Del 7 al 28 de novembre, monogràfic sobre l’Imperi Otomà, impartit per Alexis Serrano

El Gran Turc. “L’imperi otomà” és l’eix del nou monogràfic que ens proposa l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar, del 7 al 28 de novembre. De la mà d’Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i conductor del programa de divulgació històrica “Històries de Mar i de Dalt” de la nostra emissora, hem repassat la història de la mítica Constantinoble, actual Istanbul, i ha desmuntat molts mites, molts perjudicis vers els musulmans. Serrano ha dividit el curs en 4 sessions, que es duran a terme els dies 7, 14, 21 i 28, a partir de les 18’30h, a l’Espai Galbany. Escolta l’entrevista al “Parlant de tot”:

En la primera xerrada, aquest dijous 7 de novembre, Serrano parlarà de “L’origen i formació de l’Imperi Otomà: llengües, cultura, ètnies i religions dins de les seves fronteres”.

La xerrada del dijous 14 de novembre tractarà sobre “L’expansió militar. Societat, cultura i justícia”.

El tercer dijous de mes, el dia 21, se centrarà en “Els renegats i la percepció dels occidentals” , tot analitzant, també, la batalla de Lepant.

La darrera sessió del monogràfic, el dijous 28, tractarà sobre “El període dels tulipans, els joves turcs i la República de Turquia”.

Serrano encetarà, doncs, aquest dijous el curs trencant un dels perjudicis sobre els musulmans. Destacarà la gran tolerància religiosa del Gran Turc i l’acceptació i integració de les múltiples ètnies que vivien dins de les fronteres d’un dels imperis més grans, pel que fa a l’extensió, de la història. Ha recordat que a l’Imperi Otomà vivia gent de diferents religions i que durant cinc segles hi havia una nítida tolerància religiosa, en contraposició a l’Europa occidental cristiana de la mateixa època, on no existia, ha dit, el concepte de tolerància religiosa. Ha recordat que a la Península Ibèrica es va fer fora els musulmans i les minories hebrees. Ha subratllat que a l’imperi Otomà hi havia una protecció del poder del sultà vers les minories religioses.

Amb el primer mite caigut, recordarà que la tolerància religiosa, a Europa, no s’assolirà fins després de la Segona Guerra Mundial. L’imperi Otomà canvia aquesta tolerància, es fa més radical arran del final de la Primera Guerra Mundial quan es finiquiten 500 anys de respecte entre les diferents confessions i ètnies, que va haver-hi fins al segle XVIII.

L’Imperi Otomà recollia i respectava moltes persones que, situacions bèl·liques o econòmiques, fugien d’Europa. Ha recordat que qui arribava a aquest imperi, podia viure allà i desenvolupar la seva activitat sense haver de canviar  de religió. Els qui no siguin musulmans havien de pagar una mica més d’impostos, però hi havia, ha dit, una protecció de les minories per part de l’aparell de l’Estat.

Ha recordat que l’imperi Otomà era tan extens que arribava, pràcticament, fins a la frontera italiana. Molts països que, avui, són geogràficament i política dins d’Europa estaven integrats sota el sultanat de Constantinoble. Per exemple, els Balcans, Romania, Hongria, Ucraïna, Grècia i molts països del nord de l’Àfrica. Com tot està relacionat, els corsaris otomans,  aliats del cristianíssim rei de França en guerra permanent amb Espanya, tenien la patent de cors. Pirateria a les nostres costes.

Serrano ha explicat que quan a Vilassar es van aixecar les tres torres, que trobem en l’escut, era per a defensa, enfront de la presència berberisca.

Serrano ha subratllat que, a l’hora d’explicar la història, ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents. També ha recordat que Israel i Palestina formaven part de l’Imperi Otomà i ha afegit que, ara, molts enyoren ara realitat política dins de la qual les comunitats musulmana i hebrea vivien en una en situació de pau.

El preu de la inscripció per assistir a les quatre sessions del monogràfic és de 20 euros per a les persones que siguin sòcies de l’Aula d’Extensió Universitària, i de 30 euros per a les que no siguin sòcies. El preu d’accés a una sola sessió per persones no inscrites, que siguin sòcies de l’Aula, és de 6 euros i de 8 euros per a les persones que no siguin sòcies.