Dani Anglada: de perdre la vista en un accident a retransmetre la Copa de l’Amèrica

“No hi ha acceptació. Hi ha adaptació” Són paraules, filosofia de vida, del “gairebé vilassarenc”, com es defineix ell mateix Dani Anglada. S’ha fet famós, a nivell mundial, per retransmetre les regates de la Copa de l’Amèrica des d’una barca al bell mig del mar. En Dani és cec, per culpa d’un accident marítim lluny de terra ferma ocorregut fa sis anys i mig. La notícia no tindria més, però, tossut de mena, s’ha posat, entre cella i cella, portar la vela paralímpica als Jocs de Brisbane’32. “L’únic que vull és viure”, diu. No té sang a les venes, té sal marina.

Dani Anglada és graduat en Nàutica i Transport Marítim per la Universitat Politècnica de Catalunya i actual estudiant de màster a la Facultat de Nàutica de Barcelona. Ens ha explicat la seva experiència al camp de regates de la Copa de l’Amèrica. El trofeu esportiu més antic del món data de 1851 segur que no havia tingut mai com a comentarista una persona amb ceguesa. Tot va començar, ha dit, quan un bon amic seu, l’Ignasi Cortadellas, va decidir, via llanxes ràpides, portar visitants al bell mig del mar per veure les regates. Veure, ben a prop, els poderosos AC75 que estan competint a les aigües barcelonines i que són catalogats com els F1 del mar. Com no hi veu, el nostre protagonista va anar a la llanxa al costat del patró i ell li dibuixa a l’esquena les tàctiques que estan fent. En Dani, abans de perdre la vista, havia estat regatista.

Ell no té vista, però té els coneixements marítims. És a la Facultat de Nàutica per acabar de treure’s el títol -acadèmic,  és clar- de capità de la marina mercant. El que fa, el que l’ha fet famós, és fer com de traductor a la gent que és a les llanxes, per explicar-los què és el que està passant, exactament, al mar, a la Copa de l’Amèrica. Amb l’ajuda de l’explicació que fa, s’aconsegueix fer entendre perquè estan fent cada una de les maniobres en la regata, i, si hi ha una maniobra que es penalitza,  explica per què aquesta penalització

Bon tàndem, doncs. Ell viu la competició i, a més, sempre important, pot fer una tasca d’inclusió i conscienciació, demostrant que, tot i la falta de visió, amb molta passió i coneixement qualsevol persona pot arribar a gaudir de les regates i  a viure-les.

Llop de mar, Anglada està vinculat al Club Patí Vela Barcelona. Gaudeix amb un patí català especial i construït, després d’un parell d’anys d’esforços, per a ell. Per a una persona invident. Després de l’accident, diu, “el cap i el cor” li demanaven tornar al mar. Ara bé, dalt del llaüt vilassarenc Sant Ramon li costava entendre la navegació sense vista. Va haver d’admetre que havia de començar de zero.

Doncs, de cara a la feina. Al president del Club Patí Vela Barcelona, Rafael Figuerola, només va haver de dir-li que volia navegar

Dit i fet. Setmanes per adaptar-se al barco. Entrenaments en sec. A terra. Petits avenços. Força complicacions. Hores i hores de feina fins que va arribar el dia de llançar-se a l’aigua. Per ell i per demostrar que les persones cegues poden navegar

En Dani ens ha explicat que ha desenvolupat un protocol de navegació per a persones invidents, intentant obtenir la major autonomia possible i la presa de decisió a bord. Aquesta iniciativa dona confiança i empoderament a les persones invidents per afrontar el dia a dia i totes les dificultats amb què es troben. Ha destacat que ara se sent molt més fort, molt més segur, i amb una capacitat de relativitzar certs entrebancs que no tenia abans.

Què guanya? Ho té claríssim. Autonomia i seguretat en ell mateix. Per encarar una societat, diu, que no sempre compren les persones invidents. Sort que “el meu germà”. diu, el capità de la Marina Mercant i degà de la Facultat de Nàutica, el vilassarenc Agustí Martin, és al seu costat. Té un patí català especial. Un patí anomenat Lady en honor a la seva gossa. És el primer patí català, adaptat per a dues persones per poder competir i adaptat per a una persona invident. Les textures de coberta són diferents.

Quan navega sol, en Dani és al seu medi. Un bon dia, diu “ja ho he aconseguit”. Gravat a la memòria.

Ara bé, tossut de mena, en vol més. Com ho pot compartir amb la resta de la gent? Ara, i des de la seva plataforma Yes We Sail, lluita per incloure la vela paralímpica al programa dels Jocs. Per a Los Angeles 2028 no arribarà, però podria ser una realitat a Brisbane’32. Vol llibertat. Sent llibertat, per moure’s necessita agafar-se a algú amb una mà, amb l’altra agafar un bastó i aquí no necessita ningú.  

Un bon impuls en el seu projecte l’està rebent per part d’una de les persones més importants del món pel que fa a la vela. Gran Dalton, un dels capitostos de la totpoderosa esquadra kiwi Team New Zealand. En Dani ha mostrat el seu agraïment pel seu recolzament.

El somni de la vela paralímpica el captiva i el sedueix al “gairebé vilassarenc”. No vol, de cap de les maneres, diu, tornar a estar “quatre anys tancat a la meva habitació”. Està agraït, diu, a l’ONCE, a la Fundació Isidre Esteve i al mar.

La seva vida va canviar un maleït 11 de gener de 2018 a alta mar. Com a oficial a bord, estava fent les pràctiques al bell mig de l’Oceà Pacífic a bord d’un gran mercant que transportava gas natural liquat. Van haver de revisar uns extintors i un no estava en estat correcte. Li va explotar un extintor a la cara, i això li va provocar la pèrdua de visió i l’afectació del nervi del trigemi.

Perquè et facis una idea, 500 milles nàutiques són 800 quilòmetres, lluny de terra ferma. La costa de Hawaii era la que hi havia més a prop. El seu “germà” Agustí Martin i la seva mare el van anar a buscar. Un temps als Estats Units, recuperant-se, i a Barcelona. No vol ser exemple per a ningú. No vol tornar a aquell punt.

Agraeix el seu entorn que li ha donat tot. De la mà, remarca, de la seva mare, de l’Agustí Martin i d’uns quants amics ha pogut reconstruir-se. “No ho accepto. Però m’adapto” diu abans de sentenciar que el que busca és viure

Li hem dedicat a ell, a Dani Anglada i, de passada, a tu que ens escoltes aquesta cançó de Txarango. De vent i ales.