb molta emoció, reconeixent l’esforç que s’ha fet i es fa.

Per a ella, la clau del COC és haver sabut mantenir l’essència, la mateixa filosofia que quan estaven a la botiga de la plaça Picasso, això sí, amb uns quants milers de croquetes diàries més.

Donen feina a unes 20 persones. És clar: 20.000 croquetes artesanes diàries no es fan pas soles. Treballen fins a 57 varietats diferents: d’embotit i formatge, de peix i marisc, de carn i caça, 100% vegetals… i fins i tot dolces, com les de Nutella o de galeta Maria.

L’Imma Pardos ens ha explicat quina és la darrera innovació que ha sortit del cap i dels fogons de l’Iñaki, tot i que encara no s’ha pogut produir: croqueta de galta de vedella amb festucs. Mig de broma, ha explicat que han d’aturar l’Iñaki a l’hora de pensar noves propostes: no para ni un moment.

I això que van començar, recorda l’Imma Pardos, amb les croquetes més habituals: pernil, pollastre i bacallà. La de ceps i foie es va convertir en una de les clàssiques per la gran demanda.

Per a l’Imma no hi ha més recepta que treball, dedicació, constància, bon producte i, és clar, quilos i quilos de carinyo. Avui, i des de fa molts anys, exporten al Regne Unit, grans consumidors de croquetes, també als Països Baixos i al sud de França.

I, de fet, fa poques hores —ahir mateix—, han tancat un principi d’acord amb mercats molt potents internacionalment parlant. Ens ha explicat en exclusiva que les seves croquetes podrien viatjar ben aviat als Emirats Àrabs, Aràbia Saudí i alguns països de Sud-amèrica.

Assegura l’Imma que les instal·lacions, el personal i la infraestructura del COC estan a punt per assumir tota la feina que vingui.

El nom de COC prové de Menorca, illa de la qual es confessa una enamorada.

Així doncs, croquetes del COC a mig món.