Resuming podcast

11 febrer de 2026 a les 13:02

Claus per entendre la vaga de docents d’avui

Compartir

Exhibició, avui, de musculatura dels i les professionals de l’educació pública. Aquest dimecres han dit prou. Han celebrat una jornada de vaga en la qual han aprofitat – i potser, per primer cop, de manera unitària- per a denunciar tant la feblesa del sistema com el sentir d’aquesta comunitat. Des de Vilassar Ràdio hem volgut entendre les causes que els han portat a la situació d’avui.Hem pentinat el Maresme, la nostra comarca, per a escoltar les veus de la Cristina, la Laia i en Vicenç que, des de les seves respectives trinxeres, des de les seves respectives aules, ens han traslladat el sentir dels i les mestres.

Què reclamen? Bàsicament, més recursos humans i menys ràtios per poder construir, bé, la societat del demà.

La Cris i la Laia coincideixen en la necessitat imperiosa d’ampliar plantilles i baixar ràtios per poder donar cobertura a totes les realitats que implica l’escola del segle XXI.

Han recordat que en algunes classes hi ha nens i nenes amb necessitats educatives especials (amb discapacitat intel·lectual, amb trastorn d’aprenentatge o de conducta) i que un sol docent no pot arribar a tots els infants, i fer efectiva l’aplicació del decret d’inclusió, de manera real i que beneficii a tots els infants de la classe.

Reclamen noves lleis educatives, potser, realistes, sobre què i com ensenyar, de forma consensuada amb el personal educatiu.

I, és clar, la butxaca també ha estat present en el llistat de pancartes que hem vist avui. Catalunya -diuen la Cris i la Laia- és una de les comunitats amb el nivell de vida més alt de l’Estat i, en canvi, professors i professores són a la cua de les retribucions.

Han demanat recuperar el poder adquisitiu que van perdre el 2010, el 25%, equilibrant-lo amb el cost de vida de Catalunya i han assenyalat que els mestres de Catalunya són els  més mal pagats de tot l’Estat.

Hem demanat a la Cristina i a la Laia, per allò de baixar a la terra les reclamacions de la comunitat, que ens facin un retrat del seu dia a dia. “Necessitaríem 25 braços i 25 cervells”, diuen. Cada cop, el Departament els demana més burocràcia i això, subratllen, repercuteix en la qualitat que destinen a l’alumnat. I també afecta, de retruc, la salut mental de professors i professores.

Han recordat que, a banda de les hores d’atenció directa a l’alumnat, hi ha hores de treball pedagògic, que moltes vegades no es poden fer servir per repensar la pràctica docent, per a elaborar materials, per a ajustar materials a la diversitat dels alumnes, perquè tenen molta burocràcia pedagògica  que fa la feina molt feixuga, i aquest fet fa disminuir el temps de qualitat amb l’alumnat.

Han subratllat que, degut a tot això, la salut mental dels docents està tocada i que el sistema educatiu se sosté per la vocació dels mestres, perquè posen moltes hores extres a casa, i fins i tot diners i material.  

En aquest sentit, el Vicenç ho subratlla i ho amplia. Molts sentiments negatius tenen els i les Mestres, producte del dia a dia al qual s’han d’enfrontar.

En Vicenç ha explicat que una de les variables del malestar docent és el conjunt de sentiments negatius sumats que tenen aspectes psicològics i emocionals, de frustració i desmotivació, per la dificultat de poder tirar cap endavant una classe. Això provoca desgast i estrès i moltes baixes laborals. Ha afegit que s’està arribant a uns límits on la vulneració de les condicions laborals fa que hagin de sortir al carrer     

La Cristina i la Laia consideren que els i les professionals de l’educació pública, avui, van a l’hora.

Per la seva banda, en Vicenç ens parla, directament, de precarietat laboral davant d’un Departament d’Ensenyament que titlla de bloquejat.

En Vicenç ha assenyalat que el Departament ha volgut dilatar les meses sectorials fins al juny sense tocar una de les peces cabdals,  que és el salari. Ha afegit que viuen precarització laboral des de 2008. Ha manifestat que en algunes ocasions les ràtios superen el 30 alumnes a Secundària i ha recordat que avui s’han d’atendre necessitats educatives especials, i que no tenen les eines, els recursos ni les persones necessàries per a poder atendre aquestes necessitats. Ha subratllat que volen canviar el concepte d’“indefensió apresa” pel de “lluita compromesa”  

La comunitat educativa vol traslladar a la tercera pota de tot plegat, pares i mares, la realitat que denuncien, ja que hi ha famílies que potser no són tant coneixedores de la situació que pateixen.

Per en Vicenç, moltes associacions de famílies ja s’estan posicionant al costat de la comunitat educativa i de les seves reclamacions. Lamenta que hagin de desenvolupar moltes més funcions al marge de la d’ensenyar.

Els hem preguntat si se senten com el servei de Rodalies. Un caos, una punta de l’iceberg que s’ha fet visible, però que continua amb un substrat, amb una gran bossa de porqueria que encara no ha vist la llum. Elles, diuen, a les 9 del matí, són a punt per rebre nens i nenes amb un somriure a la boca sense que es vegi l’estat de les vies internament”. Reclamen més inversió a l’ensenyament públic.

Davant de tot el que ens expliquen, hem volgut saber si, en cas de tornar a començar, es dedicarien al que es dediquen. La Cris i la Laia no ho dubten. Allò de la vocació. Han subratllat que és una professió preciosa.

És una feina, generalment, molt vocacional. Han demanat un consens nacional estable sobre l’educació, que no canviï si hi ha un canvi de govern.

Moltes vegades, a més, han d’escoltar allò tan manit dels 3 mesos de vacances. En Vicenç respon. “No va de vacances, sinó de MANCANCES, en majúscules”, ha dit.

I el Departament? Què hi diu? La Cristina i la Laia se senten protagonistes d’un partit de tenis, amb el canvi constant d’un tipus de currículum pedagògic cap a un altre.

Des dels sindicats que han convocat la vaga d’avui asseguren que les mobilitzacions continuaran mentre el departament no mogui fitxa.