Dani del Puerto el Kilian Jornet de Vilassar de Mar que va marcar a la Bombonera de Boca Juniors

Volem conèixer, avui, la increïble història del vilassarenc Dani del Puerto. Primera entrevista de la temporada al “Parlant de tot” I quan diem increïble; volem dir exactament això: fora del que seria comú. Nascut a l’Uruguai ara fa 54 anys, ha estat el darrer guanyador, en categoria +50, de la Burriac Atac, la mítica cursa nocturna de muntanya del nostre poble. Si això ja és meritori, has de saber que Del Puerto és el nostre Kilian Jornet particular.

Maratons, curses d’asfalt, ultratrails i quart en el Mundial de la modalitat de trial que s’ha celebrat, aquest estiu, al nord de Venècia. Una vida dedicada a les curses. I, segurament, no per gust. Puerto es va haver de reinventar. Fer de les crisis oportunitats, que dèiem durant la pandèmia. Es va lesionar de gravetat quan era jugador de futbol professional amb la samarreta de Rosario Central i va haver de reorientar-se. Amb el conjunt canalla, el nostre veí va aconseguir fins i tot, fer un gol a la mítica Bombonera de Boca Juniors. El porter era el malaguanyat el Loco Gatti. Increïble, oi? No et mentim.

Acompanyat del seu inseparable mate, en Dani del Puerto ha visitat els nostres estudis. Un vilassarenc, 20 anys vivint al nostre poble, i voltant pel món fent tota mena de curses i aconseguint excel·lents resultats en la seva categoria d’edat. Tres Burriac Atac com a guanyador, curses mítiques completades i quart en el Mundial de Trail que es va disputar, aquest juliol, al nord d’Itàlia. Realment, li agrada córrer, és la seva passió.

27 hores corrent, diu el nostre Forrest Gump. Ja ens cansem només de pensar-ho. La seva història personal és increïble. Com et dèiem. Va començar com a jugador professional seleccionat, ben aviat, en les categories inferiors de la selecció de l’Uruguai. D’allà, i amb 16 anys, fa el salt a la primera divisió argentina lluint l’elàstica de Rosario Central. I, poc després, una terrible lesió, es destrossa el quàdriceps. Posa punt final a la seva projecció futbolística. Segurament, massa d’hora

Recorda, i està gravat, però confessa que no vol veure el seu darrer gol. Marca a la Bombonera, el mític estadi de Boca Juniors, superant el porter, el Loco Gatti. I després es trenca. El dolor. Físic i mental.

És clar. Jugador d’elit molt jove i amb el futur trencat. En aquest sentit, en Dani del Puerto està molt agraït a la seva mare que sempre li va pregar que estudiés mentre era professional. Avui és fisioterapeuta de professió. Va debutar, recorda, en el gran derbi de Rosario: la segona ciutat argentina. S’enfrontaven a Newell’s i ell, el de Vilassar de Mar, la samarreta de Rosario Central. Clar, amb una història, tan increïble, ja que va marcar. En el seu debut. Gol, com diuen allà, d’autèntic potrero.

Per cert, va debutar amb Rosario Central el mateix dia que ho feia Roberto “Tito” Bonano qui va acabar sent porter del FC. Barcelona. La vida, però, seguia fora del camp de futbol. En Dani del Puerto es va recuperar de la greu lesió. Any 2012, va fer de les crisis; oportunitats i es va calçar les sabatilles de running.

En Dani del Puerto es va enamorar d’aquesta pràctica esportiva. Molt sacrifici i pocs patrocinis.

Des de fa 20 anys que viu a Vilassar de Mar. Un poble que li va encantar el primer cop que el va visitar quan buscava pis. I, coses de la vida, quan era petit, en el seu Montevideo natal, vivia al costat del Casal Català de la capital charrua. Ara, molt temps després, es prepara per al seu pròxim objectiu. Al desembre, atenció, cursa a Barcelona en circuit donant voles durant 12 hores.

12 hores corrent en un circuit. Sort que, cada tres hores, els fan canviar el sentit de la marxa. En qualsevol cas, és el seu somni. Li agrada tant que vol encomanar la seva passió a tothom que pugui. Una cursa classificatòria per l’Esparto a Grècia, atenció…240 km!!!!

Molts èxits al seu currículum. Al marge de les tes Burriac Atac, quart, aquest estiu, al Mundial de Trail de Venècia.  En Dani del Puerto s’emmiralla, això sí, amb tota la modèstia, amb el ceretà Kilian Jornet. Corredor amb el qual, per cert, va compartir sortida a la duríssima cursa francesa del Montblanc.

Abans de marxar del nostre estudi 1, acompanyat del seu inseparable mate, en Daniel del Puerto ens explica què té això de córrer. Desconnectar, encarar millor el dia, allò de carregar energia, perquè al final, diu, quan arribes a la meta és anecdòtic, el camí és el que marca.

Per a qualsevol mena de contacte, el seu compte d’IG és @dani.uru.fisio.

És increïble la seva història o no?