Casa Magí: violins d’alta qualitat made in Vilassar de Mar  

L’enciclopèdia diu que un luthier és un artesà que fabrica, repara o restaura instruments de corda com els violins o els cellos. El que, de moment encara no diu, és que hi ha uns violins excel·lents, i reconeguts mundialment, que es creen, que es mimen a Vilassar de Mar, en règim de cooperativa i al taller que l’Elià Fabré i l’Aogu Shimasaki tenen en una casa del carrer de Sant Magí. Estimen la fusta, adoren el so de les cordes i es prenen tot el temps del món per fer autèntiques meravelles. A poc a poc. Fent xup-xup. Des de Casa Magí ajunten quatre mans i dos cors per fer una feina que els ha permès ser premiats, recentment, en els dos concursos més importants del món. El “Parlant de tot”, el nostre matinal, ha sortit d’excursió per entrar en el sancta sanctorum de Casa Magí.

El taller és la Capilla Sixtina d’aquest art de crear violins des de zero. Fabré ens fa una visita facultativa per la sala.

A la sala hi ha uns quants bancs on realitzen les tasques per arribar a construir els violins de curta fregada, violes, cellos i contrabaixos; en un altre banc fan la feina de fusta. En un altre fan els reglatges del so. Darrere, hi ha uns pots amb els que es fa el vernís; i el banc central fet d’una fusta especial, que ve del Mercat de Peix de Barcelona, que el seu avi va mig reciclar fa 70 anys. També tenen un banc que ve de París, d’Alemània, altres els han fet ells mateixos. Cada banc té la seva funció.         

Es respira silenci, tranquil·litat i s’olora fusta i vernissos. El temps s’hi atura. La seva feina, la de luthiers, és enemiga de les presses i de la velocitat. Sense tradició familiar, esdevenir luthier era un somni per un i altre quan, encara, no es coneixien. Els dos, a més, als 16 anys van fer el seu primer violí a Màlaga. També va estar treballant a un taller a París, i més tard van construir la cooperativa.

L’Aogu, per la seva banda, no era a Màlaga però va començar a gratar un violí de ben jovenet. Va estudiar la carrera de música i va treballar a Berlín. I es va unir en aquest projecte a l’Elià a Catalunya. Fa 4 anys que es van aplegar al vilassarenc carrer de Sant Magí. Treballen en règim de cooperativa. Els agrada compartir i créixer, fer projectes plegats.

Ja ha arribat el moment de conèixer aquest procés màgic. Des d’anar a buscar la fusta personalment a treure les primeres notes del bebè que acaben de crear. La fusta és el material primari amb el qual treballen. Han subratllat que la tria de la fusta és molt important. Comença amb la cerca de la fusta, al nord d’Itàlia, o a Rumania. L’estructura i la densitat de la fusta, les condicions climàtiques en què ha crescut la fusta és molt important. Un cop adquireixen aquesta fusta, la deixen assecar entre 6 i 8 anys, i a partir d’aquest moment comencen a crear l’instrument. Fan un motlle del que serà la silueta, els laterals, la tapa del davant, la del darrere, que s’esculpeix arquitectònicament d’acord amb les seves idees acústiques. Després es buida per afinar les tapes i que puguin vibrar, a la vegada que suportar la tensió de les cordes que estan suportades per un pont, que transmet la vibració des de la corda fins a la caixa sonora que és el cos del violí,  i un cop està feta l’estructura de fusta, després es procedeix al vernís, curar la fusta i envernissar-la, i després s’envelleix i es deixa nou. Són dos mesos i mig de feina.           

En els primers 3 anys de cooperativa, Casa Magí es va dedicar a fer fons d’armari. Ara, i amb els èxits segellats als Estats Units, treballen per encàrrec. Els clients demanaran instruments, i se’ls pregunta quin tipus de so li agrada tocar, quin tipus de violí, i construeixen pensant en el que vol el client.

I, és clar, premiadíssims. Fins a les parets del taller del carrer de Sant Magí han viatjat cinc premis en els dos concursos més importants, més reconeguts del món. Subratllen que és un gran reconeixement i un impuls per a ells.

Qui sembra, recull. És el premi a hores i hores de dedicació. D’estimació. Que la inspiració m’agafi treballant, deia aquell… Segueixen Fabré i Shimasaki colze a colze. Creixent.

Aquesta comunicació constant a l’hora de compartir el projecte  de crear un violí, sempre van un pas endavant.

De fet, aquests dos artesans de Vilassar de Mar són conscients que estan fent un viatge meravellós. Sens dubte, els agrada aquesta passió. Arriben, per exemple, a tremolar d’emoció quan treuen les primeres notes d’un instrument acabat de fer. És un món, el dels luthiers, tan concret que, per exemple, des de Casa Magí no fan arquetes. Hi ha arqueters que es dediquen a fer-les sempre amb els pèls de la cua dels cavalls.

Tan específic i, alhora, tan estàtic. Els dos vilassarencs fan, per dir-ho ras i curt, els mateixos violins que es podrien fer ara fa cinc segles. Somien en què els músics catalans no hagin, per exemple, de marxar al centre d’Europa o a França per comprar-se un violí. Un violí que es fa a foc lent. Construeixen que set o vuit instruments a l’any, a molt estirar.

En la nostra visita, hem tingut la sort d’estrenar i escoltar un violí acabat de fer:

Orgullosos, també, l’Elià i l’Aogu de signar les seves obres d’art amb el nom del nostre poble. Í és que l’etiqueta que hi ha a dins del violí és molt important, tothom la mira, i diu “Vilassar de Mar”

Marxem de Casa Magí sabent que treballaran mentre hi hagi música al món Els seus violins els sobreviuran. Els seus violins aniran envellint i millorant. Violins de la cooperativa vilassarenca Casa Magí.