Can Falgueras continua amb la tradició de crema catalana per Sant Josep

Avui és Sant Josep. Dia del Pare i dia de menjar, de postres o per berenar, una bona crema catalana cremada amb melindros. Això és el que marca la tradició. Hem anat a la vilassarenca pastisseria de Can Falgueras a comprar-ne. Hem volgut saber quin és l’origen de la tradició, si es manté i, sobretot, quina és la recepta, una recepta que es remunta a la Catalunya de l’Edat Mitjana. Per cert, com t’agrada a tu? Cremada o sense cremar? Hem entrat a l’obrador, amb les mans netes i el davantal posat, de la mà de la Rosa Falgueras.

Ens explica la Rosa Falgueras que la tradició de menjar crema catalana per Sant Josep es manté ben viva en ple segle XXI malgrat que, avui, caigui la festivitat en un dia feiner. Evidentment, els gustos van variant a mida que passen els anys. Una de les tradicions que estan patint més, culinàriament parlant, és la de menjar panellets per Tots Sants. La Rosa ens ha explicat que la tradició de menjar panellets va de baixa i ha apuntat diverses raons:  perquè els panellets es poden fer a casa, perquè és un producte car, perquè no a tothom agrada el  massapà, i perquè Halloween s’està menjant Tots Sants.   

En qualsevol cas, estem amb la primavera traient al nas i parlem de la crema catalana. Una de les postres més antigues, a Catalunya, de les quals se’n tenen registres. La Rosa, primer, ens dona una raó molt vinculada als productes de temporada, aquells que dona la natura en cada estació. Ha recordat que la gastronomia en general s’adaptava al que hi havia en cada moment. Ha explicat que a partir de la candelera les gallines produeixen més ous, i a pagès hi havia més ous del compte. Les tradicions venen perquè hi havia un excés de producte a l’època.

Després d’aquesta explicació més, segurament, realista, deixem anar les curiositats. També s’explica l’origen de la crema de Sant Josep d’una manera més llegendària.

Amb la Rosa Falgueras hem viatjat a l’Edat Mitjana i hem descobert perquè a aquestes postres, a aquest dolç li diem, avui en dia, crema. Ha explicat que la llegenda diu que a l’Edat Mitjana, un bisbe va visitar  un convent de monges i les monges li fan fer un flam,  però no els va sortir  bé. Atès que el va quedar va molt tou, li van afegir sucre, el van cremar i li van donar al bisbe, que, quan ho va tastar el flam, va exclamar: “crema, crema” i d’aquí ve el nom de “crema”      

En qualsevol cas, ja apareixen receptes de la crema cremada a Catalunya al segle XIV i al segle XVI sota el nom de “llet cuita”. De fet, des de Can Falgueras ja ho tenen tot a punt. Ahir van començar a produir-la per tal que tot estigui llest avui, dia de Sant Josep. Un cop la comprem, la crema pot aguantar un parell de dies com a màxim a la nevera. Un 99 per cent dels clients de Can Falgueres volen la crema cremada, no sense cremar. 

Des de l’obrador, des del sancta sanctorum de Can Falgueras ens hem posat a cuinar. Sort en tenim que la Rosa és ben a la vora nostra i no ens treu l’ull del damunt. Seguim els passos de la recepta. Primer s’han de separar la s’ha de separar la clara del rovell, s’agafa només el rovell, es barreja amb sucre i es remena bé, es posa en un perol gran, amb la llet, amb molt de canyella, i que bulli, i quan comença a bullir, s’hi afegeix la mizena o el midó i es continua remenant fins que agafa la textura de la crema.

Així doncs, que vagi de gust. Per cert, Rosa… a mi m’agrada sense cremar. Dec ser del 10%…

(Reportatge: Joan Escofet)