Curiositats del cinema amb Martí Sans: Joseph L. Mankiewicz

En aquesta nova entrega de la secció Cinema amb Martí Sans, el nostre prescriptor cinematogràfic continua el seu apassionant recorregut per la seva llista personal, “Motion is emotion“, de 100 pel·lícules imprescindibles . Avui posa el focus en una de les històries més romàntiques i delicades del Hollywood clàssic: “El fantasma i la senyora Muir” (1947), dirigida per Joseph L. Mankiewicz.

Considerada una de les grans pel·lícules romàntiques de la història, al costat de “Jennie” (1948), el film ens explica la història d’una jove vídua que es trasllada a viure a una casa davant del mar, rebutjada per tothom perquè hi habita el fantasma d’un antic capità de vaixell. Entre tots dos neix una relació d’amor tan subtil com profunda, capaç de traspassar la frontera entre la vida i la mort. Martí en destaca l’elegància, la delicadesa i una emotivitat que encara avui colpeix l’espectador.

Joseph L. Mankiewicz, un intel·lectual del cinema

Fill d’emigrants jueus centreeuropeus i amb una sòlida formació intel·lectual, Mankiewicz va estudiar Medicina i Psiquiatria abans de decantar-se definitivament per l’art. A Berlín descobreix el cinema expressionista i el teatre de Bertolt Brecht, treballa a la mítica UFA i, gràcies al seu germà Herman (guionista de Citizen Kane), acaba arribant a Hollywood. Abans de dirigir, ja acumulava dues dècades com a guionista i productor en títols com “Fúria” de Fritz Lang o “Històries de Filadèlfia” de George Cukor.

“Eva al desnudo”, l’altra joia de la llista

La segona pel·lícula de Mankiewicz destacada per Martí és “All About Eve” (1950), coneguda aquí com “Eva al desnudo”, una traducció que ell considera un gran encert comercial. Basada en un relat publicat a Cosmopolitan, retrata l’ascens d’una jove ambiciosa que intenta substituir una gran actriu de teatre en el moment més alt de la seva carrera. Un retrat brillant del món de l’espectacle, l’ambició, el pas del temps i les lluites de poder, amb una Bette Davis esplèndida, un George Sanders memorable i una primerenca Marilyn Monroe.

Tot i que alguns han definit Mankiewicz com el “cineasta de la paraula”, per l’ús magistral de diàlegs sofisticats i intel·ligents, Martí defensa aquest estil com un exemple de cinema adult i refinat. “Eva al desnudo” va batre rècords amb 14 nominacions als Oscars i en va guanyar 6, inclosos millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat.

La música de Bernard Herrmann

La secció es tanca amb la banda sonora d’“El fantasma i la senyora Muir”, composta per Bernard Herrmann, col·laborador habitual de Hitchcock. Unes cordes intenses i evocadores que combinen romanticisme, misteri i melangia marina, i que reforcen l’emoció de la història.

Martí recomana recuperar aquests dos clàssics imprescindibles, recordant que “El fantasma i la senyora Muir” no sempre és fàcil de trobar a televisió, però sí a plataformes.

La propera cita amb Motion is Emotion serà el 12 de gener, després de festes.