‘Crònica’ del 31-10-2025

Aquest divendres, Túnel del Terror de l’Espigó de Garbí

Divendres, des de les 7 de la tarda fins A les 11 de la nit, terrorífic Túnel del Terror de l’Espigó de Garbí, que no es farà a l’Espigó de Garbí sinó que, per unes hores, l’Espigó de Garbí es traslladarà al vilassarenc carrer de Sant Magí. Queda clar? I és que la voluntat de la idea és recaptar fons per pintar, adequar i netejar el túnel soterrat de la Renfe que tan malmès està actualment. A imatge i semblança dels dos túnels ja esmerçats a Vilassar de Mar. Els de davant de l’Ajuntament i de la Torre d’en Nadal, respectivament, que presenten una imatge neta, polida i que reflecteix el nostre passat mariner. Sense disfressar-se, de moment, han visitat el nostre matinal el “Parlant de tot”, els caps pensants, podríem dir, de la idea terrorífica. Són en Carlos Sánchez, l’Eva Monràs i en Marc Casanovas. Articulen, per segon any, aquesta proposta que s’anirà repetint, a Vilassar de Mar, amb caràcter bianual.

Aquest divendres a la nit, celebració de Halloween al carrer Sant Llorenç

El tram del carrer Sant Llorenç de l’1 al 28  estarà decorat amb motius de Halloween el 31 d’octubre de 19h a 24h. Alguns veïns i veïnes comencen a decorar a partir de les 10 del matí. Altres, per raons de feina, no poden començar fins a primera hora de la tarda. Cada any moltes persones d’altres barris del poble i d’altres localitats visiten la decoració.Des de l’organització s’obsequiarà amb caramels els nens i nenes que visitin el carrer. Els caramels han estat donats a l’organització per part de l’Ajuntament i el Condis del carrer de Cuba. Avui estarà amb nosaltres la impulsora d’aquesta iniciativa, Ascensión Mateos.

Feliu Novell ens descobreix les joies arquitectòniques del cementiri del nostre poble

Als voltants de Tot Sants, els cementiris s’omplen de gent. És el moment anual en el qual rendim tribut als nostres familiars que ja no són entre nosaltres. Flors, làpides, escales i productes de neteja són el panorama habitual d’aquests dies. I gent, molta gent. Però, més enllà del recorregut que fem fins on són enterrats els nostres… aixequem la vista i contemplem les joies arquitectòniques que ens envolten? Els cementiris parlen. Són testimonis d’un temps i d’un art que ja no tornarà. Si anem a París visitem el Pierre Lachaise, i si anem uns dies a Praga. És obligat entrar al cementiri jueu. Però… a Vilassar de Mar ens atrevim a alçar el cap? Ho hem fet amb en Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassar. El cementiri de Vilassar de Mar és una joia modernista, que data de l’any 1822