Coneixem els secrets de l’artiller de la UE Vilassar, Fran Orellana

Des del nostre informatiu “Crònica” venim repetint, com un mantra, dilluns rere dilluns, que el mal començament de temporada de la Unió Esportiva Vilassar acabaria sent una anècdota: rosari de lesions, infermeria plena i un conjunt nou que havia de consolidar-se a imatge i semblança del tècnic Alberto Aybar Peque. I, en una Tercera Federació tan apretada com l’actual, els blanc-i-vermells no només han agafat l’ascensor escalant posicions a la taula, sinó que ha puntuat en els darrers quatre compromisos. Dos empats i dues victòries. Bona part de la culpa d’aquest excel·lent moment de forma dels blanc-i-vermelles és d’en Fran Orellana. Gols que són punts. L’extrem està en un moment dolç i ha passat pel nostre informatiu “Crònica” per explicar-nos-ho tot.

Hem  doncs, de la mà del gavanenc Fran Orellana al vestidor del Xevi Ramon. Autèntic sancta sanctorum de la UE Vilassar. Als seus 29 anys aquest extrem està abanderant l’ofensiva marinera. Solucionats els problemes inicials, bona dinàmica actual.

Ha destacat que l’equip porta una línia ascendent. Ha explicat que el principi de la temporada va ser una mica irregular i costava guanyar partits i ha afegit que  porten quatre jornades puntuant i que la idea és seguir així, volent mirar el més amunt possible. L’equip ha reaccionat, ja que les baixes eren importants i s’ ha anat buidant la infermeria, i  s’està sobreposant, recuperant diversos jugadors.

Home de confiança del tècnic de la UE Vilassar, en Fran Orellana, i després d’una complicada temporada durant el curs passat, pèrdua de categoria amb el Castelldefels, ha retrobat les millors sensacions a Vilassar de Mar.

A nivell personal, venia d’una temporada molt complicada i quan la UE el va trucar no va dubtar. Va tenir un inici de curs complicat, amb una lesió.  

El missatge des de dins del vestidor segueix essent el de la prudència. Capturar, el més aviat possible, els 40/42 punts que t’han de donar la permanència. El davanter de la UE  Vilassar reconeix, però, que els blancs-i-vermells són una autèntica pinya, hi ha molt bon caliu.

Que fa gols, ja ho sabem. El que volem saber, ara, és com es defineix com a jugador el nostre protagonista. S’autodefineix com un jugador d’equip que posa tota la seva capacitat, voluntat i joc  al servei de l’equip en tot moment, molt treballador, i ha destacat com a característica principal seva, la velocitat.

No sabem si el moment dolç pel qual travessen tant ell com la UE Vilassar  té res a veure amb algun ritual, alguna mania que hagi canviat. En Fran Orellana segueix amb la seva cadència particular. Sempre comença a vestir-se per la dreta i entra i surt del camp amb el peu dret.

Al llarg de la seva ja dilatada carrera, ha dut molts dorsals, el 9, l’11 però ens confessa que el que li agrada més és l’11. Homenatge particular al seu germà futbolista. Les temporades en què s’ha identificat més és quan ha dut el dorsal 16, la que duia el seu germà.

Ara, el gavanec, celebra els gols amb l’elàstica blanc-i-vermella. Encara que, en el passat, algun gol li va marcar a la UE Vilassar quan vestia les samarretes del Manresa o del Castelldefels.

Un home vinculat al món del futbol. De l’esport. També laboralment parlant. Al matí treballa a l’INEF a Barcelona dona suport a la docència i gestió acadèmica i a la tarda treballa a l’Sporting Gavà, donant un cop de mà al primer equip.

Format a les files del Gavà, va debutar amb el seu primer equip a la Tercera Divisió estatal quan tenia 18 anys. Després va vestir la samarreta del Viladecans, el Rubí i el Vista Alegre abans de tornar a jugar a tercera, a les files del Manresa.

Ha arribat aquest estiu a Vilassar després de quatre campanyes amb el Castelldefels. Per molts gols més.