Aquesta tarda, xerrada sobre els 70 anys de Intel·ligència Artificial, a càrrec de Jordi Vitrià, a la Sala Carrau

“Intel·ligència, màquines i persones. Què hem après els darreres setanta anys?” Aquesta és la pregunta que respondrà, o intentarà respondre, avui en Jordi Vitrià. Ell és el convidat de la conferència de l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar que se celebra, des de les 6 de la tarda, a la Sala Maria Roser Carrau.Jordi Vitrià és catedràtic a la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra d’Intel·ligència Artificial i Mitjans, amb el suport de 3Cat. A la Sala Carrau, i de la mà de l’Aula d’Extensió Universitària, ens proposa un viatge pels 70 anys d’història de la intel·ligència artificial, des que va començar com una disciplina científica fins als grans canvis que vivim avui amb la IA generativa. Escolta l’entrevista:

D’entrada ens crida l’atenció que la Intel·ligència Artificial, un terme relativament modern, tingui 70 anys d’història. Desenvolupament en laboratoris científics, diu Vitrià, fins que va aparèixer alguna cosa per explicar al món.

Per a ell, la Intel·ligència Artificial va començar a treure el nas, per al gran públic, al voltant de 2005 amb els grans motors de cerca d’internet, de la mà de Google o Facebook. Però la Intel·ligència Artificial la coneixem, tots i totes, bàsicament, des de 2023 associant-la al ChatGPT. Funciona amb uns algoritmes que, a vegades, entren en conflicte entre el que nosaltres volem i el que les grans marques comercials creuen que volem.

Ha explicat que és cert que els algorismes tenen en part ingredients d’intel·ligència artificial, però no totalment i que l’algorisme, que és un sistema computacional, ajuda a ordenar la informació que es creu que pot interessar a una altra persona.   

Per a Vitrià, tots i totes tenim el mal costum, diu, de compartir massa dades a les xarxes socials. Ens convida a reflexionar sobre què és el que pengem a les diferents plataformes i que acaba alimentant els algoritmes. Vitrià ha subratllat que cal que siguem més selectius en allò que publiquem i compartim a les xarxes socials.

Clar. Se’ns obre un debat sobre els límits ètics i legals al voltant de l’ús de la IA. El Parlament Europeu fa temps que intenta legislar però la velocitat de les aplicacions científiques supera el legislador que, ja de per sí, és lent. La Intel·ligència Artificial canvia les regles del joc. Ha afegit que cal hi hagi una legislació que reguli els limits de la IA.

Tot això ens porta a reflexionar al voltant del títol de la conferència d’avui. Què hem après en els darrers 70 anys? Moltes coses a nivell científic i de tecnologia, i tot el que hem après genera noves preguntes i qüestions a resoldre.

Clar. Un dels problemes potser, segurament, en l’àmbit de la docència. Sobretot en el moment en el qual el professorat comença a rebre feines o exàmens en els quals l’alumnat ha fet servir el ChatGPT.Vitrià ha explicat que com a professors, aquesta situació els obliga a repensar molt profundament les formes d’evolució  

I l’altra gran qüestió aborda l’àmbit sanitari. La Intel·ligència Artificial, en aquest àmbit, es presenta com una arma de doble tall. Jordi Vitrià ha recordat que com si tenim algun problema de salut, és mala idea consultar al ChatGPT, ja que s’equivoca i que el que s’ha de fer és anar al metge. Pel que fa als metges, l’IA pot ser-los útil com a eina de treball, però només això, l’última paraula la té el metge, que és qui tè el coneixement de la matèria.  

Tot això ens porta a qüestionar-nos quin pot ser el futur de la Intel·ligència Artificial. Vitrià no vol entrar en qüestions, diu, de ciència-ficció.

Com sempre, diu Jordi Vitrià, la Intel·ligència Artificial és una eina més que tenim a les nostres mans i que a qui se li hauria de demanar responsabilitats per un mal ús seria a les persones que la fan servir.

Escolta la notícia: